
Foto: Ara
En la celebració del 15è aniversari del diari Ara, el seu president, Ferran Rodés, va afirmar que “Catalunya és un petit miracle, perquè tenim un sistema mediàtic propi, i moltes regions europees ja no el tenen”. Aquest sistema mediàtic “és fràgil, però és ben travat, i és viu. Tenim ofici, tenim una tradició periodística que ens ve de molt lluny. No falten marins, falten vaixells”, va apuntar Rodés.
“L’Ara és un d’aquests vaixells. N’hi ha d’altres, afortunadament. Però de diaris independents, que apostin definitivament per la llengua del país, amb més de 40.000 subscriptors, més del 50% dels ingressos directes del lector, i un equip de 140 periodistes determinats a fer bon periodisme cada dia, sospito que només n’hi ha un, i avui fa 15 anys”, va reblar.
“El contingut ens tria a nosaltres a través d’uns algoritmes opacs”, va denunciar Rodés
En la seva intervenció, Ferran Rodés va alertar de l’amenaça que suposen per a la comunicació les grans tecnològiques com Google i Meta, companyies amb un valor molt més gran que la major part dels estats. “El problema no és la mida, sinó com l’han aconseguit: capturant la nostra atenció com a ciutadans, les nostres dades i un flux d’informació que no produeixen”, va dir.
El seu és un model “amb víctimes”, va subratllar el president de l’Ara. La primera són “els ciutadans, i molt especialment els joves”. La segona víctima és “la informació: no triem el contingut, és el contingut que ens tria a nosaltres a través d’uns algoritmes opacs que no busquen informar, sinó que només busquen retenir”. Per la seva part, els diaris “són víctimes i adversaris alhora, però és una lluita desigual”.
Malgrat aquest panorama, per a Rodés la “bona notícia” és que aquest model “comença a donar símptomes de trontollar”. En aquest sentit, va recordar que s’estan fent els primers passos per regular el paper de les grans companyies tecnològiques i les xarxes socials (va citar la recent multa a Google de 479 milions d’euros), i que diferents governs europeus comencen a “posar límits a un duopoli que fins ara jugava sense regles”.
Un altre factor que segons Ferran Rodés fa “trontollar” el model comunicatiu global és el creixement accelerat de la consciència entre la ciutadania europea que “mitjans fiables i democràcia van junts”.
La Nit de l’Ara es va celebrar dijous al Palau de la Música Catalana i va estar conduïda un any més per Carla Turró i Antoni Bassas. A banda de repassar aquests 15 anys de trajectòria, en l’esdeveniment es van atorgar els guardons que convoca anualment el mitjà. Enguany, el Premi Tatiana Sisquella a la contribució social s’ha concedit a la campanya solidària Girem full; el Premi Ignasi Pujol a l’emprenedoria, al desenvolupador de microxips Openchip, i el Premi Carles Capdevila a la cura de les persones ha estat per a Juan Carlos Unzué. Com a novetat, es va lliurar el primer Premi Internacional Diari Ara, que ha recaigut en l’escriptor Theodor Kallifatides.
Esther Vera: “El nostre repte no és competir amb algoritmes, és recordar que la veritat necessita humans”
Albert Dalmau: “La informació és un servei bàsic elemental com l’educació, la sanitat, l’aigua o l’electricitat”


