Eliseu Climent (Llombai, Ribera Alta, 1940) és la cara visible de la lluita per poder veure TV3 al País Valencià. Promotor cultural i empresari editorial al capdavant de Tres i Quatre, Climent també presideix Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l’entitat que abandera la defensa de la llengua catalana a territori valencià. Se’l nota orgullós de la resposta de la gent i confia que d’una manera o altra es podrà tornar a veure TV3 a la terra d’Ausiàs March i Joan Fuster.

Comencem pel diagnòstic. Vostès denuncien una campanya de persecució del govern Camps…
TV3 sempre ha tingut problemes al País Valencià. Això no és Balears. És una mena de calvari que arrosseguem de fa anys. El mateix Barrionuevo primer, Zaplana després, que va dissenyar un pla per tancar TV3 comarca per comarca, de problemes n’hem tingut sempre, però sempre ens n’havíem sortit. Ara, però, no hi ha cap intermediari. Cap interlocutor. Nosaltres els vam dir a la Generalitat que els regalàvem tota la xarxa de TV a canvi que deixessin tranquil·la TV3. Però tenen una actitud clarament bel·ligerant. Pensàvem que sempre l’havien tingut, però aquesta vegada era diferent. El 2007 ens van dir que ens posarien multes, hem resistit 4 anys. Primer hi va haver l’intent de tancar la Carrasqueta, el poble es va revoltar però finalment la van tancar amb nocturnitat. Anaven seriosament i nosaltres vam començar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres via Madrid. Arriba al punt extraordinari: els jutges no deixaven tancar els repetidors de Gandia, València i Castelló, que cobrien més de mig país. Hauríem pogut estar així eternament. Però llavors fan una llei dedicada exclusivament a fer el que han fet. Primer una multa de 128.000 euros, i la segona 600.000 més interessos. La llei que fan permet les multes consecutives. L’1 de cada mes havíem de pagar 120.000 euros. Eren quantitats inassumibles per a una entitat sense ànim de lucre com la nostra i vam decidim tancar. Va ser molt dolorós haver de tancar TV3, per un atac a la llibertat d’expressió, però no ens deixaven alternativa.

L’Executiu de Camps sempre recorre a l’argument del tercer múltiplex per passar les culpes al Govern central. Fins a quin punt hi ha corresponsabilitat del Govern espanyol?
El País Valencià té dos múltiplexs. Per tant, vuit canals. Ell en gasta tres. Els en queden cinc. Els han donat als seus amics ―Intereconomía, Popular― però encara els en queden. No tindria problemes per col·locar TV3. Ara diu que vol un altre múltiplex per ficar TV3. Vol que el Govern català pressioni Madrid perquè els doni un altre múltiplex. Tindríem 4 canals més. Què volen fer? Per incorporar les TV de les comunitats limítrofs a la nostra, amb les que compartim cultura i història: Múrcia, Albacete, Aragó i Catalunya. Seria només un canal i perdríem el 75%. Però hi ha una qüestió més greu. En les negociacions que va fer el conseller Joan Manuel Tresserras, la Generalitat valenciana li exigia directament que la CCMA havia de canviar el llibre d’estil, perquè no podia dir que Ausiàs March escrivia en català ni tampoc podia dir País Valencià. Així, si un dia arriba TV3 per aquesta via, siguent com són de poc fiables, només que TV3 digués País Valencià tallarien ràpidament, a no ser que la CCMA canviés de llibre d’estil, que seria lamentable. Seria una freqüència segrestada des del primer dia. Per tant, aquesta no és la via. Pot ser una via tàctica però no és la via adequada.

