Mariola Dinarès (Matadepera, 1971) és un actiu comunicatiu insaciable per terra, mar i xarxes socials. Des de fa unes setmanes també és visible en el nou aparador de la plataforma digital 3Cat. Dinarès és una de les propostes de l’oferta de la nova joguina de la Corpo, l’eina que ha de servir, sobretot, per cotitzar a l’alça l’audiovisual en català. Amb el tret de sortida de 3Cat, es va poder visualitzar el nou Popap, un espai que té com a fil conductor una conversa de poc més de mitja hora amb joves creadors de nous continguts. “Ja no tinc l’estrès del temps, el Popap de la ràdio tenia molt dinamisme, tenia ganes de fer un contingut més reposat”, explica Dinarès a Comunicació 21.
A la posada en escena del Popap més audiovisual no li falta cap detall. Una taula, un ordinador, dos micròfons, una ràdio antiga i, al fons, el nom del programa amb llums de neó. Llums, càmera i acció. Dinarès manté la seva essència, tot i canviar de mitjà i de format. Riallera, apassionada i, sobretot, xerraire. “A la ràdio, jo era de sentir-me molt a mi mateixa. En aquest nou format és diferent, i penso que encara puc posar-hi més naturalitat”, reconeix en el seu procés d’adaptació davant les càmeres.
Del programa ja s’han emès sis capítols, i s’arribarà a la vintena. S’adreça a tots els públics: “Tots consumim continguts davant la pantalla, associar-ho només als joves és un error”, subratlla. La majoria de convidats, però, són rostres més coneguts per al jovent. “Converso amb amics que els seus fills al·lucinen que hagi conversat amb aquell streamer o amb un emprenedor sobre nous formats. Els pares no saben ni qui són!”, expressa. En aquest sentit, Dinarès considera que “jo també he volgut posar davant del mirall la meva generació: no ens ha de fer mandra estar al dia”, admet.
Dinarès ha adaptat el programa de Catràdio –exclòs de la graella– a un nou format audiovisual
Per aquest Popap renovat, Dinarès és la cara visible d’un equip que s’ha fet a mida. “Compto amb un equip motivat, multidisciplinari, que té expertesa en la imatge i que li agrada el producte. Em fa molt feliç”, confessa. “Crec en els productes intergeneracionals, amb equips formats per professionals de totes les edats”, afegeix. En aquest nou projecte, Dinarès ha hagut de canviar d’hàbits després d’estar pendent d’oferir continguts per a un programa diari. “M’estic adaptant a anar a un nou ritme, a un estil de vida totalment nou. Al principi em va costar una mica, però hi començo a veure coses positives”, destaca.
Fins aleshores, Dinarès i la ràdio sempre havien anat de bracet. La seva trajectòria professional ha passat, majoritàriament, davant d’un micròfon de ràdio. Del Grup Flaix a Ràdio 4 fins a Catalunya Ràdio. El seu vincle amb la ràdio, però, va esquinçar-se fa mig any quan la direcció va decidir no renovar el seu Popap, tot i ser l’únic espai especialitzat en temàtica digital i tecnològica. Sumava set temporades, 70.000 oients en l’últim EGM, i 83.000 oients com a xifra rècord obtinguda la segona temporada. I el seu Popap va rebre quatre distincions, algunes més enllà del propi sector de la comunicació.
L’adeu de la ràdio
La periodista de Matadepera va ser una de les damnificades de la nova programació de Catràdio. “Em proposen un Popap adaptat a la nova plataforma 3Cat, entenc que hi ha unes altres apostes a la ràdio, i així i tot, continuen apostant per mi”, recorda Dinarès a Comunicació 21. L’anunci del seu adeu a la ràdio no va ser el dia més assenyalat. “Jo vaig passar de ser oient a treballar a Catalunya Ràdio, i se’m va comunicar que no continuaria el dia abans de la celebració dels 40 anys de la casa, que per a mi tenia un significat especial”, assegura.
Ara, allunyada de la ràdio, Dinarès manté encara el contacte amb els oients. “Encara em sorprèn quan em pregunten: ‘qui ens ho explicarà, això ara?’”, comenta. Dinarès veu com bona part dels continguts del Popap radiofònic han perdut pistonada. “Hi ha continguts sobre noves idees d’empreses i de catalans desenvolupant iniciatives amb talent que no tenen cabuda. Sap greu, perquè la temàtica digital és transversal, hauria de ser visible en tota la programació”, explica. “El contingut i l’oient són l’essència i la prioritat per a la ràdio, jo els vaig posar sempre al centre”, subratlla.
“Jo també he volgut posar davant del mirall la meva generació: no ens ha de fer mandra estar al dia”
En l’actual societat de la informació, l’especialització és un grau. “Vaig fer l’aposta per l’especialització perquè em semblava que és impossible ser un periodista tot terreny. A les redaccions actuals necessitem professionals experts en diferents àmbits. De vegades se m’ha tractat de nínxol, i és un error”, subratlla.
De la renovació de cares a TV3 i Catràdio, la periodista de Matadapera hi reflexiona: “No es pot crear un star system d’una edat en concret, és una televisió i una ràdio per a tothom, s’ha d’oferir servei públic”. I va més enllà: “Venim d’una època de parlar molt de feminisme, i hi estic molt a favor, però ara comença a treure el cap l’edatisme, la idea que et marginin per edat, i penso que ser dona i tenir una edat suposa acumular uns estigmes que me’ls vull treure de sobre”. En aquest sentit, Dinarès apunta que no se sent “interpel·lada”, perquè està “connectada amb moltes edats”, però alerta que “en els propers anys se’n parlarà, i molt”.
