L’Informe de la comunicació a Catalunya 2023-2024 de l’InCom-UAB, presentat la setmana passada a l’Institut d’Estudis Catalans, torna a demostrar fins a quin punt l’escena mediàtica catalana evoluciona en un equilibri delicat entre davallades estructurals i esforços constants per adaptar-se. El capítol dedicat a La premsa, elaborat pel doctor Joan Corbella (de la Universitat Pompeu Fabra), és especialment clar quan descriu el moment actual: “La davallada de l’audiència i la difusió de les publicacions en paper es manté”, mentre que el consum es desplaça cap a l’espai digital, on la competència és més intensa que mai.
Tanmateix, com passa sovint amb les grans transformacions, la fotografia general amaga realitats diverses. I una d’elles –segurament la més invisibilitzada– és la força de la premsa local i comarcal, agrupada en dues potències associatives: l’Associació Catalana de la Premsa Comercal i l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació. Quan sumem totes dues constel·lacions –una en paper i digital, l’altra amb gran presència nativa digital i gratuïta– emergeix una dimensió que sovint no rep el reconeixement merescut: la major xarxa periodística territorial del sud d’Europa.
Paper en retrocés, digital en disputa
Corbella dibuixa un mapa de la premsa catalana on la pèrdua d’exemplars és persistent. Entre 2019 i 2024, el consum de diaris en paper a Catalunya ha passat de prop de 280.000 exemplars diaris a només 141.000; és a dir, pràcticament la meitat. I es manté estable un indicador rellevant: el 40% dels exemplars consumits són en català, un percentatge que no es mou i que mostra estabilitat en un conjunt que, en general, retrocedeix.
La progressió digital, però, no és lineal. Si bé els grans editors catalans han desplegat models de subscripció i estratègies de retenció, l’autor recorda que Espanya té només un 12% d’usuaris que paguen per notícies digitals, lluny dels països del nord d’Europa. En aquest terreny competitiu hi conflueixen, segons Corbella, capçaleres tradicionals catalanes, nadius digitals d’abast català o estatal, i fins i tot redaccions web de mitjans audiovisuals.
Tot plegat configura un espai informatiu cada cop més fragmentat i exigent.
Els setmanaris i la vitalitat comarcal, un patrimoni que resisteix
El capítol dedica un espai destacat a la premsa local i comarcal no diària, que continua oferint un servei públic essencial en forma de setmanaris, bisetmanaris i publicacions de proximitat. Segons l’informe, “la llarga tradició de premsa de proximitat a Catalunya manté la seva vitalitat”, fins i tot en un entorn d’hàbits canviants.
La majoria d’aquests periòdics registren una evolució lleugerament negativa en difusió, especialment si es compara el període 2019-2024. Però aquesta davallada no reflecteix la realitat completa: la majoria de capçaleres han consolidat l’edició digital i ofereixen serveis multiplataforma que els permeten mantenir la presència a les seves comunitats.
Aquesta vitalitat és, sobretot, el resultat de les dues grans estructures del país:
● L’ACPC: 40 anys de cohesió comarcal. L’Associació Catalana de la Premsa Comarcal agrupa avui més de 140 capçaleres entre setmanaris, bisetmanaris, mensuals, trimestrals i digitals. És la xarxa de premsa local en paper més antiga i sòlida de Catalunya, amb una implantació territorial que cobreix pràcticament la totalitat del país. Per experiència pròpia com a expresident, conec força bé com aquest ecosistema que ha estat –i és– fonamental per a la vertebració informativa del territori. Cap altra estructura mediàtica catalana pot acreditar una presència tan capil·lar i continuada.
● L’AMIC: potencial digital de proximitat. L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, per la seva banda, ha anat creixent fins a convertir-se en la gran xarxa catalana de mitjans locals i temàtics digitals. Aglutina avui més de 600 capçaleres d’arreu dels Països Catalans, de les quals una part significativa són mitjans d’àmbit municipal, comarcal o comunitari. En paper disposa de la majoria de les publicacions gratuïtes. L’informe destaca que l’AMIC inclou publicacions digitals natives i també alguns títols de pagament. I, en conjunt, la xarxa és un indicador clar: el consum local s’ha digitalitzat radicalment i ja no es pot entendre sense aquests actors.
Una realitat colossal quan les sumem
Si unim ACPC i AMIC, Catalunya disposa d’entre 700 i 750 capçaleres de proximitat, en paper i digital. No hi ha cap altra comunitat europea amb aquesta densitat mediàtica vinculada al territori. I, malgrat això, continua sent un univers que sovint no apareix a l’agenda comunicativa general.
És un d’aquells casos en què les dades desmunten percepcions: mentre la premsa generalista es contrau, la premsa local catalana continua sent el motor de la presència informativa quotidiana, amb un pes que no surt a les infografies habituals.
Digitalització: avenç, tensió i sostenibilitat
Corbella subratlla que la indústria ha millorat lleugerament la seva situació econòmica, tot i que els reptes segueixen sent enormes: la dependència de les grans plataformes, el cost de les transicions digitals, i el desequilibri entre audiències i ingressos continuen generant pressió.
Com diu l’autor, “les dificultats per adaptar les estratègies a les dinàmiques de les grans plataformes d’internet” són visibles, fins i tot quan hi ha suport institucional. Això afecta especialment els mitjans locals, sovint amb equips reduïts i amb escassa capacitat per afrontar inversions tecnològiques.
No obstant això, el territori ha sabut innovar: newsletters hiperlocals, canals digitals, formats mòbils i fins i tot primeres experiències amb IA són ja habituals entre els editors de proximitat.
Catalunya: un país amb una premsa més robusta que el seu relat
Llegint el capítol, i coneixent les dades de l’ACPC i l’AMIC, una conclusió és inevitable: Catalunya té una de les xarxes de premsa local més potents del continent, però no ho explica prou bé.
Mentre les grans capçaleres concentren atenció, és el periodisme de proximitat –persistent, quotidià, tenaç– el que garanteix un servei democràtic essencial: explicar què passa a cada municipi, documentar la vida local, crear identitat i cohesió. I en català!
La suma de totes aquestes capçaleres és, com queda dit, una realitat colossal. I per això és especialment important que informes com el de l’InCom-UAB ajudin a dotar de context, diagnòstic i visibilitat un ecosistema que sovint treballa sense focus, però amb un impacte social enorme.
Gairebé el 70% dels espanyols no confia de forma general en les notícies que llegeix
