El 14 de novembre és una data especial per a tots aquells que estimem el periodisme de proximitat. És el Dia de la Premsa Comarcal, una jornada per celebrar, reflexionar i reivindicar la feina de centenars de periodistes, editors i col·laboradors que, des de pobles i comarques d’arreu del país, fem possible que la informació local continuï essent un referent de veracitat, identitat i cohesió social.
Enguany, la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de Barcelona acollirà aquesta trobada impulsada per la Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), amb un programa que convida a la reflexió i al debat sobre el futur del periodisme en un món en transformació. Un dels grans temes que s’hi abordaran és el paper de la intel·ligència artificial dins del periodisme, un repte que ja no és futur, sinó present, i que ens interpel·la directament com a professionals de la informació.
Dirigeixo una revista petita, nascuda amb la voluntat de fer poble, d’impulsar la llengua i la cultura, i de ser un espai de trobada per a la nostra comunitat. Quan publiquem cada número, no només informem: expliquem la vida quotidiana, recollim les veus dels veïns, documentem la memòria col·lectiva. Cada entrevista, cada reportatge, cada fotografia és una manera d’estimar el territori. La premsa comarcal no és només un canal de comunicació; és una eina de cohesió, un motor cultural i una finestra oberta a la identitat de cada lloc. En temps de globalització informativa, on sovint tot sembla passar lluny, nosaltres expliquem el que tenim més a prop, el que dona sentit a la vida local.
“La feina de la premsa comarcal potser no té grans titulars ni milions de clics, però té arrelament, proximitat i credibilitat”
És per això que la tasca de l’ACPC és tan imprescindible. Des de fa més de 40 anys, aquesta associació treballa per enfortir els mitjans locals i comarcals, per donar-nos veu, formació i suport. Gràcies a la seva feina, moltes publicacions hem pogut professionalitzar-nos, adaptar-nos als nous temps i continuar creixent amb esperit crític i compromís. L’ACPC és molt més que una entitat: és una xarxa que ens connecta, ens representa i ens recorda que el periodisme de proximitat, quan s’uneix, pot ser molt poderós.
La intel·ligència artificial, com tota revolució tecnològica, ens planteja oportunitats i riscos. Ens pot ajudar a automatitzar tasques, gestionar dades o optimitzar processos, però també ens obliga a reflexionar sobre què és essencial en la nostra feina. Què ens fa insubstituïbles? La resposta, crec, és clara: la mirada humana. El periodista no és només un transmissor d’informació, sinó un intèrpret de la realitat. La seva tasca és comprendre, contrastar, contextualitzar i donar veu a les persones. Cap màquina pot substituir la sensibilitat d’una entrevista feta cara a cara, la intuïció davant d’una història, ni l’olfacte periodístic que neix de viure i conèixer un territori.
És evident que hem d’aprendre a conviure amb la tecnologia i a fer-ne un ús responsable, però també hem de reivindicar el valor del periodisme com a eina de servei públic. I en aquest sentit, la premsa comarcal té molt a aportar. Som els que donem context al que passa, els que fem de pont entre la ciutadania i les institucions, els que documentem el present perquè no s’esborri en la velocitat de les xarxes. La nostra feina potser no té grans titulars ni milions de clics, però té arrelament, proximitat i credibilitat. I això, en temps de desinformació, és un tresor.
“El futur del periodisme no es construeix només amb tecnologia, sinó amb valors”
Cada vegada que algú ens diu “m’agrada veure’m a la revista” o “gràcies per parlar d’això”, recordo per què val la pena continuar. La nostra és una tasca feta amb passió i constància, sovint amb recursos limitats, però amb una convicció ferma: explicar el que som i el que ens fa ser com som. La premsa comarcal és, al capdavall, una manera d’estimar el país des de cada racó.
Aquest 14 de novembre, celebrem la nostra feina amb orgull. Celebrem la dedicació de totes les persones que, des d’una petita redacció, des d’un despatx o fins i tot des de casa, mantenen viva la flama del periodisme local. Celebrem també la força col·lectiva de la premsa comarcal i la tasca insubstituïble de l’ACPC, que ens acompanya en cada pas d’aquest camí. I sobretot, celebrem que, malgrat els reptes, la nostra veu continua viva, compromesa i necessària.
Perquè el futur del periodisme no es construeix només amb tecnologia, sinó amb valors. I perquè, malgrat els canvis, la premsa comarcal continua essent –i continuarà sent– el cor que batega dins de cada poble i cada comarca de Catalunya.
Anna Berent, directora de la Revista Fonoll i vicepresidenta de l’ACPC.
‘A judici no està el periodisme’ – David Centol
