En un principi, la presència de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) es veia reflectida principalment en mitjans modestos, tant de proximitat com digitals, però darrerament, grups de comunicació amb més estructura i pes també es serveixen dels seus serveis. A més, en el seu desè aniversari, el creixement de l’ACN no només es produeix amb els mitjans del país i, cada vegada més, de l’Estat, sinó que s’hi ha de sumar el vessant internacional, tant amb l’obertura de delegacions pròpies com en la creació de la Catalan News Agency (CNA). “En contra del que pugui semblar, la crisi ens està anant bé a les agències, especialment en el cas de l’ACN”, assegura Saül Gordillo, el seu director des del març de 2007.
Aquesta creixent credibilitat en l’agència pública per part de mitjans de totes les mides i colors s’ha guanyat, segons Gordillo, fent “més periodisme”. De fet, explica que en els darrers tres anys, amb més personal, s’han engendrat menys notícies diàries, però, en canvi, aquestes han generat més consum: “Produint menys, l’ACN és més visitada, més consumida, surt més als mitjans i és més útil” assenyala Gordillo. És a dir, que l’agència produeix més informació pròpia, té més presència al carrer i ha reduït “a la mínima expressió” la reproducció de comunicats de premsa.
Petits i grans
“A Barcelona l’ACN és una cosa, però a fora hi té un paper central. És a dir, quan un periodista de l’agència va a cobrir una cosa, els mitjans d’aquell territori estan disposats a renunciar-hi a anar perquè saben que poden comptar amb el material de l’ACN, i que aquest és solvent i funciona”, afirma Gordillo.
Però els mitjans més modestos, amb redaccions reduïdes i sense molts recursos per cobrir tota la informació que els interessa, no són els únics en recolzar-se en l’ACN. Ara també són clients de l’agència mitjans de renom que fins fa poc no ho eren, com l’Avui, La Vanguardia digital, El Periódico, TVE, El Mundo o Público, mentre que d’altres, com La Sexta o La Razón, han comprat producció generada per l’ACN. Que aquests mitjans citin o utilitzin el seu material “és el que dóna la mida del nostre creixement, de què hem fet el pas a ser una agència nacional”, remarca el seu director.
A més, la “grandesa” de l’agència pública catalana, destaca Gordillo, és que això s’ha aconseguit sense abandonar el servei de proximitat “per un preu molt raonable”: els grans mitjans paguen una cosa, i els petits una altra, perquè el pes de cadascun i el volum de negoci són diferents, però tots hi tenen accés.
La situació econòmica també ha influït en l’augment de clients. En aquest sentit, Saül Gordillo reconeix que “quan els mitjans han anat més necessitats de mirar els números i reduir despeses, a vegades, per desgràcia, en detriment de plantilla i de col·laboradors externs, han mantingut o inclús contractat una agència com l’ACN”.
Els ingressos propis es tripliquen
En els darrers tres anys, l’ACN ha augmentat els abonats en més de 100, i ja són més de 300 els que hi tenen accés, entre mitjans, empreses i institucions. Això ha permès que, en aquest període de temps, l’agència hagi triplicat els ingressos que no provenen de la Generalitat.
Actualment, el 70% dels ingressos són públics i el 30% restant és el que genera l’agència, però un dels objectius és arribar al 50%. “Crec que si mantenim aquesta aposta de guanyar més abonats, fer nous productes, desenvolupar nous formats, ampliar clients internacionals i estatals, podem tenir un creixement”, afirma Saül Gordillo. En aquest sentit, afegeix que si es manté “aquesta tendència i ambició”, és assumible arribar a una ràtio de 50-50.
Més personal i amb millors condicions
Aquest augment d’ingressos i, per tant, de pressupost, s’ha traduït en la creació d’ocupació en els darrers tres anys, tot i viure un moment de recessió i acomiadaments en el sector. En concret, l’agència ha passat de 60 a 90 treballadors.
El seu director destaca que, a més, “s’ha millorat un 40% les condicions laborals de la plantilla amb un conveni laboral que no existia, perquè es regia pel d’oficinas i despachos, que es va negociar amb el comitè d’empresa i es va signar fa uns mesos”. És a dir, en molt poc temps, “tenim més gent i més ben pagada i a més a més en uns anys difícils”, remarca.
“Per arribar fins aquí, tothom ha hagut de fer esforços i implicar-s’hi”, assegura. Aquesta implicació es demostra amb el fet que, tot i ser una agència pública, el 78% de la plantilla va treballar el dia de la vaga general: “En una empresa on no hi hagi aquest punt d’il·lusió, aquesta gent jove i que creu en el projecte, segurament el percentatge seria diferent”, assenyala Gordillo.
Un altre factor que destaca el director de l’agència són les condicions de treball: “En contra del que pugui semblar, la gent fa periodisme amb la llibertat que jo he tingut durant 20 anys en els mitjans on he estat, i amb la que a mi m’agradaria que em deixessin fer si estigués en el seu lloc”, afirma.
I afegeix: “Fer i deixar fer són les dues úniques maneres de tirar endavant. Que de tant en tant això provoca algun problema? La vida i el periodisme són conflicte, i prefereixo tenir problemes perquè la gent faci coses periodísticament que no l’autocensura”.
