No és innovador que una corporació mediàtica potenciï la seva OTT com a porta d’entrada dels seus continguts, ni tampoc prioritzar-la dins el complex i competitiu entorn en línia, pensant especialment en les audiències més joves. Ho fa la BBC amb l’iPlayer, els danesos amb DRTV, France Télévisions amb France.tv o els suecs amb SVT Play. Aquí TV3 va ser innovadora amb el 3alacarta, quan YouTube ni existia! Però l’impacte d’una dècada de penúries pressupostàries l’havien deixat obsolet. El nou portal era una necessitat peremptòria per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Això està fora de debat.
Una altra cosa és plantejar substituir les marques dels mitjans per la de la plataforma. La polèmica interna i externa sobre la continuïtat de TV3 i Catalunya Ràdio s’ha disparat amb l’aparició del 3CatInfo com a marca única dels canals informatius. La BBC no ha diluït pas la seva marca, sinó que l’ha reubicada a la seva plataforma, garantint que BBC continuï sent sinònim d’entreteniment i informació de qualitat, respectant la identitat del mitjà radiofònic i del televisiu.
Aquí les coses s’han plantejat d’una altra manera, i ja portem dues rectificacions que et fan pensar en la dita de “començar la casa per la teulada”. Es va plantejar que espais radiofònics informatius sortissin per la televisió i que des de la ràdio s’emetessin els àudios d’informatius televisius. Feliçment, la idea de fer “ràdio en colors” i “tele sense imatges” va quedar en no-res. Hi ha sinergies que sí haurien d’existir, com la promoció o suport creuat. No té sentit que El matí de Catalunya Ràdio dediqui molt temps a parlar dels desastrosos aiguats al País Valencià i no es faci cap esment a l’excel·lent reportatge del 30 Minuts de la nit abans i que estava disponible al 3Cat.
Disney, HBO, BBC o Apple són marques que no renuncien al seu llegat, sinó que el modernitzen i l’expandeixen
La segona és el retorn de les escumes de TV3 i Catalunya Ràdio als micròfons. Era estrafolari veure dos micròfons amb el logotip de 3CatInfo junts, i fer desaparèixer als informatius els logotips de TV3 i Catalunya Ràdio que veus a la pantalla era un disbarat. I també ho era eliminar la procedència del redactor que signava la notícia. I si parlem d’informacions en exclusiva: no té tot el sentit professional i de valor de marca que s’identifiqui de quin mitjà prové i no pas fer-ho des d’un ‘impersonal’ 3CatInfo? Per cert, un nom quasi cacofònic…
Quan es barregen conceptes com si fossin sinònims i no ho són, es cometen errades. Un alt responsable de la CCMA va qualificar Catalunya Ràdio i TV3 de “canals de difusió”. I no ho són. Són mitjans de comunicació, amb canals de difusió propis o compartits. I són també unes marques de referència majúscula entre la ciutadania. I en el cas de Catalunya Ràdio, amb la millor denominació possible.
TV3 i Catalunya Ràdio són unes marques de referència majúscula. I pel que fa a la segona, amb la millor denominació possible
Com explicava el teòric del disseny i la comunicació Joan Costa, la marca és una combinació de tres modalitats d’expressió: la semàntica –el que diu–, l’estètica –com ho diu–, i la psicològica –el que evoca. I aquesta tercera és extraordinàriament valuosa.
Amb les OTT de Disney, HBO o Apple veiem com les marques amb història no renuncien al seu llegat, sinó que el modernitzen i l’expandeixen. Amb HBO trobem un magnífic exemple de com s’ha corregit un greu error. Es va canviar HBO Max per un simple Max, en una aposta per presentar l’OTT com a quelcom que anava molt més enllà d’HBO. Però poc després es tornà a la denominació d’HBO Max, i fins i tot se substituïren els blaus anteriors pel negre com a fons del logotip; el mateix color que les caretes de les seves sèries originals. La reversió va ser motivada per la forta identificació i valor de marca d’HBO, mentre que Max era percebuda com a marca genèrica. Més clar, l’aigua.
Els TN: excel·lència en el seu disseny visual?
L’estimada Begoña Algarra, durant molts anys cap del servei de grafisme de TV3, va escriure que des de l’inici es “va apostar per la imatge com a senyal d’identitat (…) que ha convertit TV3 en un referent indiscutible en el món de la imatge gràfica, la creativitat i el disseny, en un concepte que ha crescut i ha arrelat en la realitat del nostre país”. Dels nous Telenotícies se n’anunciaven canvis espectaculars. El resultat, des del terreny visual, ha estat molt decebedor.
Informació textual. Utilitza una tipografia que prové d’una ja existent, a la qual l’estudi espanyol que la va dissenyar li va aplicar petites modificacions. Més enllà dels dubtes que sigui duradora una tipografia ‘de moda’, la seva aplicació en pantalla no respon a les exigències bàsiques de llegibilitat i accessibilitat: càirons inferiors amb una lletra massa petita, aplicacions on s’utilitza la seva versió més gruixuda –heavy en l’argot– en color blanc sobre el fons taronja tan intens que fa que les lletres s’empastin… Un disseny i aplicació tipogràfica que, malauradament, no es va emmirallar en l’exquisit procés fet per la BBC fa prop d’una dècada.
Colors, grafismes, infografies i sintonies. Els mapes meteorològics, corregits ja diverses vegades, exemplifiquen una concepció general del disseny visual –i també sonor– que en aspectes bàsics ha anat cap endarrere. Els grafismes dels TN són molt pobres visualment, per no dir directament mediocres. Com en el cas de les sintonies musicals, sense cap personalitat, semblen massa els recursos que s’utilitzen en un PowerPoint bàsic.
No s’entén el poc ús de la gran i costosíssima pantalla allargassada del plató, relegada a ser un llenç estàtic amb la imatge difuminada durant bona part dels TN. Un recurs molt discutible i que, en el cas del TN migdia, se li suma –per empitjorar-ho– un desfasadíssim mapamundi transparent, com el que s’havia emprat fa unes quantes dècades. I res de bo a dir de l’encaixonada imatge del plató del que coneixíem com a 3/24. Respecte als colors escollits, el gris fosc i el taronja molt intens i vibrant és una combinació molt discutible, especialment pel que fa al gris fosc quan esdevé protagonista, ja que ho fa tot trist i poc vistós. Però cal afegir que veníem d’un color aliè a la tradició cromàtica de TV3 i Catalunya Ràdio, el magenta, adoptat com a fons corporatiu del logotip 3Cat.
Proporcionalitat i coherència de dimensions. És erroni que es mostri al plató un presentador relativament petit mentre que just al costat seu, a la mateixa distància respecte de l’espectador, apareix a la pantalla vertical –el ‘tòtem’– un corresponsal tres vegades més gran. L’equilibri visual entre els elements d’un plató és bàsic i als TN grinyola. La buscada sensació de profunditat queda anul·lada per aquestes pantalles verticals tan protagonistes i on tot surt enorme. Si li sumem que no comptem –de moment?– amb la realitat augmentada als TN, a la milionària inversió efectuada se li ha de posar un interrogant. I sap greu dir-ho.
La dimensió emocional i simbòlica de les marques
De la mà de Josep Maria Trias, la bandera catalana quedà inscrita en un triangle que emulava el play dels comandaments a distància. És el precedent directe de l’actual logotip de TV3. Una evolució gràfica que durant més de 40 anys ha relligat país i audiovisual de forma eficaç. Amb el logotip del 3Cat hem passat a quatre elements arrodonits que, en les imatges dels periodistes que escriuen apunts de context al portal 3CatInfo, el cercle inferior i el primer oval es desagreguen de la resta i s’ajunten per crear el marc on s’inscriuen les fotografies. Si realment continuen referenciant el símbol nacional, és potinejar-lo gràficament. I és un element de confusió que els caps de la mateixa àrea dels informatius de TV3 i Catalunya Ràdio signin articles amb la mateixa denominació com a 3CatInfo. Una confusió que esmentàvem a l’inici de l’article.
Article publicat al número d’hivern 2026 de la revista Comunicació 21.
