Un estudi de l’observatori Mèdia.cat indica que més de la meitat de les periodistes han viscut assetjament masclista en la seva trajectòria en mitjans de comunicació: un 54,4% assetjament sexual i un 55,1% per raó de gènere. Aquesta és una de les dades destacables d’un treball elaborat per la periodista Meritxell Rigol, coordinadora de l’Observatori de les Violències Masclistes de Mèdia.cat.
Violències masclistes contra periodistes. Com impacten en les dones en la professió i condicionen l’exercici del periodisme a Catalunya recull i analitza els resultats d’un qüestionari amb una mostra de 136 dones periodistes que han respost preguntes sobre masclismes subtils, discriminacions i assetjament. Es tracta de la primera investigació en l’àmbit català sobre la incidència en l’exercici periodístic de les violències masclistes.
Els resultats apunten a violències masclistes amb expressions múltiples, de diversa intensitat i viscudes en contextos diferents vinculats a l’exercici professional. Les respostes de la mostra també alerten d’un entorn en què predomina un alt grau d’acceptació i minimització del masclisme; evidencien la insuficiència de les eines de prevenció de les violències masclistes, i qüestionen l’efectivitat dels mecanismes previstos per abordar l’assetjament sexual i per raó de gènere que pateixen les professionals al sector.
En 4 de cada 10 casos no s’ha rebut cap suport
L’estudi indica que, en cas d’haver patit assetjament, la majoria de les periodistes enquestades ho han compartit amb el seu entorn més proper (71,6%), i amb menys mesura amb algun company/a del mitjà (46,9%). Amb tot, només el 3,7% ho ha comunicat a la comissió o persona encarregada del protocol d’assetjament del mitjà en què treballa.
Les violències cap a les dones també s’estenen a través de l’entorn digital: el 30,9% de les enquestades han viscut assetjament en línia. Els casos més freqüents són els missatges de flirteig (67,4%) i els missatges ofensius (62,8%).
En el cas d’haver comunicat algun tipus d’assetjament, la resposta rebuda amb més freqüència (en el 55,9%) ha estat el suport verbal a l’afectada. Amb tot, en el 39% dels casos no han rebut cap forma de suport, i fins i tot s’han viscut respostes hostils per a elles després de comunicar una situació d’assetjament. Només en un 5,1% dels casos s’ha arribat a activar el protocol contra l’assetjament del mitjà. També un 5,1% és el percentatge en què la resposta ha estat l’encobriment de l’agressor.
A la pregunta sobre els obstacles que les han frenat a l’hora de presentar una queixa o denúncia davant d’una situació d’assetjament sexual o per raó de gènere, el fre més freqüent és la normalització de les violències masclistes (67,1%), la sensació d’impunitat de la persona que ha agredit (57,5%) o patir qüestionament o manca de credibilitat (54,8%).
Pel que fa a les conseqüències, l’impacte professional més freqüent en les dones que han viscut situacions d’assetjament en l’entorn periodístic és autocensurar-se: el 63,2% de les enquestades reconeixen haver-ho fet. Una altra dada destacable és que el 21,1% de les periodistes que han informat d’experiències d’assetjament sexual o per raó de gènere han deixat el mitjà on treballaven.
Desconeixement dels protocols contra l’assetjament
L’informe de Mèdia.cat també mostra un buit d’acció preventiva de les violències masclistes: un 41,9% de les periodistes de la mostra afirmen no saber si hi ha protocols o mecanismes preventius de les violències masclistes als mitjans per als quals treballen, i un 22,8% directament afirmen que no n’hi ha.
A més, només el 25% de les enquestades afirmen saber a qui dirigir-se i sentir confiança per fer-ho a l’hora de denunciar una situació d’assetjament masclista al seu mitjà.
Altres formes de masclisme
Més enllà de l’assetjament, l’estudi també apunta que és habitual que, en el dia a dia professional, les dones periodistes topin amb múltiples formes de masclisme. Entre les indicades amb més freqüència hi ha l’ús d’humor masclista (79,5%), la condescendència i la infantilització (75,7%), rebre comentaris o bromes sexuals (64,9%), i comportaments que ignoren aportacions, comentaris o opinions emesos per dones (64,8%).
Per altra banda, el 81,6% de les periodistes enquestades per a l’informe percep obstacles d’accés, permanència i promoció dins del sector. Les dificultats més freqüents són la síndrome de la impostora (51,8%) i la baixa remuneració (50,9%).
Entre els canvis que ajudarien a exercir la professió amb més seguretat i igualtat, la majoria coincideix en propostes com transformar els lideratges als mitjans de comunicació, millorar les condicions laborals, accions orientades a desnormalitzar les violències masclistes, i incorporar més diversitat de cossos davant les càmeres.
