Renovar-se o morir. La vella dita continua més vigent que mai. La Xarxa Audiovisual Local acaba d’enllestir La Xarxa+, un servei integral d’OTT (over-the-top) que la situa i la fa visible en el gran aparador de les smart TV i de la resta de dispositius digitals. Un nou desafiament per a les televisions i ràdios locals, que, a Catalunya, són un cas únic al món. Un pas endavant que permet adequar-se al nou ecosistema audiovisual i als nous hàbits de consum de continguts a través de l’streaming, que ha generat la revolució tecnològica i digital. La Xarxa+ (laxarxames.cat) iniciarà la seva singladura i el periodisme de proximitat –el distintiu que millor escenifica La Xarxa– serà a primera fila, més a prop que mai de l’espectador. A un sol clic i des de qualsevol punt del planeta.

La revolució digital i tecnològica ha sacsejat la indústria audiovisual. En els darrers anys, els processos accelerats de digitalització han provocat que els mitjans analògics hagin fet el salt en l’entorn digital, cadascun a ritmes diferents. La revolució d’internet –la xarxa pensada per a la circulació de dades– acull, avui, els continguts audiovisuals convertits en dades per a la digitalització. Així, la confluència de la digitalització i de la xarxa d’internet provoca un canvi de paradigma: no circulen els continguts, circulen els usuaris navegant per la xarxa. Aquest és, conceptualment, el canvi més rellevant i que està fent repensar la majoria de mitjans que coneixem com a tradicionals. I en aquest nou escenari –cada cop més complex, exigent i global–, com s’està adaptant la Xarxa Audiovisual Local?

“La posada en marxa de La Xarxa+ és rellevant per dur a terme la transformació digital. No podíem quedar al marge dels nous hàbits de consum” (Marc Melillas)

L’ecosistema comunicatiu local català compta amb un bagatge i un recorregut al darrere. L’arrelament, el grau d’implantació i la dimensió que representen les televisions i ràdios locals de Catalunya són distintius que identifiquen i van estretament lligats a la marca de La Xarxa. “Som un cas únic al món, tant pel grau d’implantació com per la seva dimensió, com pel seu arrelament. Les televisions i ràdios locals de Catalunya han estat un cas d’èxit malgrat totes les adversitats”, assegura el conseller delegat de la XAL, Marc Melillas.

Sempre arriscant

Marc Melillas, conseller delegat de la XAL.

Així, davant d’aquest nou escenari audiovisual i, sobretot, per a no quedar enrere, la Xarxa Audiovisual Local va impulsar l’any 2019 un full de ruta que la situés en l’aparador tecnològic i digital. Primer, amb una diagnosi del sector i, després, amb la redacció d’un pla estratègic (2021-2025) en el qual la implantació d’una OTT era la cirereta del pastís. “La Xarxa sempre ha arriscat”, reconeix Melillas.

Per desenvolupar l’OTT, La Xarxa va dur a terme una observació acurada de les experiències internacionals. Tenint en compte la maduresa del mercat nord-americà i la diversificació que disposa el mercat europeu, l’estudi previ va recollir l’experiència de fins a nou països del mercat audiovisual global (21 serveis seleccionats). Així i tot, com recorda Melillas, “l’expertesa de la XAL en la posada en marxa d’una plataforma com és la Xala (operativa des de 2018) ens ha permès tenir una experiència en l’explotació de continguts en una plataforma de streaming”.

Sense limitació tecnològica

Un dels aspectes més rellevants en el procés de cocció de la nova OTT de La Xarxa és el vessant tecnològic. Per a desenvolupar La Xarxa+ hi han participat dos partners tecnològics: Vidneo i Konodrac. “Han dissenyat una solució tecnològica ad hoc, ho hem desenvolupat així per aconseguir la solució personalitzada, convertint-la en una eina tecnològica robusta i potent que ens permetrà situar-nos en l’ecosistema audiovisual general”, explica el cap d’operacions de La Xarxa, Miquel Herrada. A partir d’ara, les funcionalitats de l’OTT estaran en una evolució constant. “L’objectiu és que no hi hagi limitació tecnològica, arribar a totes les pantalles, perquè volem estar als ordinadors i tauletes, però també a l’smart TV”, afegeix Herrada.

Tota l’oferta en una única plataforma

Miquel Herrada, cap d’operacions de La Xarxa.

La Xarxa+ és una plataforma que agruparà tota l’oferta de ràdio i televisió local del país en un sol espai, i l’usuari serà qui triï els continguts que li generin més interès. I no només s’està dissenyant per al model televisiu, sinó que incorporarà un player d’àudio per fer un salt de qualitat amb les ràdios locals cap al pòdcast. “A La Xarxa+ despleguem una eina que pretén reflectir tot el món audiovisual local de Catalunya. És un salt audiovisual endavant i se situa a la mateixa alçada que la resta d’operadors, sense cap barrera”, diu Herrada.

