El programa L’hora del conte ha superat els 500 programes emesos. Des d’Ona Bitlles de Sant Pere de Riudebitlles, on va néixer la idea, es projecta a 25 emissores de ràdio catalanes i ha arribat, també, a Ràdio Nacional d’Andorra. Amb el fil conductor dels contes per als més menuts de la casa, ha incorporat novetats i seccions que fomenten l’ús del català i que recorden aquelles paraules que han quedat en desús. El seu director és Lluís Miquel Garcia, que s’acompanya d’uns 25 col·laboradors fixos per acostar la ràdio a tots els qui volen escoltar-hi contes en un format atractiu.
“L’hora del conte va néixer perquè m’agraden molt els contes i volia fer un programa sobre aquesta temàtica”, explica a Comunicació 21. Colze a colze amb Pilar Castro, van fer néixer una proposta que només incorporava música a l’explicació de cada història. D’això fa uns 12 anys i, des d’aleshores, el programa mai ha aturat les seves emissions, ni durant la pandèmia, una època en què els estudis es van traslladar circumstancialment a casa de Lluís Miquel Garcia.
Lluís Miquel Garcia: “Des de L’hora del conte fomentem la cultura catalana”
“Des de fa un temps, hem incorporat la secció de les paraules perdudes, una endevinalla o un joc popular, i narrem contes clàssics o de persones que coneixem”, afegeix el seu director. Des de fa dues temporades, va entrar en joc una parella de col·laboradores amb una història curiosa al darrere. Es tracta de Mercè Sánchez i Ona Martí, que són àvia i neta entre elles, i a qui el cuc de la ràdio també les ha atrapat.
“Quan treballava hi invertia moltes hores i vaig estar poc per la meva família, així que sabia que, quan em jubilés, volia fer alguna cosa que pogués compartir amb ells; quan ho vaig dir a l’Ona em va fer molta il·lusió”, explica Mercè Sánchez, mestra jubilada. Ona Martí, la seva neta, afegeix que “no m’hagués imaginat mai estar en un estudi amb la meva àvia”.
Ona Martí, de 13 anys, no és la col·laboradora més jove, sinó que Leire Cordero, d’11, també suma en aquest programa. Comparteix l’amor per l’escriptura i la ràdio amb la primera, i apunta que “el micròfon no m’espanta”. Elles són les encarregades de les presentacions dels contes de cada programa i també s’han atrevit a escriure’n algun, així que la continuïtat generacional està assegurada.
A banda d’explicar contes, la narració aporta un toc teatral, una afició que Garcia i Sánchez comparteixen, i la qual els ha dut a col·laborar en altres ficcions sonores. El seu creador apunta que la clau per sumar més de 500 entregues “és que tenim efectes, altres músiques i seccions, es tracta d’un afegit molt bo, tot i que admet que busca la inspiració en altres programes similars. I fer-ho en català és l’escenari per fomentar-ne el seu ús. Mercè Sánchez assegura que “ens encarregarem que els contes no s’acabin mai” , mentre que Garcia opina que sumen el seu gra de sorra perquè “fomentem la cultura catalana”.
L’hora del conte va començar a Ona Bitlles i en 12 anys s’ha estès a 25 emissores catalanes i a Ràdio Nacional d’Andorra
L’entrada en joc de La Xarxa ha afavorit el creixement d’aquest programa, i és que, només un any més tard que comencés, va incloure’l en la seva graella i unes 25 emissores catalanes ja l’emeten. Fins i tot ho fa Ràdio Nacional d’Andorra, un fet que ha demostrat que els contes i el català també traspassen fronteres a través de les ones.
Des d’ara i fins que acabi la temporada, en Lluís Miquel Garcia, la Mercè Sánchez, l’Ona Martí i la Leire Cordero, a més de la resta de col·laboradors, seguiran buscant històries per explicar-les als més petits. Un conte, una rondalla o alguna creació personal que ajudi els qui els escoltin a creure en la màgia de la ràdio i de les històries que s’hi expliquen.
Fotos: cedides