Agència multimèdia
“A l’ACN tots els periodistes saben fer de tot, però no sempre fan de tot. Això és important, perquè a vegades s’ha volgut caricaturitzar el model del periodista ‘orquestra’ de l’ACN desprestigiant-lo, com si fos una cosa de pas enrere, quan resulta que a la resta del món es va cap aquí”, explica Saül Gordillo.
Amb tot, reconeix que tampoc és que s’hagi inventat res: “Això que en la premsa de proximitat ha funcionat des de fa 20 i 30 anys, ara, amb la tecnologia i amb el tema d’internet, i potser amb el tema audiovisual, doncs se li diu multimèdia, i a l’ACN hem apostat per això”, sentencia.
Així, qualsevol dels periodistes que formen part de la plantilla té competències per fer tots els formats. “Això fa 10 anys era una aposta molt innovadora i trencadora de l’ACN, i ara cada cop és menys estrany, però és un tret que ens distingeix del altres mitjans”, destaca el seu director. “Ens dóna molta força, perquè si tens cinc periodistes, tens cinc persones que poden fer qualsevol format, però si tinguessis només un fotògraf, un càmera de vídeo i tres periodistes, la combinació resta capacitat logística”.
A més, a l’agència de notícies catalana s’hi ha afegit “una pota molt important i estratègica”: les eines 2.0. “La millor manera de ser una agència propera i de mantenir i reforçar la missió de servei públic que té l’ACN és ser allà on hi ha els ciutadans, que és a les xarxes socials”, diu Gordillo. Amb això, afegeix, es reforça la marca de l’agència, se la fa més coneguda, més visible i, de passada, “garanteixes que les fonts d’informació, el dia que vulguin passar alguna cosa a una agència, pensin en nosaltres, perquè ens tenen allà, que és on ells actuen i conversen”.
La projecció internacional
A principis del 2010, l’ACN va obrir delegacions a París, Berlín, Nova York i Londres, i va reforçar la de Brussel·les, amb l’objectiu d’oferir un servei integral als abonats amb informació internacional analitzada des d’una perspectiva catalana. És a dir, que molts dels mitjans abonats puguin funcionar només amb l’ACN, sense necessitat de contractar els seus serveis per a l’informació catalana i una altra agència per l’internacional. Els professionals que se n’ocupen tenen dedicació exclusiva per l’agència catalana.
A més, des de fa gairebé un any, es manté un acord amb Efe per compartir continguts audiovisuals, amb la qual cosa, les produccions de l’ACN que interessin a l’agència estatal es difonen internacionalment, especialment a l’Amèrica Llatina, on Efe hi té un gran pes. “En temps de crisi aprofitem estructures i recursos, i racionalitzem la gestió, que els ciutadans ho demanen, i per tant ens reconeixem com a agències que ens podem ajudar i en determinats àmbits complementar”, raona Gordillo.
El vessant internacional més recent, del passat setembre, és la creació de la Catalan News Agency (CNA) per tal d’explicar Catalunya al món, però també per internacionalitzar l’agència. Es busca “intentar posar l’ACN en el mapa i que, per tant, quan la gent digui ‘els toros a Catalunya’, ‘el Papa a Barcelona’ o ‘la independència de Catalunya a la manifestació del 10 de juliol’ pensi en l’ACN i no en altres agències”, argumenta Saül Gordillo.
“Sempre s’ha dit que els catalans no s’expliquen, que no hi ha mitjans per compensar la distorsió que donen determinats mèdia de Madrid, que els corresponsals estrangers se senten orfes, que tenen dependència de mitjans espanyols, etc., i l’ACN ha volgut fer una contribució molt modesta, però molt realista, amb la creació un portal on, de totes les notícies que produïm al dia, n’escollim algunes per publicar-les en anglès, reescrites i reelaborades, no pas traduïdes per una màquina, i per tant interpretades i contextualitzades perquè les entenguin els corresponsals”, explica el director.
A més, el web en anglès incorpora des de fa unes setmanes un blog, Catalan Views, on es publiquen articles d’opinió que complementen la informació pura i dura. Aquí hi surten representants de totes les forces parlamentàries i personalitats de la societat civil, a més de gent que de cara a fora poden ser coneguts.
“Tant els corresponsals estrangers de Madrid com els de Barcelona ho van agrair molt quan els vam presentar la CNA, perquè es queixaven que no tenien aquestes eines i històricament no se’ls havia tingut gaire en compte”, assegura Saül Gordillo.
Des de que es va posar en funcionament, els consums i les visites al web en anglès han anat pujant. Tot i que reconeix que aquest és un procés lent, Gordillo es mostra content de què l’agència “comenci a formar part del panorama i de l’esquema mental dels corresponsals”. De fet, l’ACN els ha ofert les seves instal·lacions per si un dia necessiten un espai físic per realitzar-hi una entrevista, per tal de què tinguin present que existeix la redacció de l’agència al centre de Barcelona on dur-ho a terme.
A més d’una bona acollida, Gordillo explica que la creació de la CNA ha permès tenir accés a nous clients (principalment bàners, espònsors i patrocinis) als quals mitjançant el vessant català de l’ACN no s’arribava.
