La Mina és un dels barris que més apareix als vídeos de YouTube (foto: Línia).
Misèria, gueto, drogues, perill, delinqüència, marginació… Totes aquestes paraules apareixen en una nova mena de vídeos que triomfen a les xarxes. Es tracta de continguts calcats: un noi jove, càmera en mà, s’endinsa en un barri on viuen persones amb pocs recursos. Camina mentre parla amb els veïns i busca imatges sensacionalistes. Pot ser una persona drogodependent, un traficant o un grup de joves atrets pel món de la delinqüència. El zoo de la misèria està servit. Tot s’hi val per sumar clics.
Aquests continguts, que acumulen milions de visites, han tingut en els barris metropolitans un escenari privilegiat. La Mina (Sant Adrià), Sant Roc (Badalona), la Florida (l’Hospitalet) o el Raval (Barcelona) ja han aparegut a YouTube. Davant d’això, la pregunta és clara: són continguts que estigmatitzen aquests llocs o, per contra, reflecteixen la vida que s’hi fa?
Sensacionalisme
Si parlem de contingut sobre barris marginals, hem d’esmentar Zazza el Italiano. Aquest creador es dedica, segons ell mateix, a gravar la seva experiència en “els barris més perillosos del món”. A YouTube, els seus vídeos de la Florida, de Sant Roc o de la Mina tenen més d’1,6 milions de reproduccions cadascun i surten com a primeres recomanacions quan se cerca el nom d’aquests barris a la plataforma de vídeos de Google. Així mateix, els títols dels tres vídeos ja ens mostren quin és el seu tarannà: El Bronx de Barcelona – aquí mandan los clanes gitanos, diu sobre la Mina. Solo en el barrio más pobre de Badalona, s’anomena el de Sant Roc. El barrio más peligroso de Hospitalet, es titula el de la Florida.
Per si no n’hi hagués prou, aquests dos continguts encara registren més visualitzacions a TikTok. En aquesta xarxa social, el mateix vídeo de Sant Roc, dividit en 14 parts, suma prop de 7 milions de reproduccions.
I el de Zazza el Italiano no és un cas aïllat. Soy Gerald, Aledellagiusta o Joaco Santos són alguns dels youtubers que acumulen clics a costa de barris pobres.
Hi ha continguts que poden arribar a acumular més de 8 milions de visites entre YouTube i TikTok
Per a Josep Maria Monferrer, exdirector de l’escola Tirso de Molina i creador de l’arxiu històric de la Mina, el motiu de l’èxit d’aquests continguts rau en el “misteri” que produeixen les coses prohibides i conflictives. Històricament, Sant Adrià va anar arraconant la Mina com si fos “un món indigne”, diu. La seva fama “és molt difícil de canviar” i la misèria és la clau de la fórmula de l’èxit d’aquests continguts. La pobresa, relata Monferrer, està present al barri, però no tan accentuada com fa 20 o 30 anys. “Hi veus cotxes caríssims que contrasten amb l’entorn”, exemplifica Monferrer.
Malgrat això, no tot va de misèria. Exposar-se a una situació perillosa és un altre dels components que crida l’atenció. Però la Mina és perillosa? “Depèn”, diu l’exprofessor. “Anar pel carrer no genera conflicte, el problema és que t’apropis a segons quins llocs o gravis algú que no ho vol, perquè llavors et trencaran la càmera”, assegura. “Això ja ha passat”, afegeix.
A l’altra banda de l’àrea metropolitana, a la Florida de l’Hospitalet, les reflexions sobre aquesta mena de vídeos són similars. “Com tots els mitjans, parlen del barri com si fos un lloc molt perillós, i això només fa que estigmatitzar-lo”, lamenta la presidenta de l’Associació de Veïnes i Veïns del barri de la Florida, Julia Portal. “En realitat, mercantilitzen la pobresa”, critica.
En canvi, segons el seu parer, la Florida és un territori que es va crear per a aquells que van ser expulsats d’altres indrets com el Somorrostro. “Eren gent camperola, que no interessava, i actualment hi ha molta migració transnacional i moltes diferències culturals”, assenyala.
És per tot això que Portal denuncia que “aquests vídeos no mostren la violència estructural” que viu el seu barri i “no posen el focus en com, per exemple, la llei d’estrangeria fa que moltes persones hagin de fer coses fora de l’economia convencional per viure”.
Reflectint la realitat?
