TÑ3

Les últimes setmanes estem assistint a una batalla dura i crua entorn de TV3. La polèmica sobre el 3Cat i la presumpta desaparició de la marca de TV3 (i dic presumpta perquè em sembla un debat fals i estèril perquè aquí no desapareixerà res) només és la punta de l’iceberg. En el fons, hi ha uns partits catalanistes que estan qüestionant el model de la “nostra” i que asseguren que TV3 i la Corpo s’estan castellanitzant tot convertint-se en TÑ3. I s’equivoquen amb aquesta campanyeta política, perquè l’únic que fan és danyar i empobrir una de les institucions més preuades del país.

Anem a pams. La marca, la famosa marca 3Cat. Tot canvi implica un sotrac, unes pors a allò nou, a allò desconegut, però d’aquí a dir que TV3 o Catalunya Ràdio desapareixeran n’hi va un bon tros. 3Cat és un paraigües que pretén modernitzar els nostres mitjans públics en un moment en què els mass media tradicionals estan en crisi i tots, absolutament tots, s’han de reinventar. El periodisme clàssic ha mort, sí, però el periodisme continua ben viu. S’ha transformat i s’ha d’adaptar als nous temps. Per exemple, ja no veiem gairebé ningú passejant amb un diari sota el braç i a les facultats de Ciències de la Comunicació, el bressol dels futurs periodistes, ja no hi ha quioscos ni cap alumne llegeix habitualment la premsa.

A aquest context canviant s’hi ha de sumar el món de l’entreteniment, que supera les barreres de la tele d’abans. La televisió lineal és secundària i, ara, les plataformes, els reels i les xarxes socials dominen el món audiovisual. I què havia de fer TV3 davant d’aquesta tessitura? Morir d’inanició? O mutar? Doncs ha optat per mutar. Per ser forts en plataformes; en xarxes socials; en informar com sempre, però també en arribar al públic més jove; en arriscar en l’entreteniment… Això és 3Cat o les seves variants com 3CatInfo, que abraça tota la informació en les diferents finestres i canals de distribució audiovisuals. És cert que el projecte està arrencant i s’han fet algunes modificacions atenent les demandes dels treballadors, però el camí està bastant traçat i estic convençut que TV3 i Catalunya Ràdio no moriran mai i conviuran perfectament amb 3Cat.

“TV3 i Catalunya Ràdio no moriran mai i conviuran amb 3Cat. També seran, com ho van ser als anys 80, unes eines de normalització lingüística per més que alguns les menyspreïn”

Però, llavors també hi ha la batalla política. La més viscosa. Una batalla soterrada, que apareix sovint a les xarxes, però que va calant en cert públic. La que ens vol fer creure que TV3 és TÑ3 i que impulsen, principalment, alguns sectors de Junts. Aquesta sí que és una línia vermella que no podem creuar. TV3 i Catalunya Ràdio van ser, a inicis del anys 80, una de les principals eines de normalització lingüística i ara, en un dels moments més complicats de la llengua de les últimes dècades, ho han de continuar essent; i acusacions banals no hi ajuden gens. Però d’on beuen aquestes insinuacions? Perquè s’han fet algunes entrevistes en castellà? O perquè s’han potenciat alguns cops certes notícies amb un suposat biaix poc català? Quina poca visió. Això és com aquells que es posen les mans al cap quan l’Escolania de Montserrat canta en castellà al nou disc de Rosalía!

Més d’un 95% de l’emissió de TV3 i la plataforma 3Cat és en català (i segurament em quedo curt) i, per tant, de TÑ3 res de res. Una altra cosa és que alguns puristes de la llengua considerin que no es compleixen tots els estàndards o que en alguns programes (sobretot juvenils) s’utilitza un llenguatge poc acurat. Però aquí ens tornem a trobar la disjuntiva d’abans, la d’adaptar-nos als nous temps. Què fem? Respectem Pompeu Fabra com si fos la bíblia o intentem acostar-nos més al català que es parla al carrer? Defenestrem Figa Flawas perquè rebreguen la llengua d’en Pompeu i en Pla o els defensem perquè són catalitzadors del català entre el jovent? Jo tinc la resposta molt clara: renovar-se o morir.