Darío Adanti (foto: Mongolia).
L’il·lustrador i editor de la revista satírica Mongolia, Darío Adanti, ha reflexionat que per fer cert tipus de sàtira en un mitjà de comunicació a l’Estat has de comptar amb un equip jurídic que et pugui defensar per salvaguardar la llibertat d’expressió. Adanti ha alertat que certs sectors volen desanimar-los a fer humor satíric “perquè surt car defensar-se”.
Després d’haver esgotat les vies legals espanyoles per recórrer una condemna per vulneració del dret de l’honor a l’extorero d’Ortega Cano d’un cas de 2016, la publicació s’ha dirigit al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides perquè revoqui les conseqüències econòmiques de la resolució judicial i torni a “eixamplar” el terreny de joc per la sàtira a l’Estat.
En una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies, Adanti ha explicat que quan fan un acudit sobre sectors de l’esquerra política reben “escarnis” a través de les xarxes socials i “insults”. Però que els sectors més conservadors, quan es fan acudits al voltant de la religió i la pàtria, traslladen al cas a la justícia.
“Molts d’aquests grups que ens denuncien són reaccionaris que presumptament poden pertànyer a la ultradreta”, ha comentat Adanti. “Ho fan per debilitar-te econòmicament i per promocionar-se ells mateixos”, ha assenyalat.
Si bé Darío Adanti és conscient que la societat té més llibertats que “fa 20 anys”, ha lamentat que davant d’expressions transgressores humorístiques que es donen a conèixer més per les xarxes, s’aposti per “polititzar” l’humor.
En el cas del gag de la verge del Rocío de l’Està passant de TV3, ha reclamat vetllar per la llibertat d’expressió. “Quan alguna cosa ofèn tothom, tenim el problema que no entenem que el pacte social democràtic és la llibertat d’expressió i sense llibertat d’expressió no hi ha democràcia”, ha dit. “No podem tenir llibertat d’expressió per riure del que m’agrada i que no en tinguem perquè d’altres es riguin del que no m’agrada”, ha sentenciat.
La importància del context
L’humorista ha considerat que s’ha de poder fer sàtira de tot perquè l’humor “és la gran medicina contra el fanatisme” i ha argumentat que l’únic límit de l’humor ha de ser el context. “Això marca si un acudit és procedent o no”, ha concretat. “Si en un teatre on em coneixen hi faig un acudit sobre una persona procedent del continent Africà, sabran que és una transgressió per incomodar. Si el mateix acudit el fa Vox, estarà fora de lloc”, ha comentat.
Això sí, ha plantejat que cada humorista ha d’establir els seus límits sobre què és adequat i què no en un context. “En una tragèdia jo no hi faria un acudit. Com que m’agrada emfatitzar amb el grup social que m’envolta, miro de cuidar-ho i ser sensible amb allò que passa”, ha comentat. Sigui com sigui, ha conclòs que no es pot polititzar ni perseguir judicialment l’humor perquè és “una ficció”.
Per a un dels responsables de Mongolia, els marges per la sàtira es redueixen a nivell global des dels últims anys. Des del moviment del 15-M de 2011 i el creixement de la desafecció política, hi ha part de la societat que se sent més “insegura” i part del poder ha caigut en posicionaments “reaccionaris”. “Tenim una dreta reaccionària amb gent a qui li fa por la modernitat i la igualtat, i intenten fer delicte la llibertat d’expressió”, ha plantejat Adanti.
També ha parlat d’una societat on tothom fa humor a través de les xarxes socials, molts des de l’anonimat, i que s’ha generat certa “hipersensibilitat”. “Abans a qui no li agradava un acudit no comprava la revista. Ara amb les xarxes socials, el teu acudit arriba a gent que no et coneix, fora de context”, ha apuntat. “Com que es percep fora de context, fins i tot gent de la teva ideologia es pensen que vas contra d’ells”, ha lamentat.
L’humorista ha aplaudit treballar en una publicació independent que compta amb una important comunitat que els dona suport econòmic per crear, defensar-se jurídicament i fer cítrica. “Si tenim por a opinar s’acaba la democràcia”, ha apuntat.
Per la seva banda, el responsable d’informació i soci de la revista Mongolia, Pere Rusiñol, ha explicat que van llançar la revista l’any 2012 en un moment que la llibertat d’expressió a Espanya anava enrere. “Vam néixer per empènyer, perquè el marge de la llibertat d’expressió fos més extens”, ha comentat Rusiñol a l’ACN.
En aquest sentit, ha explicat que aquell poder que se sent amenaçat perquè l’última dècada se l’ha qüestionat, accepta la dissidència “quan no té possibilitats de triomfar”, i que quan això canvia llavors “els marges es fan més petits”.
Per a Rusiñol, la situació de Catalunya no és diferent que a la resta de l’Estat. “Durant el procés hem rebut pels dos costats. Alguns consideraven que fèiem humor feixista perquè hem sigut salvatges contra el procés i, per l’altra banda, tenim quatre querelles de sectors reaccionaris espanyolistes”, ha argumentat.
Dos procediments oberts
Pere Rusiñol (foto: Mongolia).
Segons ha explicat Rusiñol, la Revista Mongolia té dos procediments legals oberts. Per una banda, quatre denúncies per part d’organitzacions ultracatòliques per una portada que la publicació va fer el passat desembre on apareixia un nen Jesús convertit en un excrement. “Era una crítica cap a la societat que per Nadal parla de valors religiosos i la resta de l’any no fa el que diu l’Evangeli”, ha explicat.
Rusiñol ha dit que la portada va despertar molt “malestar” i ha criticat que, malgrat que el delicte de blasfèmia no existeixi, es persegueixin les ofenses als sentiments religiosos. El cas està pendent que un jutjat de Mataró decideixi la unificació de les quatre querelles i s’indiqui si s’admet o no a tràmit.
D’altra banda, l’extorero José María Ortega Cano va denunciar el 2016 la revista per un acudit on se li atribuïa un cos d’extraterrestre en creure que es burlava dels seus problemes amb l’alcohol. “Nosaltres vam posar de manifest una crítica social pel contrasentit que per ser un torero fos rebut com un heroi després d’haver atropellat una persona mentre conduïa sota els efectes de l’alcohol”, ha explicat.
Després d’haver perdut la batalla al Tribunal Suprem, ara el cas arribarà a les instàncies internacionals perquè aquestes “ajudin a fixar un marc homologable a les democràcies”.
“Ja hem presentat l’escrit i hem de veure si Espanya ha fallat. Si guanyem, ens hauran de tornar els diners per no haver respectat una de les qüestions més elementals del sistema democràtic”, ha dit durant l’entrevista amb l’ACN.
