Una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona considera la fotografia periodística com a obra fotogràfica i, per tant, subjecta als drets d’autoria corresponents. D’aquesta manera, es trenquen els criteris seguits fins ara pels tribunals, que no li donaven valor creatiu, segons ressalta el Sindicat de Periodistes de Catalunya.
La resolució és resultat de la demanda interposada per la fotoperiodista Roser Vilallonga contra La Vanguardia, per l’ús inapropiat d’una fotografia que havia fet quan estava en actiu al diari, per al qual va treballar durant molts anys.
La sentència conclou que La Vanguardia va infringir “els drets econòmics i morals de la demandant sobre la seva obra fotogràfica”, i la condemna al pagament de 3.500 euros.
El litigi
L’origen del litigi és una fotografia que Vilallonga va fer a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol. La imatge va ser presa l’1 d’agost de 2014 a Bolvir de Cerdanya (on un dels fills de Pujol tenia casa) i l’endemà va ser portada del diari, amb motiu del seu anunci sobre la regularització d’uns deutes amb Hisenda derivats de l’herència del seu pare. L’any 2021, sense el coneixement de Vilallonga, La Vanguardia va cedir la fotografia per a la portada del llibre Jordi Pujol, entre el dolor i l’esperança, una entrevista de Vicenç Villatoro publicada per Edicions Proa.
Tot i que en el llibre hi sortia una referència a l’autoria de la imatge, la cessió es va fer sense comunicar-ho a l’autora ni demanar-li autorització. La fotoperiodista, a través de l’advocat Josep Cruanyes, va presentar una demanda contra el diari, que va ser desestimada en primera instància en una sentència ara revocada per l’Audiència de Barcelona. Aquesta resolució va ser presentada el 7 de novembre en el marc d’un debat sobre fotoperiodisme en la setena edició del Congrés de Periodistes de Catalunya, en la qual va participar Cruanyes.
La sentència suposa “un canvi total de jurisprudència”, destaca l’advocat Josep Curanyes
El litigi s’ha centrat en el concepte ‘d’obra fotogràfica’ i en els drets que això genera per als autors, segons explica l’SPC. La sentència de l’Audiència estableix que “en el cas que ens ocupa, estem davant fotografies que mereixen la consideració d’obres fotogràfiques, no es tracta d’una captació automàtica de la realitat”, ja que “l’enquadrament, la llum, la disposició dels objectes i de les persones suposen una composició personal i individual del seu autor que transcendeix a la mera realitat, decisions creatives i lliures del mateix autor que representa la forma en la qual l’autor expressa aquesta realitat”.
Fins ara, els tribunals havien considerat la fotografia periodística com una simple imatge sense cap valor creatiu i intel·lectual al darrere, i desestimaven les demandes que s’interposaven. Aquest va ser l’argument del magistrat que va tractar la denúncia de Roser Vilallonga en primera instància. El seu advocat explica que, en aquesta ocasió, l’Audiència ha tingut en compte la Directiva europea sobre la qüestió (del 2005) i la jurisprudència dictada en conseqüència pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que reconeix el mèrit creatiu i intel·lectual de la fotografia periodística.
En la sentència favorable a Vilallonga, els magistrats afirmen: “Creiem que l’obra reflecteix la personalitat del seu autor. No deixa de ser l’obra d’una fotoperiodista a la recerca d’una imatge amb la qual il·lustrar una notícia amb gran transcendència pública; ara bé, si estimem que no es tracta d’una simple fotografia, sinó d’una obra fotogràfica, és perquè aquesta presenta aspectes que van molt més enllà dels merament estètics. Així, no es tracta d’una simple fotografia amb la qual s’hagi trobat l’autora, sinó una fotografia ‘buscada’, això és, aconseguida després d’un treball per esbrinar el possible parador del personatge i d’espera al fet que el personatge es trobés en posició adequada per poder obtenir-la”.
La resolució també conclou que la cessió de la fotografia per al llibre de Villatoro “es realitzava per a una finalitat completament diferent d’aquella per la qual es va fer l’obra fotogràfica”. Per tant, al no comptar amb el consentiment de Vilallonga, La Vanguardia “va infringir els seus drets”.
Josep Cruanyes destaca que és la primera vegada que “es reconeix que la fotògrafa ha tingut la possibilitat de determinar la imatge”. Això suposa, remarca l’advocat, “un canvi total de jurisprudència”.
Es presenta una guia sobre drets i límits del fotoperiodisme
