‘La Renaixença’ des de dins: així és el nou videopòdcast d’en Peyu

“Tot el que havíem de fer amb El búnquer ja ho hem fet”, així s’expressava en Peyu en una entrevista a Comunicació 21 a finals de la temporada passada. Després de deixar Catalunya mig orfe amb l’adeu d’El búnquer, Peyu ha encetat el curs amb una nova proposta molt coral: La Renaixença, que barreja divulgació i entreteniment amb la llengua, la cultura, el patrimoni i la creativitat catalanes com a fil conductor. Té molts atractius: la triple dosi d’humor –entre en Peyu, Fel Faixedas i Carles Xuriguera–, recupera la ràdio teatralitzada –amb la veu femenina de l’actriu Mercè Martínez– i aposta clarament per la música més genuïna del país amb Arnau Tordera i Laia Gluck. A Comunicació 21, hem anat fins a Gurb (Osona) per veure com es cou, des de dins, aquesta nova aposta d’en Peyu.

Després de travessar gairebé tot Catalunya (del Priorat fins a Osona), arribem a Gurb, a El Corral, la seu de la productora d’en Peyu. Com en els altres projectes d’èxit d’en Peyu, que el programa s’enregistri lluny de la Barcelona metropolitana és una declaració d’intencions: no tot passa per la Diagonal ni per Sant Joan Despí. Hi ha talent i univers més enllà de la Meridiana.

“La Renaixença neix de les meves ganes personals de fer un projecte que ens permetés fer-nos el xulo de la nostra cultura”, explica en Peyu. “És bo que hi hagi programes amb música en viu, que no ens faci vergonya que soni una gralla i on es pugui parlar de coses del país”, argumenta. En aquest sentit, Peyu aplaudeix la direcció de la Corpo que hagi apostat pel seu nou projecte: “Ho van fer des del primer dia que els vaig plantejar la proposta, els ho agraeixo”, destaca.

Peyu: “És bo que hi hagi programes amb música en viu, que no ens faci vergonya que soni una gralla i on es pugui parlar de coses del país”

El nom del programa evoca un moviment cultural i literari que va voler donar prestigi al català com a llengua literària després de superar un període de decadència i que va culminar amb la celebració dels Jocs Florals de 1859. “En aquella època, la cultura estava d’aquella manera, una mica com també la detectem actualment, i tenim el propòsit de tornar-la a posar en el punt de mira”, subratlla.

Format, escenografia i vestuari o com cuidar tots els detalls

La Renaixença és un nou pòdcast transmèdia que uneix ràdio, televisió i plataformes digitals. Així, el programa es pot escoltar cada dia (a les 12.15 h) per Catalunya Ràdio; el 33 l’emet cada dia a les 22.15 h, i també està disponible per la plataforma 3Cat i pel canal de YouTube de Catalunya Ràdio, amb un recull setmanal dels millors moments cada divendres.

“Teníem ganes de fer un projecte que no s’havia fet fins avui dia: un videopòdcast molt ben fet, com es fa a Anglaterra”, subratlla en Peyu. “Aquí hi ha programes de ràdio i televisió molt ben fets, però generalment als videopòdcasts es cuidaven poc aspectes com l’escenografia i la il·luminació. A La Renaixença cuidem tots els detalls, també el vestuari”, afegeix.

Prova d’això és, també, l’escenari –un bar que s’inspira en els cafès del segle XIX amb públic en directe– que transporta l’audiència fins a l’època de la Renaixença. “Tenia al cap de reproduir un bar modernista on es trobaven els intel·lectuals de l’època”, explica en Peyu. “Sempre associem el modernisme a Barcelona i als seus bars, però hi ha un seguit de locals modernistes repartits per tot Catalunya on a més del bar hi havia un escenari i també es feien actuacions musicals i actes culturals. Volíem reproduir exactament això”, afegeix.

Com a curiositat, en l’escenari de La Renaixença llueix el logotip antic de Catalunya Ràdio en plena tempesta de marques a la Corpo. “Simbolitza una manera de fer ràdio antiga i pausada. Crec que pagava la pena posar-lo”, explica en Peyu.

La música, una sonoritat reconeixible

La Renaixença és un trencaclosques on totes les peces encaixen i tenen un sentit. A més del format, l’escenografia i el vestuari s’hi suma la música (majoritàriament en directe), com un element predominant.

Per això, en Peyu ha apostat per Arnau Tordera –amb qui es coneixen des que eren adolescents fent teatre plegats– i qui millor exemplifica l’aposta aferrissada per la música catalana. “Quan en Peyu em va plantejar formar part de La Renaixença, em va recalcar que la música i la sonoritat global havia de tenir un paper rellevant. I així és, hem configurat una sonoritat i un sentit acústic amb una identitat molt característica i molt reconeixible”, explica Tordera.

