No tots els productes alimentaris i begudes que s’anuncien com a mediterranis en al·lusió a un estil de vida saludable ho són en realitat, com a mínim no ho són la majoria. Ho revela un estudi elaborat per les investigadores Mireia Montaña, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Mònika Jiménez, professora del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que conclou que la majoria dels productes alimentaris i begudes anunciats sota el concepte “mediterrani” no estan inclosos en la piràmide nutricional de la dieta mediterrània.

En la recerca es van analitzar 1.219 anuncis d’aliments de 103 productes i 541 anuncis de begudes de 109 productes, corresponents a publicitat difosa en diferents tipus de mitjans de comunicació a Espanya (diaris, revistes, televisió, ràdio, internet, etc.) entre el 2011 i el 2020. Els resultats van mostrar que només el 13,59% dels productes anunciats amb el reclam “mediterrani” tenien un valor nutricional alt, segons el seu valor Nutri-Score. Pel que fa a la resta, un altre 13,59% tenia un valor nutricional molt baix, i un 29,13% baix; un 25,27% va obtenir un valor nutricional mitjà, i un 19,42% tenia un valor nutricional mitjà-alt.

Tal com explica Mireia Montaña, feia temps que analitzaven el contingut de la publicitat de productes d’alimentació, sobretot els que van destinats a la canalla, quan, en analitzar les paraules clau més utilitzades en els anuncis, es van adonar que molts d’aquests productes es vinculen a la dieta mediterrània i això crea la falsa sensació que són saludables. Per aquest motiu, encara que no sigui estrictament publicitat enganyosa, les dues investigadores creuen que és necessària una regulació més estricta.

“Segons la legislació espanyola aplicada a la publicitat, no és estrictament publicitat enganyosa. Però la llei de la publicitat data dels anys 80 i té grans imprecisions, a més de ser molt vaga en determinats aspectes”, assenyala Mònika Jiménez. “Per això, encara que alguns dels components d’aquests productes estan emparats en el concepte de dieta mediterrània, en realitat es tracta de publicitat enganyosa, ja que tenen només algun component que forma part de la piràmide nutricional de la dieta mediterrània. Si analitzes l’etiquetatge, de producte saludable no en tenen gaire. És a dir, no es mira el producte complet”, afegeix.

Concretament, els productes alimentaris que més recorren al reclam de “mediterrani” són el tomàquet fregit i les salses, seguits de sopes i menjar precuinat. Pel que fa a les begudes, el 89% de les begudes que l’utilitzen en el període estudiat són alcohòliques. I es tracta d’una tendència que creix cada any. “De 6 productes alimentaris que utilitzaven el reclam ‘mediterrani’ el 2011 passem a 20 el 2020. A més, aquest darrer any només un 30% dels productes es consideren de valor nutricional alt o mitjà-alt. En begudes, la tendència també és la mateixa: passem de 8 begudes que usaven aquest reclam el 2011 a 16 el 2020”, assenyala Mireia Montaña. “Desafortunadament, trobarem cada vegada més aquest tipus de reclams publicitaris amb una base incerta, perquè és una cosa que ven. Tot el que és natural ven”, afegeix Mònika Jiménez.

Un reclam que pot fer malbé la salut

Una de les principals raons per fomentar una alimentació saludable basada en la dieta mediterrània és combatre l’obesitat. Com ja fa anys que els experts adverteixen, l’obesitat s’ha convertit en una “epidèmia” en la societat actual. Segons l’OMS, el 44% de les persones adultes de 18 anys o més tenen sobrepès o són obeses. I el panorama no és diferent a l’Estat espanyol: l’Enquesta Europea de Salut a Espanya de l’any 2020 va revelar que un 16,5% d’homes de 18 anys o més i un 15,5% de dones pateixen obesitat. La causa principal d’aquesta situació és una dieta basada en productes de nivell nutricional baix que, a més, són rics en greix, sal o sucres.

“La dieta mediterrània ha estat reconeguda com un patró dietètic que té múltiples beneficis per a la salut i contribueix a molts altres objectius de desenvolupament sostenible proposats per les Nacions Unides”, recorda la professora Mireia Montaña, també investigadora del Grup d’Aprenentatges, Mitjans de Comunicació i Entreteniment (GAME) de la UOC. “Conscient d’aquests beneficis, la publicitat ho utilitza com a reclam per arribar als consumidors, però el llenguatge enganyós pot danyar la salut dels consumidors”, indica la professora de la UOC.

A més d’una regulació més rigorosa, les investigadores conclouen que també és necessari formar el consumidor perquè entengui les etiquetes nutricionals. “Al cap i a la fi estem parlant d’aliments i, per tant, de salut. Però en nutrició tot és molt lax, i no hauria de ser així, perquè una mala alimentació es tradueix en llits d’hospital, obesitat i malaltia”, afirma Jiménez.

 

Article publicat a UOC News.