I quina és?
Al nostre entendre és l’aprovació de l’ILP de Televisió Sense Fronteres. Per què la creem? Perquè veiem que s’acabava TV3 i el problema no és una televisió sinó la concepció d’un espai nacional de comunicació, sense el qual no hi ha nació. En veure que aquest Govern no és com els anteriors decidim reunir advocats de Barcelona i València i tirar endavant la ILP en base a dos criteris: la carta europea de les llengües, que té un article en què diu que totes les llengües han de poder interconnectar les seves ràdios i televisions encara que siguin d’administracions diferents, i l’audiovisual europeu, que es basa en la filosofia de la llibertat d’ones i sense fronteres. Aconseguim 700.000 signatures, una xifra brutal. La Mesa de les Corts ho eleva al Govern. En tota la democràcia a Espanya i Europa sempre quan arriba al govern per respecte democràtic s’envia a les Corts que discuteixen. El Govern, però, tapa la boca a 700.000 persones. En 15 dies la van vetar, una cosa insòlita. Van ser dies molt durs. Per una banda, el Govern veta la ILP, i per l’altra ens arriba la multa de 600.000 euros. El Govern va al·legar raons econòmiques. Segons ell costava 800 milions d’euros posar en pràctica l’espai de comunicació de les llengües catalana, basca i gallega. La Generalitat de Catalunya, però, va fer un estudi que deia que tenia un cost no de 800 milions, sinó 3,7. Va ser, per tant, una maniobra barroera per liquidar la ILP. Cau Fernández de la Vega i puja Jáuregui. Encara no ha alçat el veto però no sembla que no ho vagi a fer. Jáuregui pensa que és una cop a la democràcia que es pari l’opinió de 700.000 persones perquè sí. Si s’alça entraríem en una via possibilista en què podríem arribar a guanyar el projecte. Està a l’aire. No sabem si prosperarà. Seria una via perfecta però encara és improbable.

I l’altra via?
És la famosa llei de l’audiovisual, que diu que dues comunitats limítrofs poden passar-se canals, fer intercanvis: la famosa reciprocitat. Però la primera qüestió és que han de voler les dues, i poden posar condicions. Estem altra vegada en què de moment no hi ha voluntat política, i si n’hi ha potser hi ha condicionants absolutament greus. A hores d’ara estem en un cert atzucac, confio que per una via o l’altra ens en sortirem.

Aquesta seria una solució política…
Seria un mal menor. Seria només per a TV3 i Canal 9. La resta de canals quedarien bloquejats.

És optimista reunió Mas i Camps?
No sé per què la portaveu del Govern valencià, Paula Sánchez de León, diu que aquest tema no té la suficient categoria per estar a l’agenda de la trobada. Clar, només li interessa a mil valencians [ironitza]. Les manifestacions dels valencians van per milers en aquest moment. El País Valencià s’ha revoltat per aquest tema. Manifestacions a València, Castelló, pobles petits, incloent-hi una part important del PP. L’Ajuntament d’Algemesí, tot Castelló, la Diputació del PP, el president provincial a València diu que la solució mai és tallar les ones de res.

Si la solució es política, s’ha de deixar passar fins el maig passades les eleccions?
Mai se sap què pot passar d’aquí a un mes. Cal veure què passarà amb el senyor Camps. Acabarà imputat? Aquesta notícia tampoc li agrada al PP d’Espanya. El PPC ha votat la ILP. Crec que Camps ha provocat una certa incomoditat dins el PP estatal. No entenc què li afavoreix el tema de TV3 si no és que vol tapar el cas Gürtel o refermar la seva autoritat. O pressionar Convergència. No sé, són càbales.

La gent ha reaccionat…
A nivell de carrer la gent ha donat una molt bona resposta. La resposta de València està essent molt més espectacular del que imaginàvem, i seguint l’esquema egipci i libi: convocatòries per internet que la gent surt al carrer 1.000, 5.000, 500, 200… s’autoconvoquen tots. És la primera vegada que aquest mecanisme funciona. Cada dia hi ha com un mínim tres o quatre concentracions que no les controla ningú. Nosaltres podem ajudar però no som ni molt menys decisius. La concentració de la plaça de la Mare de Déu que es va convocar en 24 o 48 hores érem 5.000 persones. Cap cartell ni pamflet. La de Castelló, de 15.000, tampoc res. La de Llíria, 300. Gandia, Alcoi, etc. És una subversió real el que viu el País Valencià en aquest tema.

Està satisfet de la resposta que ha rebut del Principat?
Aquí no teniu el problema. Poseu i teniu TV3. Hem rebut massivament suport institucional. No només de l’Obra Cultural Balear o d’Òmnium Cultural, sinó de gran quantitat d’ajuntaments, d’institucions eclesiàstiques, de sindicats. El món institucional català sí que s’ha bolcat. El que no hi haurà serà una manifestació a la plaça Catalunya… N’hi va haver una de petita de 400 persones que muntava l’Espai València. Però la reacció del Principat ha estat institucional i no popular, fins ara.