Arnau Tordera: “Hem configurat una sonoritat i un sentit acústic amb una identitat molt característica i molt reconeixible”

Per aconseguir-ho, Tordera hi va sumar la jove intèrpret Laia Glück. Tot i que la cobla hi juga un paper rellevant, hi ha instruments d’arrel catalana com és la gralla. “Intentem una mica aquesta sonoritat catalana, amb les seves diverses ramificacions”, afegeix Tordera.

Glück és la més jove de l’equip. Amb 21 anys, combina la seva presència a La Renaixença amb els estudis de l’ESMUC. “Mai havia fet ràdio ni treballat al costat de gent tan potent, és un equipàs. Estic en un núvol!”, confessa. A diferència de la cobla, Glück reconeix que “la graella és un instrument bastant menystingut. Que soni a La Renaixença és fantàstic, perquè tinc la sensació que revitalitzem la nostra música tradicional”.

Laia Glück: “Que soni la gralla a La Renaixença és fantàstic, perquè tinc la sensació que revitalitzem la nostra música tradicional”

En plena onada de globalització, La Renaixença reivindica catalanor. “La globalització, en bona part, el que tendeix és a homogeneïtzar. Per tant, justament, és una voluntat de resistir i també d’autoafirmació”, explica.

“La música catalana és riquíssima, històricament ha donat a la cultura moments interessantíssims i, en conseqüència, la voluntat, una mica, és fer-la excel·lir en aquest sentit i reivindicar-la. És responsabilitat nostra ser conscients del valor d’aquest patrimoni i donar-li espais i protagonisme”, subratlla Tordera.

Quant a la música, cada cop que el convidat o convidada és músic acaba interpretant una peça pròpia. “Arrangem la peça amb la sonoritat que es manté en el programa i la toquem en directe, tot plegat queda molt bonic”, diu Tordera. Fins i tot s’atreveixen a teatralitzar personatges. “M’ho prenc amb una projecció més de la qüestió teatral, és apassionant i divertit”, subratlla Tordera.

Doble cullerada d’humor amb Faixedas i Xuriguera

L’humor forma part del segell professional d’en Peyu. En aquest projecte s’hi sumen dos referents més: Fel Faixedas i Carles Xuriguera, qui després de tants anys continuen omplint teatres i generant complicitats amb l’audiència.

Un projecte compartit amb en Peyu va ser, segons Xuri i Fel, una elecció senzilla: “Els productes que fa en Peyu sempre els hem admirat molt i, per tant, poder participar-hi ens va fer molta il·lusió”, explica Xuriguera. Una il·lusió compartida, també, per en Peyu: “Xuri i Fel són l’hòstia! Gent amb qui sempre havia desitjat compartir algun projecte, però fins ara no se’ns havia permès. Em venia molt de gust treballar-hi, perquè sé que anirà bé”.

Fel Faixedas: “És un producte que té molt el segell d’en Peyu, però que ens permet també posar-hi el nostre segell propi”

Quant a La Renaixença, Faixedas reconeix que “és un producte que té molt el segell d’en Peyu, però que ens permet també posar-hi el nostre segell propi. Hi ha moments en què les dues propostes es toquen i la suma fa que tingui tanta força”. I aplaudeix l’equip de guionistes: “Dibuixa perfectament el nostre humor, hi posem cullerada i ens permeten poder improvisar”.

A més, Xuriguera considera que “és una proposta que no es veu, és nova, és fresca, és original, té contingut i entreteniment. I és fàcil d’entendre, vull dir que té moltes coses positives”. Tan Faixedas com Xuriguera aplaudeixen l’aposta que ha fet la Corpo per La Renaixença: “Un programa que identifica tant un poble, em fa l’efecte que és de sentit comú”.

Carles Xuriguera: “Un programa que identifica tant un poble, em fa l’efecte que és de sentit comú l’aposta que fa la Corpo”

I posen en valor que l’audiència pugui consumir el programa pel canal que més li encaixi: “Em trobo amb gent que l’escolta per la ràdio, d’altres que ho miren per la tele, i fins i tot joves que ho veuen per YouTube. És collonut!”, reblen.

La tradició del teatre radiofònic

Un altre dels distintius de La Renaixença és posar-hi una dosi de teatre, recuperant així una fórmula d’èxit de la ràdio d’abans: la ràdio teatralitzada. A més de l’humor, el programa d’en Peyu compta amb Mercè Martínez, una de les actrius més reconeixibles del país i que ha rebut cinc Premis Butaca.