Tot i el seu caràcter sensacionalista i la cerca de situacions límit, d’alguna manera aquests vídeos mostren una realitat ineludible. Per aquest motiu són, segons Monferrer, una arma de doble tall. “D’una banda, contribueixen a estigmatitzar el barri, però de l’altra mostren problemes que vivim a la Mina”, considera. En aquest sentit, lamenta que altres iniciatives per intentar canviar el barri no tinguin tanta visibilitat. És cert, reconeix, que els problemes pesen molt. “No hi ha mes en què no hi hagi un tiroteig”, resumeix Monferrer.
Els continguts virals de barris marginals contribueixen a la seva estigmatització
Per la seva banda, Carles Sagués, de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, va participar, sense saber-ho, en un vídeo de Zazza el Italiano mentre s’estava produint un desnonament. Va ser Sagués qui va explicar la seva versió del barri. “Més d’un milió i mig de reproduccions a YouTube?”, se sorprèn l’activista en conèixer la xifra. En aquest cas, creu que va ser una bona oportunitat per relatar de primera mà els problemes de Sant Roc i evitar les conclusions precipitades. Tot i això, Sagués considera que el contingut viral de barris marginals contribueix a estigmatitzar-los. “Es busca el morbo i es tracten certs temes de manera superficial, i això no afavoreix el coneixement ni la reflexió”, lamenta.
Rectificació
BCN a pie de calle és un canal de YouTube amb 101.000 subscriptors que va començar a funcionar fa quatre anys. Com els altres casos, aquest espai, creat per Guillem Casamayor, també ha gravat als barris més pobres de la metròpoli. Aquest canal, però, és una mica diferent. Tot i que als vídeos hi apareixen escenes i relats de misèria, BCN a pie de calle intenta oferir “l’altra cara de la moneda”. “Molta gent, per ignorància, em diu que m’aprofito de les persones vulnerables”, diu Casamayor. “Al principi potser tenien una mica de raó, perquè anava a un barri, hi passava tres hores i marxava, però ara hi passo més temps”, afegeix. Certament, un dels seus continguts recents el va gravar mentre va viure una setmana a la Mina per entendre com és el barri, parlant amb tota mena de veïns. “Des que em quedo més temps als llocs, ja no rebo crítiques de les persones que hi viuen”, explica.
El contingut de Guillem Casamayor s’allunya del sensacionalisme d’altres canals (foto: ‘BCN a pie de calle’).
Amb tot, Casamayor reconeix que el seu canal no sempre ha fet una anàlisi tan fidedigna de la realitat. “Si pogués tirar enrere, faria els vídeos com els faig ara i parlaria dels problemes que causen les situacions de pobresa”, apunta. “El que m’agrada és gravar en un barri i saber que hi puc tornar, perquè hi he fet amistats”, afirma.
Aquesta manera de mirar els barris empobrits és la que intenta potenciar Portal. Per a ella, les diferències culturals que hi ha al seu barri són “una riquesa”. “Aquests vídeos haurien de posar en valor la multiculturalitat, la resiliència de les persones que viuen aquí i la seva resistència comunitària”, assevera.
Sigui com sigui, Casamayor reconeix que la plataforma és exigent i que en certa manera l’obliga a tendir cap al sensacionalisme. “Intento oferir el contingut més verídic possible i sense exagerar, perquè això últim no em sembla correcte fer-ho”.
Tot per l’atenció
L’algoritme de YouTube, és a dir, el programa que determina el que la plataforma ens recomana, ha estat denunciat en nombroses ocasions per oferir als usuaris continguts cada cop més intensos i que apel·len a les seves emocions i pors. Així, per exemple, si veiem sovint vídeos de dietes, és probable que, al cap d’un temps, YouTube ens mostri vídeos de dejús. Els creadors, per mantenir les visites i el seu model de negoci, també es veuen arrossegats a adaptar-se a aquesta lògica del clic.
“S’ha demostrat en nombrosos estudis que les eines de recomanació d’algunes plataformes tendeixen a suggerir contingut cada vegada més extrem”, afirmen des del col·lectiu d’investigació Proyecto Una, en la seva guia Internet i el negoci de l’odi. “Cal que entenguem que aquest comportament de les xarxes socials s’ha instrumentalitzat per part d’alguns sectors de l’extrema dreta, que han sabut fer-lo jugar a favor seu”, diuen. A més, el col·lectiu considera que “els criteris que utilitzen els sistemes de recomanació no són transparents”, perquè “enlloc es publica quins paràmetres apliquen i com prioritzen un contingut per sobre dels altres”.
En aquest sentit, els vídeos dels barris marginals aprofundeixen en l’estigmatització d’aquests indrets, aviven la por que generen els habitants de certs barris i legitimen els discursos que demanen mà dura contra la inseguretat. Camp adobat per a l’extrema dreta.
Article publicat a Línia, el diari metropolità.
