Més del 40% dels infants espanyols són obesos o tenen sobrepès, dada que situa Espanya al capdavant d’Europa en obesitat infantil. Un dels fronts que cal atacar per afrontar un problema de salut pública que és multifactorial és la publicitat alimentària adreçada a menors. Ho evidencia un estudi publicat en accés obert a la revista Nutrients de tres investigadores, dues de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i una de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Les expertes recomanen més control sobre els anuncis de productes de baix valor nutritiu i més restriccions per al conjunt de normes que autoregulen la publicitat alimentària adreçada als infants.
Codi d’autoregulació ineficaç
L’estudi revela que el Codi d’autoregulació de publicitat d’aliments i begudes adreçada a menors (PAOS) és ineficaç i no ajuda a prevenir l’obesitat. “Es vulneren repetidament diversos principis del codi i, a més, no es té en compte que el gran consum de publicitat dels menors es produeix fora de l’horari protegit”, afirma Mireia Montaña, principal autora de l’article i investigadora del Grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans de comunicació i Entreteniment (GAME) de la UOC, que ha treballat juntament amb Mònika Jiménez-Morales de la UPF i Mercè Vàzquez també de la UOC.
És important destacar la importància de la televisió entre els menors. El 90% dels nens i nenes continua veient continguts televisius habitualment i el 80% els consumeix, diàriament, fora del que es considera horari infantil.
Menys nutritiu, més seductor
Les tres investigadores van analitzar durant tres anys, del 2016 al 2018, els anuncis emesos en la franja horària més vista pels infants de 4 a 12 anys. En primer lloc, van analitzar la qualitat nutricional (l’etiqueta Nutriscore, un codi de colors que indica si els aliments són més o menys saludables) dels productes dels espots més vistos, 905, i de 300 campanyes televisives. Després, van correlacionar el valor nutricional amb l’estratègia discursiva que s’havia fet servir com a reclam publicitari.
Els anuncis més vistos corresponen majoritàriament a productes alimentaris de poca qualitat nutritiva, “cosa que de cap manera ajuda a prevenir l’obesitat entre aquesta població”, exposa Montaña.
També observen que, a mesura que baixa la qualitat nutricional dels productes que s’anuncien, més alta és la presència d’elements que transmeten idees relacionades amb experiències positives, que no tenen res a veure amb els productes. Diversió, felicitat, aventura i èxit són alguns dels conceptes recurrents en la publicitat de productes de valor nutricional més baix. “Aquests estímuls encoratgen els infants, molt vulnerables davant d’aquestes estratègies discursives, a consumir aquests productes, oferint-los emocions i experiències positives de la compra”, diu Montaña.
Trastorns del comportament
“Aquesta relació entre el menjar i les emocions és particularment alarmant”, adverteix l’autora de la UOC. Diversos estudis han relacionat el consum d’aliments de poc valor nutricional amb un estat d’ànim personal baix, un fet que es coneix com a menjar emocional (emotional eating). El concepte es refereix a les persones que busquen compensar les seves necessitats emocionals amb la ingesta de productes, sobretot rics en energia, però de poc valor nutritiu.
També s’ha demostrat en estudis anteriors que la publicitat de productes que es mengen per plaer però sense gana –com la xocolata o les patates fregides– poden modificar el comportament i causar alteracions alimentàries, com ara el trastorn per afartament.
“Tenint en compte les repercussions negatives que té per a la salut i, sobretot, la vulnerabilitat dels infants, creiem que és necessària una revisió de l’acceptació d’un discurs publicitari hedonista que pot acabar provocant un decrement del benestar de les persones”, explica Montaña.
Més control, més compromís
Amb les dades sobre la taula, les investigadores recomanen que el Govern espanyol apliqui una política més restrictiva per a la publicitat d’aliments de valor calòric alt i poc valor nutritiu.
“Considerem que cal un compromís més gran de la indústria alimentària espanyola, de les agències publicitàries i dels anunciants perquè la lluita per prevenir l’obesitat infantil sigui realment efectiva”, escriuen les investigadores en les conclusions de l’estudi.
I hi afegeixen: “La mesura servirà per protegir millor els menors davant de productes de poca qualitat alimentària en franges de màxima audiència, i demostrarem que som coherents entre la realitat que vivim i les mesures de prevenció de l’obesitat infantil implantades pel Govern espanyol”.
Per avançar en el coneixement de l’impacte de la publicitat alimentària en l’obesitat infantil, les investigadores indiquen que cal fer més estudis que comparin països europeus amb diferents sistemes de regulació de la publicitat infantil, els nivells de consum d’aquests productes i l’evolució dels índexs de l’obesitat infantil.
Sònia Armengou, periodista.
Article publicat a UOC News.
