“Evito activament el que em genera ansietat i el que pot tenir un impacte negatiu en el meu dia. Intento no llegir notícies sobre coses com ara morts i catàstrofes”. És un exemple d’algú que evita llegir notícies negatives en el seu dia a dia. Cada vegada hi ha més gent que decideix evitar certes informacions per minimitzar els efectes negatius en el seu estat d’ànim. Segons l’informe del 2022 de l’Institut Reuters per a l’Estudi del Periodisme, un 36% dels enquestats ho fa per salut mental, per evitar un efecte negatiu en el seu estat d’ànim. Però hi ha més raons: un 43% ho fa perquè se sent desanimat enfront de la reiteració de l’agenda informativa, un 29% se sent esgotat per la quantitat de notícies, un 17% afirma que li provoca discussions que preferiria evitar, i a un 16% li genera sensació d’impotència.
Evasió selectiva de notícies, sobretot entre els joves
“L’evasió selectiva de les notícies és una tendència social a l’alça. El consum de notícies negatives pot afectar emocionalment la persona que consumeix aquesta informació: són estímuls per al cervell emocional, que els interpreta i els gestiona bé o malament en funció dels recursos, els aprenentatges i els hàbits emocionals de cadascú”, explica Mireia Cabero, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.
“Davant una representació totalment negativa de la realitat, una persona pot tenir la sensació que no hi ha escapatòria, que no val la pena esforçar-s’hi. S’esvaeix la percepció de poder ser útil i aporta una percepció de falta d’esperança, sense solucions ni aspectes positius. L’impacte d’aquesta mena de missatges depèn de molts factors, entre els quals destaquen l’exposició o l’experiència i les vivències personals”, afegeix en la mateixa línia Sílvia Martínez, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i directora del màster universitari de Social Media: Gestió i Estratègia.
Aquesta pràctica, coneguda com a evasió selectiva de notícies, es defineix com l’hàbit mitjançant el qual les persones racionalitzen o limiten cada vegada més la seva exposició a les notícies, o almenys a les d’un tipus determinat. Segons l’informe de l’Institut Reuters, això afecta especialment els joves, sobretot els de menys de 35 anys, que sostenen que les notícies els fan decaure l’ànim. “Generalment, com més edat, més recursos d’autogestió, de gestió emocional i de gestió de les adversitats, i, consegüentment, més resiliència. Per aquest motiu, no sorprèn que el col·lectiu més jove sigui el que tingui més necessitat de seleccionar la informació que consumeix per preservar la seva pròpia comoditat, el seu statu quo i el seu benestar emocional”, assenyala Cabero.
Alguns factors expliquen l’abandonament informatiu
A Espanya, el percentatge de persones que eviten les notícies “a vegades o sovint” ha passat del 26% el 2017 al 35% el 2022. Es tracta d’un increment de 9 punts en cinc anys. Però les dades revelen que l’evasió selectiva de notícies es transforma en un fenomen global: el 2017, la mitjana de tots els països analitzats se situava en un 29%, mentre que el 2022 arribava al 38%. L’expert de la UOC en comunicació digital Miquel Pellicer i la psicòloga Mireia Cabero destaquen una sèrie de factors que poden explicar aquest abandonament informatiu.
Des del punt de vista emocional, l’impacte de la pandèmia de la covid-19 ens ha esgotat. “Com a ciutadans, hem vist de molt a prop notícies tremendes sobre morts i infectats, en una cosa que gairebé es podria assemblar a l’impacte d’un conflicte bèl·lic”, afirma Pellicer.
“Aquesta pandèmia té lloc, a més, en un context d’inestabilitat sociopolítica, econòmica i ambiental: el que anomenem món VUCA (món volàtil, incert, complex i ambigu) ens afecta més que mai”, explica l’expert. “Aquesta mena de contextos tan canviants generen estrès, esgotament mental i emocional, i exigència”, puntualitza Cabero. La guerra d’Ucraïna i les tensions polítiques només han fet que el panorama global es tornés més tèrbol. “Ens trobem en un context de tendència creixent a l’ansietat, la depressió, l’estrès i el burnout”, afegeix Cabero.