“L’objectiu és que no hi hagi limitació tecnològica, arribar a totes les pantalles, perquè volem estar als ordinadors i tauletes, però també a l’smart TV” (Miquel Herrada)

En el pla estratègic es va posar èmfasi en garantir la transició marcada pels nous hàbits de consum a través de l’streaming. Aquest procés de transformació digital situa, a partir d’ara, un escenari molt diferent on l’usuari es col·loca al centre. Així, un dels elements diferencials de La Xarxa+ són els canals verticals. Se’n podrien dir també temàtics. I els castellers i els esports seran l’oferta d’obertura de l’OTT. “Tenen una clara vocació de crear comunitat, és on s’estableix una relació més directa amb l’usuari”, subratlla Melillas. Són comunitats on es comparteixen continguts específics vinculats a aquests àmbits, i que a través de la Xala actualment s’hi han fidelitzat més de 100.000 usuaris. “Hem d’aprendre a fidelitzar aquesta comunitat, a més de detectar altres possibles comunitats d’interès i de relació entre els mitjans i els usuaris”, afegeix el conseller delegat de la XAL.

En tot aquest nou escenari, La Xarxa+ s’ha convertit en la plataforma OTT dels mitjans locals, mentre que la XAL continuarà sent una estructura de suport que ofereix recursos als mitjans locals. Per a Melillas, “aquesta relació, en el món analògic no la confonia ningú, però en el món digital sí. Continua sent important que la plataforma és cadascun dels mitjans locals”. Pel que fa als continguts, La Xarxa+ no posarà a disposició tots els continguts que emeti cada mitjà. “L’OTT té uns codis, uns llenguatges i unes necessitats a les quals hem de dedicar recursos”, apunta Melillas.

Una alternativa més a la TDT

Les televisions i ràdios locals mantindran la seva presència a la TDT. “La posada en marxa de La Xarxa+ és rellevant per dur a terme aquesta transformació digital, i perquè la Unió Europea no garanteix la viabilitat de la TDT més enllà del 2030”, subratlla Melillas. A més, la TDT és un espai en el qual hi ha públics que ja no hi conviuen. “Actualment, la TDT continua sent un mitjà important, però ja hi ha símptomes que, en segons quins targets, ja no és la seva principal manera d’informar-se o d’entretenir-se. No podíem quedar al marge dels nous hàbits de consum”, afegeix el conseller delegat. I Herrada va més enllà: “La televisió local ha de tenir presència a l’smart TV. Està demostrat que quan l’usuari migra cap a aplicacions procedents de l’smart TV, ja no torna a la TDT, i la televisió local necessita ser en aquesta modalitat de consum”.

Captar el nou públic digital

En el procés de diagnosi, les dades que ha elaborat la XAL demostren un canvi en el consum audiovisual, especialment en l’ús del mòbil i la tauleta. La meitat dels internautes fan servir aquestes aplicacions per veure contingut de les plataformes OTT, més d’un quart pels serveis agregadors de televisió i quasi un quart per veure canals de televisió. A Catalunya l’hàbit de consum audiovisual a internet està molt estès, especialment entre la població més jove. Les dades també diuen que 9 de cada 10 joves entre 16 i 24 anys veuen freqüentment continguts audiovisuals a internet (molt un 52,4%, i bastant un 36,1%). De 50 anys en amunt la freqüència baixa, però, tot i això, només 3 de cada 10 en el segment d’entre 50 i 64 i quasi 4 de cada 10 entre els de 65 en amunt no veuen continguts audiovisuals a internet.

La Xarxa+ és una nova oportunitat perquè l’ecosistema comunicatiu local de Catalunya obri nous públics, especialment els joves, que s’han educat en un entorn digital. Segons les dades realitzades en el procés de diagnosi, la penetració de la televisió local és major en els grups d’edat de 50 anys en amunt i menor en els menors de 50 anys. Però, dins d’aquest últim segment, el grup de 18 a 24 anys la veuen més. Aquest fet és contraintuïtiu, tot i que en cap cas desmenteix el fet que la població més gran freqüenta més la televisió local que els més joves. “A partir d’aquí hem d’anar avançant cap a altres àmbits com el big data, els assistents de veu i l’ús de la intel·ligència artificial. Tampoc descartem agregar-nos a OTT d’altres àmbits temàtics o futures OTT que puguin desenvolupar operadors públics, creant un ecosistema audiovisual català fàcil d’accedir per part de la ciutadania”, rebla Melillas. La revolució tecnològica no s’atura. A la XAL, després d’una fita, n’arriba una altra.

 

Article publicat al número de tardor 2022 de la revista Comunicació 21.