Com valora el tractament dels mitjans?
Cap mitjà s’ha posat a favor del tancament. Ni la premsa de dretes valenciana. El Mundo, per exemple, a la pàgina web, el 97% estaven en contra del tancament. Qui pot posar-se a favor d’una mesura de tancar? És que TV3 a València té 26 anys! Era acceptada per tots, era la televisió de casa, en bars i a tot arreu, i ningú ho acaba d’entendre. T’explico una anècdota que em va passar a la Carrasqueta. Jo com a president d’Acció Cultural hi havia d’anar a signar i autoritzar l’entrada de la Guàrdia Civil per tancar el repetidor. Hi havia més de 500 persones d’Alacant impedint a la Guàrdia Civil entrar. Un guàrdia civil em pregunta “Realmente aquí qué pasa?”. “Pues mire, que van a cerrar TV3”, dic en castellà. “Uy, TV3, de verdad?”. “Sí” “Y no podré ver Ventdelplà? Y eso por qué?”, em preguntava sorprès. Jo crec que la mesura ha desconcertat, a banda que és una mesura políticament molt greu que s’afegeix a un any molt greu: ens hem quedat sense estructures financeres, a 90 minuts amb l’AVE de Madrid i sense un espai de comunicació unitari. El retrocés des de l’angle nacional provocat per les forces de l’Estat ha estat molt greu. Aguantarem i esperem que des d’aquí ens doneu suport.

La manifestació del 25 d’abril a València, que s’avança al 16, és un bon moment per fer una mostra de força i que podria venir gent del Principat?
Ho intentarem. Hem parlat ja amb gent d’Òmnium i de l’Obra Cultural Balear i segurament col·laborarem seriosament. La manifestació serà per la llibertat d’expressió.

El paper de la direcció actual del PSPV?
El PSPV no s’ha portat malament amb la ILP. Tampoc podia perquè la van signar més de 300.000 valencians. Però hauria pogut aprofitar molt més i encapçalar totes aquests manifestacions, i no ho ha fet. S’ha amagat. No sabem res del senyor Alarte.

Com afrontaran el pagament de les multes?
Estem parlant amb molts bancs a veure si aconseguim els avals. És un molt mal moment. Estem parlant amb un grapat d’entitats perquè no sigui un aval de 600.000 euros, sinó trossets. Encara no tenim el sí. Si arriba el 20 de març i no podem pagar sí que serà un tema d’una enorme gravetat. Perquè et paralitzen els comptes i s’acaba la institució. El pas posterior que ells voldrien seria quedar-se l’Octubre. Espero que ens en sortirem.

L’etiqueta de Twitter #sensesenyal va tenir gran èxit…
Va ser fonamental. Hi ha un moment que #sensesenyal és el més twittejat a Europa, quan els d’Anonymus van bloquejar la Generalitat. És la primera vegada que les noves tecnologies participen d’una manera activa, també perquè el tema els enganxava, en els Països Catalans. És el primer gran assaig de funcionament de les xarxes en la societat catalana. I ha funcionat.

A Catalunya potser la gent no ha sortit molt al carrer però, en canvi, sí que es s’ha mobilitzat molt via Twitter…
I tant! Ha estat una campanya d’una gran consciència. Sempre dic que les coses només s’arreglen si hi ha una gran crisi. Tenim una gran crisi. Si això pogués donar pas que s’aprovés la ILP i resoldre per sempre la intercomunicació, l’avanç seria el més important des de la transició. Volem que reconegui un espai, que vol dir que després TV3 hauria de comprar per llengua, i no per territori. I demà quan anés a comprar una pel·lícula, no la compraria per Catalunya, la compraria pel territori de parla catalana. Canvia tots els esquemes econòmics de tot tipus. Demanem molt!

Més factible l’acord polític?
Sí, però el problema és que només et portaria un canal i TV3 estaria permanentment segrestada a mans d’aquesta gent.

Per acabar, per quina salut passa la revista El Temps, i quina estratègia de futur pensen seguir?
De moment continuar, que ja és molt. I després posar-la a la xarxa i en les noves tecnologies. Calculo que abans de juny estarem ja disponibles en els nous formats.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram