Els haters, persones que es dediquen a difamar i assetjar en xarxes socials altres usuaris mitjançant faltes de respecte, insults i amenaces, s’han convertit en una constant molt habitual que té unes conseqüències intimidatòries importants en tots els sectors de la societat. És un problema que, en el cas dels científics que es prodiguen en aquests canals i als mitjans de comunicació, podria limitar el progrés i la innovació de les recerques a causa de la pressió tan agressiva que reben, segons un informe.
Una enquesta recent feta per la publicació científica Nature a més de 300 experts que van participar en mitjans de comunicació i xarxes socials per informar i opinar sobre la pandèmia causada per la Covid-19 conclou que entorn del 60 % va rebre algun tipus d’assetjament i abús a xarxes socials, i fins i tot el 15 % va afirmar haver rebut amenaces de mort. Aquest assetjament o bullying als experts podria haver tingut un efecte paralitzador en la comunicació científica i fins i tot en algunes recerques, adverteix aquest treball.
“En xarxes és habitual rebre comentaris més o menys insultants dels qui no hi estan d’acord. Passa igual amb els comentaris als articles de diari. No és que estigui bé, però t’hi acostumes. Però durant la pandèmia alguns han anat més enllà i, en el meu cas, he estat víctima d’alguna campanya organitzada d’odi, que ha consistit bàsicament en un munt de gent que ha deixat amenaces i insults a totes les xarxes socials”, explica Salvador Macip i Maresma, professor i investigador dels Estudis de Ciències de la Salut a la UOC, director investigador del Mechanisms of Cancer and Ageing Lab de la Universitat de Leicester i divulgador científic.
En concret, aquest expert ha hagut de bloquejar l’accés durant un temps de diversos usuaris a causa de la nombrosa quantitat de comentaris desagradables que rebia, com ara amenaces de mort o de tortura, a més d’acusacions falses o atacs a l’honor. “Molts professionals les aportacions dels quals s’adreçaven a la població general també han pagat preus molt alts per les seves contribucions altruistes per ajudar la ciutadania a afrontar el repte més important del moment històric en què som”, assevera Enric Soler, psicòleg i professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.
Pressions per condicionar les opinions
Aquest procés de pressió als arguments i les opinions científiques cerca intimidar les opinions i els arguments dels usuaris que pensen d’una manera diferent. Per exemple, experts que divulguen sobre temes mediambientals i alimentaris o sobre violència de gènere reben permanentment insults i amenaces constants.
“Per al personal acadèmic i científic que no està acostumat a bregar amb aquest tipus d’assetjaments pot arribar a cohibir i fins i tot pot arribar a produir autocensura en les opinions pròpies”, indica Alexandre López Borrull, expert en fake news o notícies enganyoses, i investigador de la UOC, un altre dels experts que ha rebut cert assetjament a xarxes socials pel seu posicionament durant la pandèmia.
Però aquesta situació, a pesar que actualment és molt més visible, també es donava abans de la popularització de les xarxes socials, amb situacions semblants. Per exemple, l’any 2011, la prestigiosa Associació Americana per a l’Avenç de la Ciència (AAAS), entitat editora d’una de les revistes científiques més importants del món com és Science, va publicar un comunicat en el qual s’oposava “enèrgicament” als atacs contra el personal investigador que en qüestionen la integritat personal i professional o n’amenacen la seguretat a causa del descontentament amb les seves conclusions científiques relacionades amb el canvi climàtic.
“Aquesta pressió en xarxes socials pot limitar les opinions dels investigadors o les investigadores, encara que sigui inconscientment. No obstant això, crec que no fins al punt de condicionar la direcció d’una determinada recerca. Potser sí en la manera de comunicar amb el públic general o de decidir no fer-ho mai més”, adverteix Marta Aymerich, vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC.
Cal recordar que tota recerca científica es mou en el terreny de la incertesa, per la qual cosa la funció principal que té és fer preguntes tan pertinents i adequades com es pugui, els resultats de les quals no sempre són veritats perdurables. És a dir, el que avui és cert demà pot deixar de ser-ho perquè ha estat superat o fins i tot refutat per altres grups de recerca.
“No es tracta de creure en la ciència, es tracta de tenir-la en compte. La recerca científica no produeix resultats que s’hagin de seguir a ulls clucs. Els resultats científics ajuden a prendre decisions, però no diuen què és el que s’ha de fer, perquè les decisions les prenem les persones. Per això, els estudis científics, o els qui els han dut a terme, no poden ser els bocs expiatoris d’unes males decisions. I és que prendre decisions en condicions d’incertesa és molt difícil”, detalla Aymerich sobre la decisió d’adoptar mesures i estratègies en situacions determinades. “Això sí, comprendre i tenir en compte la ciència crec que ens prepara per a la complexitat”, afegeix.
El paper de la comunitat científica
No obstant això, malgrat les pressions, en el context de xarxes socials, amb un bombardeig informatiu, d’opinions i fins i tot de fake news, els arguments científics es fan més necessaris que mai. “La pandèmia ha donat visibilitat als experts, que fins ara treballaven discretament als laboratoris de les seves institucions. Un científic no hauria de treballar per i per a la seva imatge pública; la millor imatge d’un expert és el valor i la utilitat dels seus descobriments per millorar la qualitat de vida i la salut de la població”, argumenta Enric Soler.
Per tant, el paper que han de tenir els experts a les xarxes socials i als mitjans de comunicació ha de ser el d’exposar els arguments científics i avalats per combatre la desinformació. “En aquest tipus de canals hi ha d’haver contingut de valor que ajudi a combatre les fake news, i que existeixi aquest tipus d’informació útil i veraç que difongui la ciència és molt important”, recalca Alexandre López Borrull.
A més, durant la pandèmia, l’exposició dels científics aquests darrers mesos ha estat molt positiva i molts s’han animat a divulgar per primera vegada. A banda, molts ciutadans han escoltat els científics per primer cop. “Aquest flux d’informació de qualitat és essencial i cal aprofitar aquest impuls i intentar mantenir-lo”, conclou Salvador Macip i Maresma.
Article publicat a UOC News.
