L’ús de les xarxes socials entre els nens i nenes ha passat de ser una curiositat a formar part del seu dia a dia, gairebé sense adonar-nos-en. Els mòbils, les tauletes i els ordinadors s’han convertit en extensions de la seva vida social, un espai on interactuen, es diverteixen i aprenen, però també on poden trobar distraccions constants.
Un estudi recent publicat a Journal of the American Medical Association (JAMA), resumit per Lauraine Langreo a Education Week, posa sobre la taula una realitat que fa pensar: els infants que fan un ús intensiu de les xarxes socials obtenen puntuacions més baixes en lectura, memòria i vocabulari que aquells que passen menys temps connectats. La diferència no és només numèrica: és la mostra d’un efecte acumulatiu que pot marcar la manera com aprenen i processen la informació en una edat crucial per al seu desenvolupament cognitiu.
Els investigadors van centrar-se en nens i nenes d’entre 9 i 13 anys i van observar un patró clar: com més temps passaven en plataformes com TikTok, Instagram o YouTube, més baixes eren les puntuacions en proves de comprensió lectora i memòria de treball. Tot i que es tracta d’una correlació i no d’una causalitat directa, els resultats conviden a reflexionar sobre l’equilibri entre tecnologia i aprenentatge. No és només una qüestió de nombres: la lectura profunda, la capacitat de concentració i la retenció d’informació semblen veure’s afectades quan la pantalla passa a dominar gran part de la rutina dels infants.
Si mirem cap a Catalunya, la situació no difereix gaire. Segons l’Observatori de la Infància, cada cop més nens i nenes de 10 a 12 anys disposen de telèfons mòbils i accedeixen a internet gairebé a diari. Les aules també noten els efectes d’aquesta exposició digital: mestres de diferents escoles comenten que els alumnes tenen dificultats per mantenir l’atenció, per recordar continguts i, en alguns casos, per gaudir de la lectura sense estímuls constants. La connexió amb el món digital és constant, però sovint això significa que la capacitat de concentrar-se i aprofundir en un text es veu limitada. No és que les xarxes socials siguin dolentes per si mateixes; el problema apareix quan ocupen un espai que abans es dedicava a activitats cognitivament més exigents. De fet, a Catalunya, el Departament d’Educació ha anunciat que, a partir del proper curs, es prohibirà portar mòbils a les aules, una mesura que vol afavorir la concentració, la lectura i la interacció presencial entre alumnes i professors.
“Les xarxes socials formen part de la vida dels infants i adolescents, però no poden substituir activitats fonamentals per al seu desenvolupament cognitiu”
Però ja hi ha iniciatives concretes que mostren que es poden combinar tecnologia i aprenentatge de manera equilibrada. Algunes escoles públiques de Barcelona han començat a implementar tallers de lectura digital, on els alumnes utilitzen dispositius per llegir i analitzar textos, però sempre sota la supervisió del professor i amb temps dedicat a la reflexió i la discussió. Altres centres, com alguns instituts de Girona, han creat programes d’educació digital que ensenyen els alumnes a gestionar les xarxes socials amb consciència, establir límits de temps i comprendre els efectes que el consum excessiu pot tenir sobre la memòria i la concentració. A nivell familiar, famílies de Tarragona i Lleida han organitzat ‘hores sense pantalles’, espais diaris on els nens llegeixen, juguen o comparteixen activitats creatives, comprovant que la seva capacitat de concentració millora quan es redueix el temps davant de les xarxes socials.
L’estudi nord-americà aporta algunes pistes generals que també tenen sentit en aquest context català: limitar el temps d’ús de dispositius, promoure activitats alternatives com la lectura, els jocs a l’aire lliure o la interacció social cara a cara, i educar els infants en competències digitals són passos essencials per equilibrar tecnologia i desenvolupament cognitiu. Però no només és responsabilitat de les famílies: escoles i institucions educatives poden crear entorns que integrin la tecnologia de manera saludable, aprofitant-la com una eina de suport més que com un substitut de l’aprenentatge profund.
La reflexió final és clara: les xarxes socials formen part de la vida dels infants i adolescents, però no poden substituir activitats fonamentals per al seu desenvolupament cognitiu. La lectura, la memòria, el pensament crític i l’atenció plena continuen sent pilars que cal protegir. A Catalunya, com en molts altres llocs, la clau està en trobar un equilibri que permeti als nens i nenes gaudir de la tecnologia sense que aquesta comprometi el seu aprenentatge. Supervisió, orientació i educació digital són elements fonamentals per aconseguir-ho. Només així podrem assegurar que la digitalització serveixi per potenciar el desenvolupament dels infants i no per limitar-lo.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
‘La premsa comarcal, més viva que mai’ – Anna Berent
