Tant la premsa catalana com l’espanyola coincideixen en què l’increment de l’opció independentista entre la població es deu al malestar generat per la reforma de l’Estatut del 2006. Aquesta és una de les poques coses en què coincideixen, segons l’informe Anàlisi de la cobertura mediàtica del debat social i polític al voltant de l’independentisme durant el 2011, elaborat per Mèdia.cat, l’Observatori Crític de la Comunicació.

L’estudi, realitzat pel periodista Vicent Canet, analitza la cobertura mediàtica que han donat els principals diaris i televisions catalanes i espanyoles de quatre dates concretes: la consulta sobiranista del passat 10 d’abril a Barcelona; els resultats del Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) del 29 de juny; l’aniversari de la multitudinària manifestació del 10 de juliol, i la declaració sobre la possible insubmissió fiscal que va fer Òmnium Cultural en el seu 50è aniversari.

Segons el document, els mitjans coincideixen en la raó del creixement de l’independentisme, però no ho fan en la interpretació. En termes generals, els mitjans catalans atribueixen l’augment de l’independentisme a motius econòmics, mentre que els espanyols ho fan a raons polítiques.

Així, els mèdia que l’estudi determina que manifesten un posicionament favorable o ambigu cap a l’independentisme, interpreten que el malestar és contra Espanya per la relació fiscal, mentre que els mitjans considerats més ambigus ho atribueixen a la motivació econòmica, sense ser “ni entusiastes ni deslegitimadors de les mobilitzacions sobiranistes”.

En canvi, els mèdia més desfavorables apunten a l’actuació dels polítics catalans, als quals acusen d’haver “generat una il·lusió irreal: l’aprovació d’un Estatut ‘inconstitucional’”.

Posicionament sobre l’independentisme

La investigació de Canet ha classificat els mitjans en tres grups mitjançant la valoració de l’enfocament, el posicionament i si es destaquen els elements més crítics o els més positius en la cobertura de les peces 218 analitzades (138 de premsa i 80 de televisió). Com era d’esperar, els que mostren els elements més positius i enfocaments més favorables són d’àmbit català.

En concret, segons l’informe de Mèdia.cat, els mitjans amb un posicionament favorable, que plantegen un enfocament que simpatitza amb l’independentisme o en destaca els elements positius i valoren la seva mobilització i creixement, hi ha El Punt, l’Avui (encara sense unificar) i l’Ara.

En el grup dels ambigus –que no tenen un posicionament clar respecte a la mobilització i el creixement de l’independentisme– es troben la gran majoria de mitjans, que s’han dividit en tres subgrups segons el grau d’ambigüitat. Així, els mèdia de posicionament ambigu que destaquen elements positius són majoritàriament catalans: La Vanguardia, Regió 7, Diari de Girona, Público, Segre, ADN, La Mañana, El Periódico, TV3, C33, BTV, TV de l’Hospitalet i La 1. Els més neutres serien 20 Minutos, Qué!, Diari de Tarragona, El 9 Nou, 8TV i TV de Badalona. I els ambigus on predominen els elements més crítics són d’àmbit espanyol: El País, La Sexta, Cuatro, La 2 i Telecinco.

Finalment, els mitjans amb un posicionament negatiu són El Mundo, La Razón, La Gaceta, l’Abc i Antena 3. Aquests posen en qüestió que la mobilització i el creixement de l’independentisme sigui real i ho atribueixen al cansament dels catalans respecte a la seva classe política per la reforma de l’Estatut.

La majoria de mitjans catalans rebutgen el rupturisme

El discurs majoritari dels mitjans catalans –suports implícits en l’enfocament, elements que es ressalten a les informacions o peces d’opinió i editorials– és favorable a un canvi en la relació fiscal amb Espanya amb l’objectiu de reduir el “dèficit” i assolir un major autogovern. En molts casos, aquest canvi és presentat com el “proper pas” davant el creixement i la mobilització de la sensibilitat independentista.

Alguns dels mitjans, com ara El Periódico, critiquen l’“oportunisme” de CiU per “instrumentalitzar” el creixement de l’independentisme, mentre que El Punt, l’Ara i l’Avui, presenten el canvi fiscal com un pas més cap a la independència o cap a una major sobirania. De fet, aquests tres diaris són els que recullen més posicionaments d’articulistes d’opinió clarament independentistes a les seues planes i, a més, ressalten els elements favorables al secessionisme a les seves informacions.

Per la seva part, La Vanguardia destaca, sobretot, el descontentament econòmic al voltant de la relació amb Espanya. El diari de Godó i el de Zeta, tot i que valoren el creixement del secessionisme, no se’n mostren favorables. L’argumentació és que la separació d’Espanya representaria un risc de “fractura” social en el país.

Amb tot, segons l’informe de Mèdia.cat, la majoria dels mitjans catalans rebutja el rupturisme, i presenta el creixement i la mobilització de l’independentisme més com a “símptoma de la indignació” per la relació fiscal amb Espanya que no com a “voluntat immediata d’independència”.

El Punt, l’Avui, l’Ara i TV3 acaparen la cobertura

Els diaris que mostren els elements més favorables a l’independentisme són els que n’ofereixen una major cobertura: El Punt, l’Avui i l’Ara, sumats, suposen més del 50% en premsa de la cobertura total dels fets analitzats. Per la seva part, TV3 acapara més del 47% de la cobertura televisiva i, tot i que està entre el grup dels neutres.

L’informe també destaca que alguns dels mitjans inclosos dins del grup més desfavorable a l’independentisme fan més cobertura informativa quantitativament que els que tenen una posició ambigua.

En concret, Antena 3 és la quarta televisió, de les 12 analitzades, en temps dedicat als fets analitzats, i emet entre quatre i nou vegades més que La Sexta, La 2, Telecinco i Cuatro, tot i que la meitat que La 1. Per la seva part, La Razón i El Mundo ocupen el setè i el vuitè lloc, respectivament, en el rànquing de diaris per espai dedicat: dupliquen el destinat per El País i estan per sobre de molts diaris comarcals catalans, tot i que se situen per sota de Público.

En números, de les 138 peces de premsa analitzades, 31 són d’El Punt (23,85% de l’espai), 18 de l’Ara (11,6%), 15 de l’Avui (10,5%), 9 d’El Periódico (8,15%) i 7 de La Vanguardia (4,75%). Quant a les televisions, de les 80 peces analitzades per l’estudi, 26 són de TV3 (1 h 15 m), 20 de BTV (34 m) i 12 de La 1 (20 m).