El 29 de gener del 2008, l’advocat Carles Mundó va ser nomenat secretari de Mitjans de Comunicació en substitució d’Albert Sáez. Dos anys i nou mesos després, Comunicació 21 ha entrevistat Mundó per fer balanç de la legislatura que és a punt de finalitzar i durant la qual, entre d’altres, s’ha produït la transició cap a la TDT i s’han arribat a diversos acords perquè TV3 arribi als territoris de parla catalana.
Quin balanç fa de la legislatura en l’àmbit dels mitjans de comunicació?
Crec que no ha estat una època senzilla, perquè ens ha tocat acompanyar el sector dels mitjans de comunicació en un temps de crisi econòmica general i de canvis tecnològics i d’hàbits en la forma d’accedir als continguts. Però fem un balanç positiu, perquè hem estat molt actius a l’hora d’ajudar el sector i de reconèixer el pes que la premsa, la ràdio, la televisió i els mitjans digitals tenen al nostre país.
I què han pogut fer per ells?
Moltes coses. Hem apostat inequívocament pels mitjans de comunicació en català i hem redistribuït els ajuts públics per no deixar al marge les revistes especialitzades ni els mitjans d’àmbit comarcal i local, perquè són una riquesa col·lectiva que hem de valorar. Els hem ajudat a posar-se al dia en l’entorn digital i a fer més competitives les seves empreses. En el cas de la televisió, hem fet un esforç molt important per fer fàcil el trànsit a la TDT, i els operadors ho saben molt bé. En l’àmbit de la ràdio, és una magnífica notícia que dues emissores en català es disputin el lideratge. I a internet, els mitjans en català tenen una presència creixent.
I pel que fa als mitjans públics?
Per nosaltres, els mitjans públics són una peça clau pel sistema català de comunicació. Hem rebut crítiques de tota mena per haver-los defensat i sovint ens hem quedat sols fent-ho. Avui, però, TV3 és líder d’audiència i és una televisió més nacional que mai. Tenim una oferta de canals de molta qualitat, amb el 33, el 3/24, Súper3, 3XL i Esport3.
Creu que els mitjans públics estan amenaçats?
En l’àmbit estatal ja s’han imposat les prioritats dels canals privats i han fet una llei de l’audiovisual, aprovada pel PSOE i CiU, a la mida de la UTECA. A Catalunya correm el risc que els mitjans públics de la CCMA siguin moneda de canvi per garantir-se el suport mediàtic d’alguns grups privats. Uns mitjans públics catalans afeblits no convenen a la llengua, a la cultura ni a la indústria audiovisual.
I què en pensa dels moviments que hi ha al sector de la premsa en català?
Durant els anys que he estat secretari de Mitjans de Comunicació han passat coses importants com feia anys que no succeïen. L’empresa editora de l’Avui i El Punt ha fet una aposta important per créixer i disposar d’una quota de mercat important, i esperem que sàpiga consolidar un espai ampli de lectors. Molt aviat apareixerà el nou diari Ara, i sempre és una bona notícia que hi hagi gent valenta per tirar endavant nous projectes editorials en català. També es parla seriosament, però sense calendari, d’una edició en català de La Vanguardia, i El Periódico ha demostrat que l’edició en català respon a una demanda real. En l’àmbit comarcal, la premsa en català té una clara posició de lideratge. Queda molt camí per recórrer, però crec que hem avançat i anem en la bona direcció.
Digui’m alguna assignatura pendent d’aquesta legislatura.
Hem pogut fer arribar, amb acords entre governs, els canals de Televisió de Catalunya a les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent i Catalunya Nord, però ha estat impossible entendre’ns amb la Generalitat valenciana. Una vegada més, l’anticatalanisme malaltís del PP ha impedit l’acord per mantenir TV3 al País valencià. Volen evitar que puguem enfortir els lligams dins un espai comú de llengua i cultura.
I del que està més satisfet?
A nivell personal, el fet d’haver treballat pel Govern del meu país. De la feina feta, crec que el trànsit de la televisió analògica a la TDT ha estat un repte de gestió que hem passat amb bona nota, però estem especialment satisfets del programa de subscripcions a diaris i revistes, que ha permès que prop de 52.000 joves de divuit anys i les seves famílies se n’hagin beneficiat. El programa 18! ha estat una experiència innovadora i ben rebuda per les famílies i pels editors, que estic convençut que durarà en el temps i serà adoptat per altres governs a Europa.