“A tot això cal sumar-hi una sobrecàrrega informativa, canviant i constant”, detalla Cabero. “Vivim en el període de la història amb més impactes informatius i en què tenim més accés a la informació i de manera més ràpida, gràcies a les xarxes i a les plataformes socials; això es converteix en un entorn d’impacte molt gran”, afegeix Pellicer. De fet, el 29% dels enquestats que eviten les notícies defensen que la gran quantitat d’informació els esgota.
“La mateixa dinàmica dels mitjans de comunicació fa que es perdi la confiança cap a aquestes institucions que han format part dels sistemes democràtics d’Occident. La crisi dels mitjans també s’associa a la crisi de la democràcia”, explica Pellicer. De fet, l’informe de l’Institut Reuters confirma que l’interès per les notícies s’ha reduït considerablement en tots els mercats: ha passat del 63% el 2017 al 51% el 2022, i gairebé 3 de cada 10 individus que eviten notícies afirmen que ho fan perquè estan esbiaixades o perquè no són fiables.
Per a Pellicer, “el disseny de les xarxes socials i el consum dels continguts d’internet també impulsen els filtres bombolla, que fan que la gent s’informi des de les xarxes socials, per mitjans o per usuaris afins”. “El debat polític actual es concep més com un enfrontament i una batalla contra un enemic que no pas com un contrastament d’idees, i això crea esgotament”, afegeix l’expert.
Un altre factor important és que, els últims anys, “ha augmentat la necessitat de tenir cura de la salut mental i el benestar emocional. A més, hi ha una tendència a l’hedonisme, al plaer immediat i a l’evasió del dolor”, explica Cabero.
“Davant aquesta combinació de circumstàncies socials i psicoemocionals, és perfectament comprensible l’evasió selectiva de notícies, que ens permet protegir el benestar individual, centrar-nos en el que és beneficiós per a nosaltres i preservar l’equilibri personal”, afegeix la psicòloga. Per aconseguir preservar el propi benestar, aquests individus han modificat la seva dieta mediàtica.
El futur, més notícies positives?
Segons l’últim informe de l’Institut Reuters (2023), de la gent que evita les notícies, un 53% defuig la majoria de fonts informatives: per exemple, passa les notícies de llarg o canvia de canal. Això es dona sobretot entre joves i individus amb nivells més baixos d’educació. Un 52% consulta les fonts amb menys freqüència: per exemple, es limita a fer-ho en certs moments del dia (no revisa les notícies a última hora de la nit) o desactiva les notificacions. Un 32% evita certs temes: per exemple, els que fan decaure l’ànim o fan augmentar l’ansietat, com la guerra d’Ucraïna o les notícies sobre política nacional.
Això comporta un repte per als mitjans de comunicació, perquè sembla que els grans temes periodístics (crisis polítiques, conflictes internacionals, pandèmies i catàstrofes climàtiques) són precisament els que allunyen de les notícies algunes persones (sobretot els joves, a qui resulta més difícil arribar). “El periodisme, que tradicionalment s’ha centrat en els conflictes per explicar el món, ara veu que molts lectors no sintonitzen amb els mitjans ni els periodistes”, explica Pellicer.
“Avui dia, les dinàmiques de consum fan que l’accés a la informació variï i fins i tot els mitjans incorporin estratègies diverses per captar l’atenció dels lectors. Davant d’aquest fet, els usuaris reclamen un altre tipus de continguts i fins i tot demanen obtenir aquest equilibri a través de diferents fonts o espais”, adverteix Martínez, investigadora del grup de recerca GAME.
En aquesta línia, Pellicer afirma que hi ha nous mitjans que s’obren pas, que pretenen potenciar una visió menys agressiva de la realitat. Precisament, hi ha grups de comunicació que opten per seccions optimistes, o directament per publicar només notícies positives. És el cas de La Cara Buena del Mundo, The Good News Network, Good Good Good, The Optimist Daily, Positive News, HuffPost Good News o Reasons to be Cheerful. “Augmenta la presència de portals o mitjans especialitzats a oferir un tipus de periodisme més constructiu, tendència que també s’observa en alguns mitjans generalistes, que desenvolupen newsletters o seccions de bones notícies o continguts positius”, conclou Martínez.
Article publicat a UOC News.
