El 30 de juny de 2020 teòricament hauria de quedar alliberada la franja dels 700 MHz de l’espectre radioelèctric, on actualment hi ha els serveis de televisió digital terrestre, per tal que les operadores de telecomunicacions impulsin el desenvolupament de la banda ampla i la cinquena generació de comunicacions mòbils. Un procés batejat com a segon dividend digital aprovat pel Parlament, el Consell i la Comissió Europea.
El primer dividend digital, implementat fa tres anys (aleshores per cedir espai a les comunicacions mòbils 4G), va provocar la pèrdua d’oferta televisiva (un múltiplex per comunitat autònoma) a més de la reantenització de la majoria de llars a causa de la migració de part de les cadenes estatals i autonòmiques. Per al nou procés d’alliberament les conseqüències encara no estan clares, però es poden deduir més enllà de la segura nova mudança dels canals de TDT.
El segon dividend digital obliga a alliberar la franja entre les freqüències 694 i 790 MHz, cosa que implicarà passar dels 40 canals radioelèctrics actuals (ubicats entre les freqüències 470 i 790 MHz) a 28 (en la franja 470-694 MHz). La reducció de l’espectre radioelèctric és del 30% i, per tant, implica una pèrdua important de la capacitat de transmissió de la xarxa de TDT, amb una oferta televisiva que representa el 80% de la quota de pantalla a l’Estat.
Així doncs, si es vol conservar l’actual nombre de canals de televisió, és necessari que el Govern espanyol adopti una sèrie de decisions, principalment al voltant de dos aspectes: la racionalització dels diversos formats d’emissió i l’evolució tecnològica a implantar per millorar l’eficiència espectral de la TDT.
Aquests canvis afecten qüestions com el mode de transmissió, la qualitat de definició o la codificació de la imatge. En aquest sentit, a banda d’una nova resintonització de canals, els aparells de recepció a les llars potser també s’han d’adaptar als nous requisits, així com els equips tècnics de productores i operadores televisives.
La CNMC es mou
Davant la manca d’iniciativa del Govern espanyol, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha elaborat un informe on analitza el que representa aquest segon dividend digital i planteja diferents possibles actuacions.
La CNMC no té competències en la gestió de l’espectre radioelèctric (és l’únic regulador europeu d’abast estatal que no en té), però tot i això ha realitzat l’informe per iniciativa pròpia i l’ha remès al Ministeri d’Indústria perquè el tingui en consideració a l’hora d’actuar en el procés d’alliberament de la franja de 700 MHz.
Racionalització i evolució
Actualment, alguns canals de televisió emeten simultàniament en SD (definició estàndard) i HD (alta definició), ocupant així la capacitat de dos canals digitals. Aquesta situació de simulcast, emprada com a estímul per al trànsit de la tecnologia SD a l’HD, es podria reconsiderar a mesura que el parc de televisors adquireix de forma majoritària la capacitat de recepció en alta definició. Prescindir del simulcast a l’Estat implicaria eliminar set canals en SD, quedant un total de 29 emissions en estàndard i 10 en alta definició.
Els nous sistemes de codificació HEVC (codificació de vídeo d’alta eficiència) o de transmissió DVB-T2 (difusió de vídeo digital terrestre de segona generació) permeten la difusió de més canals en el mateix ample de banda, o bé conservar el mateix nombre reduint l’ample de banda disponible. Aquests sistemes també permeten millores en la qualitat del vídeo, com ara l’HD o l’UHD (ultra alta definició), a més de la distribució de contingut enriquit.
Així doncs, la seva implantació en l’actual TDT podria minimitzar l’impacte de l’alliberament de la franja de 700 MHz en l’actual oferta i també aconseguir una millor qualitat. Això, però, requeriria la substitució de gran part dels televisors domèstics o bé l’ús de receptors externs (l’impacte dependria de les millores tecnològiques que s’implementessin).
Els diferents escenaris
L’informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència planteja cinc escenaris a l’hora d’implementar el segon dividend digital:
- Actual simulcast SD/HD – Consisteix en la continuïtat de les actuals emissions simultànies en SD i HD, mantenint les actuals tecnologies de codificació: MPEG-2 per als canals en estàndard i H.264 per als d’alta definició. Per evitar la pèrdua de capacitat de transmissió de TDT i mantenir l’actual oferta televisiva, la CNMC remarca que caldria un “procés de replanificació de freqüències altament optimitzat”.
- Sense simulcast, coexisteixen les emissions SD MPEG-2 i HD H.264 – S’elimina la simultaneïtat que actualment realitzen alguns canals de televisió cancel·lant les seves emissions en SD. La resta de canals que s’emeten en qualitat SD mantindrien l’actual codificació MPEG-2, i els d’HD conservarien la codificació H.264.
- Sense simulcast, les emissions SD i HD coexisteixen en H.264 – Com en l’anterior escenari, s’elimina la simultaneïtat que actualment realitzen alguns canals de televisió cancel·lant les seves emissions en SD. Al mateix temps, es realitza la migració de la resta d’emissions en qualitat SD a la tecnologia de compressió H.264, com els canals d’HD.
- Migració total a HD i H.264 – Se suprimeix el simulcast i tots els canals que emeten en SD passen a fer-ho en HD mitjançant el sistema de compressió H.264.
- Migració total a HD i H.265 – Se suprimeix el simulcast i tots els canals que emeten en SD passen a fer-ho en HD mitjançant el sistema de compressió H.265. Per la seva part, els canals que ja emeten en HD també adopten la tecnologia H.265 (que permet reduir l’ample de banda encara més que l’H.264).
Cap al 4K
La CNMC considera que, si fos factible la “replanificació freqüencial optimitzada” de l’escenari 1, seria un punt de partida de “gran interès”, ja que el “nul impacte” en l’actual parc de televisors permetria una implementació ràpida i sense afectació en els receptors domèstics. Pel que fa a l’escenari 3, entén que seria “l’evolució natural” per la seva “senzillesa i baix cost” d’implementació, malgrat presentar un “limitat” potencial d’evolució cap a l’alta definició.
Amb tot, les preferències de l’ens regulador estatal es decanten per l’escenari 4+5, del qual diu que s’hauria de considerar a mitjà termini, ja que és “l’únic” que garanteix la total competitivitat de la TDT davant d’altres plataformes.
La Comissió afirma que aquest hauria de ser l’escenari objectiu perquè no només permet el pròxim estadi d’evolució tecnològica, la transició total a l’HD, sinó també el següent: l’adopció de la ultra alta definició, també coneguda com a 4K, almenys per a un cert nombre de canals.
El hàndicap d’aquest escenari 4+5, reconeix la CNMC, és l’alt impacte que comporta per la renovació de gran part del parc de televisors i també per la necessària actualització de la xarxa.
Article publicat en el número d’estiu 2018 de la revista Comunicació 21.
