Internet sense pàgines web era un espai d’ús reduït, per a acadèmics o investigadors, però no el lloc global que és ara. És per això que el naixement de les tres w gràcies a Tim Berners-Lee el 12 març del 1989 és un moment històric. Per al professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) César Córcoles, el web és “el mitjà per compartir informació més usat en la història de la humanitat”, i per a Josep Navarro, docent col·laborador en aquests mateixos estudis, es tracta d’una “biblioteca universal” el descobriment de la qual es pot comparar, diu, al del foc. Es va crear, apunta, “el foc modern”.

D’aquell moment ençà han passat 32 anys i, segons Netcraft, el gener d’enguany hi havia constància de 1.200 milions de pàgines, mentre que, per a Internet Live Stats, n’hi ha 1.800 milions, tot i que només 200 són actives, és a dir, l’11 %. Què passa amb tots aquests llocs sense actualitzar? Els experts asseguren que tenen “poc interès o poca qualitat”. Navarro assenyala que els cercadors ja estan “eliminant” moltes pàgines, atès que no les tenen en compte a l’hora d’indexar-les i per això és molt difícil trobar-les. Quan no es genera informació nova o els creadors perden interès en el tema, aquestes pàgines es converteixen en “brossa”, però algunes, adverteix Córcoles, “continuen essent informatives i útils”. “Que hi hagi una gran quantitat de pàgines abandonades però que continuïn essent accessibles és, de fet, un gran patrimoni”, remarca, encara que el docent col·laborador també alerta que tant l’electricitat que consumeixen com els ordinadors on s’allotgen generen una “empremta mediambiental important”.

Tenint en compte tot això, quin futur els espera a les tres w? A la inactivitat de moltes de les pàgines, s’hi suma que actualment no són les úniques eines que s’utilitzen per connectar-se amb altres o consultar documents a internet. Les xarxes socials, per exemple, tenen un ús semblant. No obstant això, els experts no consideren que representin una amenaça per al web. “Continuarà essent el mitjà més important per a la comunicació de les persones durant dècades”, aposta Córcoles, mentre que Navarro afirma que sobreviurà “molt de temps” perquè, diu, “la informació que s’hi busca va molt més enllà del que ofereixen les xarxes socials”.

Accés a internet: un dret universal?

Quan Berners-Lee va crear el primer web, que, en veure’s a les pantalles de fòsfor verd d’aleshores, apareixien les lletres en aquell color sobre fons negre, va promulgar que el seu objectiu era la “recuperació d’informació” per “donar accés global a un gran univers de documents”. I és ell mateix qui es mostra preocupat amb aquesta previsió, perquè tres dècades després d’aquell moment, i sense menysprear el seu propi invent, les pàgines web només arriben a la meitat de la població mundial, segons les dades de l’International Telecommunications Union.

El professor de la UOC César Córcoles considera que l’accés al web està “força mal distribuït”: a Europa és del 88 % i a l’Àfrica del 28 %, segons l’últim informe d’aquesta entitat. “Tot i que no és universal, sí que podem dir que el web ha donat accés a aquest univers de documents a pràcticament quatre mil milions de persones; un èxit colossal”, remarca, sense perdre de vista que ara el que cal és “donar accés a l’altra meitat”.

En aquesta tasca està embarcat Berners-Lee per mitjà de la Web Foundation, de la qual és cofundador. El creador de les tres w pensa que poder entrar en una pàgina web ha de ser un dels “drets humans”. I és que arribar-hi pot donar-nos, assegura Navarro, “immediatesa” i “llibertat”. El docent posa com a exemple la reserva d’un viatge presencialment a una oficina, amb l’horari d’obertura corresponent i el temps que es triga a fer la gestió, o, des de casa, “amb moltes més fonts” a les quals es pot acudir al web per informar-se o contractar serveis. “Més ràpid, més amè i al nostre ritme”, resumeix.

Avenços i reptes

Per arribar a les pàgines que es van anar creant des dels anys 90, els navegadors van ser clau, expliquen els experts. “Han estat la pedra angular de l’explosió de l’ús de www, sobretot a partir de l’any 2000”, assegura Navarro. Netscape Navigator, Internet Explorer, Firefox i, més recentment, Chrome, i la competència entre ells, assenyala Córcoles, han estat els responsables que hagi estat més fàcil trobar la informació que els usuaris busquem a internet.

En 32 anys també han canviat altres coses, com la velocitat, la capacitat i els dispositius que utilitzem. Els mòbils, les tauletes o els ordinadors actuals són, adverteix Córcoles, “milions de vegades més potents que els que teníem el 1989”. I també l’agilitat amb la qual naveguem, ja que, a les nostres mans, mitjançant els telèfons, afegeix, “tenim més amplada de banda que la que tenia Berners-Lee en un centre de recerca tan avançat com el CERN”, on es va gestar el primer web. Els dispositius mòbils han augmentat el consum de webs, perquè “en permeten l’ús en qualsevol moment i en qualsevol lloc”, afegeix Navarro.

També han sorgit noves preocupacions sobre l’ús dels webs, com la seguretat. “Quan cada vegada més parts de la nostra vida circulen pel web, hem de protegir aquestes dades”, proposa Córcoles, apostant perquè les nostres comunicacions siguin “segures” i “privades”. Navarro afegeix que la informació que consultem a les pàgines hauria de ser “veraç” i “de qualitat” per evitar que alguns puguin “manipular i esbiaixar l’opinió dels ciutadans”. Per als experts és clar que les tres w tenen molt futur, tant que Córcoles recorda que fa tres dècades el seu creador no s’imaginava quin ús en faríem avui. Així, els canvis que hi haurà el 2053, 32 anys des d’avui, diu, “són igual d’impossibles d’anticipar”.

 

Article publicat a UOC News.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram