Com ja va fer després de la mort de Juan Antonio Samaranch, L’Observatori crític dels mitjans Mèdia.cat ha elaborat un informe “d’urgència” per analitzar la cobertura que els mitjans catalans han fet del traspàs del periodista Carles Sentís.
Una de les principals conclusions de l’informe La mort de Carlos Sentís als mitjans de comunicació catalans és que, a diferència del que va passar amb Samaranch, els mèdia no han ocultat el seu passat franquista. Amb tot, els autors troben que, o bé l’han minimitzat, o bé han matisat la seva adscripció al règim a través de les seccions d’opinió, justificant-la per les “circumstàncies històriques”.
En concret, el document assenyala que la majoria de mitjans ha destacat la rellevància de Sentís com a corresponsal de premsa internacional durant els anys 40 o el paper que va jugar en favor del restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas, però que en canvi s’ha tractat en menor mesura que va col·laborar amb els serveis d’informació de Francesc Cambó durant la Guerra Civil, que va entrar a Barcelona l’any 1939 amb l’exèrcit de Franco, i que va ser director de l’agència EFE i corresponsal de La Vanguardia i ABC durant la dictadura.
Canvi de dinàmica
Amb tot, Mèdia.cat assegura haver constatat un “cert canvi” en la dinàmica informativa dels mitjans. En concret, diu que tant la “incidència” de les xarxes socials com a contrapès informatiu, especialment Twitter, com les primeres informacions difoses per gran part dels digitals, que destacaven per sobre de tot l’adscripció franquista de Sentís, “sens dubte han influït” en què alguns mitjans hagin esmentat el paper de Sentís durant la dictadura.
L’observatori impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) ha analitzat les informacions aparegudes durant els dies 19 i 20 de juliol a TV3, Catalunya Ràdio, RAC 1, La Vanguardia, El Periódico, Avui-El Punt, Ara i diverses capçaleres de premsa digital com Vilaweb, 3cat24.cat o Nació Digital.
TV3
Segons conclou l’informe, la cadena pública no ha donat “gran rellevància” a la mort de Sentís. En concret, diu que els informatius de TV3 no han obviat el passat franquista del periodista, tot i que no l’han destacat, i s’han centrat en informar sobre les altres facetes de la seva vida. A més, el document indica que les úniques opinions sobre la seva figura han estat en “clau positiva”.
Ràdios
Pel que fa a la cobertura de Catalunya Ràdio i RAC 1, l’informe destaca la “defensa monolítica” realitzada a les principals tertúlies d’opinió de les dues cadenes. Així, s’assegura que els tertulians han justificat la implicació de Sentís amb el franquisme per la “complexitat del moment”, sense abordar a fons els motius d’aquesta. “La manca de pluralitat ha estat la norma en uns espais d’opinió que són la referència informativa de gran part de la societat catalana”, conclouen els autors.
Diaris impresos
L’informe assenyala que la premsa diària analitzada tampoc ha obviat el passat franquista de Sentís, i que, a nivell informatiu, s’han abordat els diferents aspectes de la seva vida; aquí destaca els casos de l’Ara o El Periódico, que han dedicat un espai “remarcable” a aquesta vinculació.
Quant a les peces d’opinió que han acompanyat les informacions, Mèdia.cat considera que “es constata de nou la manca de pluralitat”. En concret, assegura que quasi tots els rotatius han publicat col·laboracions que, o bé elogiaven la figura de Sentís i n’obviaven la faceta franquista, o bé justificaven aquest paper per la “complexitat del moment”.
Digitals i les xarxes socials
Com en anteriors informes de Mèdia.cat, aquest també troba que els mitjans digitals i les xarxes socials han estat el “contrapunt” informatiu, i destaca que han posat “l’accent” en els aspectes més controvertits de la biografia de Sentís.
Pel que fa als diaris digitals, l’informe indica que, amb l’excepció del 3cat24.cat de la CCMA, la majoria de mitjans han optat per destacar la militància franquista de Sentís i fer d’aquest faceta del personatge el punt central de la seva “estratègia informativa”.
Quant a les xarxes socials, el document destaca que han estat “de nou” un altaveu de postures divergents amb els plantejaments de la majoria de mitjans de comunicació. L’informe també assegura que la incidència de les xarxes ha estat manifesta sobretot en el cas de les tertúlies radiofòniques i espais d’opinió dels mitjans, ja que, en alguns casos, els tertulians han hagut de rebatre els arguments crítics difosos a través de Twitter o Facebook.
El concepte de complexitat
“Tots els mitjans analitzats han recorregut al concepte de ‘complexitat’ per definir la figura de Sentís, sense especificar els diferents aspectes d’aquesta suposada dificultat per entendre el personatge. Sobta que els mitjans de comunicació recorrin a un concepte com aquest per no entrar a fons en una determinada matèria, quan precisament la seva tasca es basa en explicar la complexitat de la realitat amb totes les seves arestes”, conclou l’informe de Mèdia.cat.