“La proposta d’en Peyu em va sorprendre molt, però m’hi vaig llançar. Em semblava una cosa diferent a tot el que s’havia fet fins ara, i no deixa de ser fer teatre, una mica, també”, admet Martínez. I elogia en Peyu: “És un pencaire, i això fa que tot rutlli i tiri endavant”. De la seva adaptació al programa, l’actriu reconeix que “tenir el suport del guió en tot moment ho fa tot més fàcil”.

Mercè Martínez: “Escoltant La Renaixença s’aprenen moltes coses”

Actualment, Martínez compagina La Renaixença amb el seu paper a la sèrie Com si fos ahir de TV3. “L’audiència em diu que li està agradant molt el programa, fins i tot m’ho diuen els mateixos treballadors de TV3 i de la sèrie”, explica. “Escoltant el programa crec que la gent també aprèn moltes coses! La ràdio és un mitjà en el qual s’aprèn moltíssim. Prova d’això és que la cultura general que té una persona que escolta la ràdio no és la mateixa que la d’una persona que no l’escolta”, sentencia.

El guió del programa

La Renaixença té un guió molt ben definit. Cada episodi té com a fil conductor un objecte quotidià genuïnament català: el didal, la carmanyola o el porró. Des d’aquest punt de partida, s’hi afegeixen monòlegs, entrevistes, petites ficcions i seccions temàtiques que donen forma a un univers propi. Més enllà de riure i fer passar una bona estona, La Renaixença vol ser un altaveu de les diferents manifestacions culturals que es fan arreu del país.

L’entrada d’en Peyu a La Renaixença és molt explícita: “Déu vos guard i visca el batlle!”. “Aquesta expressió va sorgir d’un dels guionistes del programa que és d’Alpens (Lluçanès). Es veu que al seu poble hi havia un boig que cada cop que entrava al bar deia això”, explica en Peyu. “Savi conegut o boig per a conèixer?”. Amb aquesta expressió tan genuïnament catalana es presenta el convidat o convidada del programa.

Com a colofó de la visita, els convidats són sotmesos a una prova de cultura general a la catalana: citar de l’últim al primer els noms dels 133 presidents de la Generalitat. Després d’una trentena d’episodis, Peyu reconeix que “hi havia molts entrevistats que ja venien amb els deures fets des de casa i hem decidit anar alternant les proves”. Ara, als convidats també els pregunten les comarques de Catalunya de nord a sud que toquin el Mediterrani.

Àlex Vila: “Espero que hi hagi més propostes arriscades que surtin d’allò més establert”

Amb seccions diferenciades, La Renaixença compta amb un jove reporter: Àlex Vila, qui fins ara feia de teloner de l’espectacle de Marc Serrats. “En Peyu va venir a veure’m a Vic, i a partir d’aquí va arribar la proposta”, recorda Vila. “Admiro en Peyu, és un dels referents de l’humor i la comunicació del país. Estic molt agraït de treballar amb ell”, subratlla.

A La Renaixença Àlex Vila presenta un seguit de reportatges des del fil conductor de l’episodi. A peu de carrer, el reporter pregunta i repregunta amb un estil peculiar. Des de fa uns episodis que també té una cadira assegurada entre el públic. “És una aposta una mica diferenciada a la que estem acostumats. Espero que hi hagi més propostes arriscades que surtin d’allò més establert”, subratlla.

“Estem en números semblants als que fèiem amb El búnquer”, sentencia en Peyu

El primer resultat de l’EGM de la temporada és a tocar. Però les dades digitals “ens donen algunes pistes”, diu en Peyu. Quines? “Estem fent molt bons números”, subratlla. I dona alguna pista: “Estem en números semblants als que fèiem amb El búnquer”, sentencia.

Així i tot, Peyu argumenta que “tenint en compte que és un programa que s’emet per diferents finestres, l’audiència està més fragmentada, cadascú tria la seva opció a l’hora de consumir-lo”. Malgrat tot, Peyu mostra la satisfacció d’un projecte que comença a anar sobre rodes. “Estem molt contents per la posada en marxa. Més que pels números, ho estem més pel feedback que ens transmet la gent”.

Precisament, la fidelització de l’audiència ha estat sempre una de les claus de l’èxit dels projectes d’en Peyu. Un cop més, i ara amb La Renaixença, sembla que ho té assegurat. L’enginy, l’estil i el segell d’en Peyu té llarga vida als mitjans públics del país.

Laura Escanes, després de tres temporades de ‘La travessa’: “Continuo amb moltes ganes d’aprendre”