Media.cat, l’Observatori crític dels mitjans, va presentar la setmana passada l’informe La TDT local als Països Catalans: una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació. Entre d’altres, l’estudi indica que el desplegament de la TDT local als Països Catalans no només no ha millorat la vertebració de l’espai català de comunicació, sinó que en alguns territoris com el País Valencià ha suposat un retrocés.

Així, una de les conseqüències negatives de l’arribada de la TDT local és la irrupció de grups mediàtics espanyols en un àmbit on abans tenien poca presència. L’estudi també conclou que el pla de transició a la TDT i les previsions de canals per demarcació no van ser realistes.

L’informe La TDT local als Països Catalans: una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació, elaborat per la periodista Laia Altarriba, és el quart treball que presenta Media.cat, amb el suport del Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (ESCACC), que el 2010 s’ha incorporat com a patrocinadora dels informes que s’elaborin aquest any.

La transició digital de la televisió ha comportat una reorganització del mapa televisiu als Països Catalans, especialment perquè s’ha ampliat molt el nombre de canals que arriben a les llars catalanes. En aquest context, la televisió local ha estat una de les que ha viscut més transformacions. La TDT local pública encara es troba en un procés força embrionari de dessenvolupament, però la TDT local privada ha avançat més i aquest 3 d’abril haurien d’estar emetent la majoria de canals que es van adjudicar.

Media.cat ha volgut analitzar amb aquest informe com ha canviat aquest àmbit, especialment tenint en compte que les televisions locals, encara que fossin d’iniciativa privada, han estat històricament compromeses amb la llengua del país, s’han entès sovint com un servei públic i s’han preocupat per fer programació de proximitat.

147 canals de TDT local per als operadors privats als Països Catalans

Els territoris que analitza l’informe són Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, amb referències a la Franja de Ponent. Queden fora de l’estudi la Catalunya Nord i Andorra, ja que en aquestes zones no hi ha demarcacions de TDT local (a Andorra només hi ha televisió nacional i a la Catalunya Nord l’àmbit de més proximitat és molt superior). També han quedat fora de l’estudi quatre demarcacions valencianes on encara no s’han adjudicat les llicències.

Els territoris analitzats estan dividits en 49 demarcacions, que abasten una o diverses comarques. En cada demarcació hi havia disponibles quatre canals, que s’han repartit de la següent manera: un o dos per fer-hi canals públics i tres o quatre per a canals privats. El resultat és que hi ha 147 canals de TDT local als Països Catalans que s’han posat a disposició d’operadors privats.

Els responsables de l’adjudicació d’aquestes 147 llicències han estat el Govern Balear, la Generalitat Valenciana, el Govern d’Aragó i el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), aquest per encàrrec del Parlament de Catalunya.

Només emeten la meitat dels que van rebre llicència

En el moment de l’apagada analògica definitiva, el 53% dels canals de TDT local privada que van rebre una llicència no estan emetent: només ho fan 63 dels 134 que donen cobertura als Països Catalans.

A les Illes Balears és on el balanç de l’encesa digital és més negatiu, ja que dels 28 que canals que es van adjudicar només n’hi ha quatre en funcionament: dos a Menorca i dos a Eivissa i Formentera. A Mallorca, doncs, no hi ha cap canal de TDT local emetent programació pròpia, tot i que sí que ho fa un dels dos insulars privats (a les Illes, a banda dels canals estatals, autonòmics i locals, també hi ha hagut adjudicacions d’àmbit insular).

Al País Valencià, només emet un 38% dels canals. En aquest territori, la majoria dels que no estan emetent pertanyen a grups de comunicació espanyols i també a algun d’autonòmic. Catalunya és el territori on hi ha més canals que emeten: el 69%.

Davant d’aquesta realitat, l’informe conclou que el pla de transició a la TDT i les previsions de canals per demarcació no va ser realista.

La irrupció de grups espanyols, atenuada per la crisi

L’informe indica que la distribució de les llicències ha permès la irrupció de grups de comunicació espanyols que fins ara tenien un pes petit en la televisió local. En conjunt, aquests grups tenen una quarta part de les llicències de TDT local als Països Catalans.

Tot i això, la crisi econòmica i la coincidència de diversos operadors amb perfil ideològic i programacions molt semblants en una mateixa demarcació ha perjudicat la implantació d’aquests grups, ja que molts d’ells han retornat la llicència o encara no han començat a emetre.

L’estudi recorda que molts d’aquests grups no estan emetent programació pròpia, no han retornat les llicències i alguns estan connectats les 24 hores a les cadenes estatals del grup, fet que augmenta el percentatge dels canals que només emeten en castellà. Aquest fet significa que estan incomplint la legalitat, ja que les condicions que van fixar els governs autonòmics per atorgar les llicències estipulaven que havien d’emetre un mínim d’hores diàries de producció pròpia.

Continguts propis majoritàriament en català

Una altra de les dades que s’extreu de l’informe és que la llengua majoritària a la programació a la TDT local dels Països Catalans és el català: el 47% de canals de TDT local als Països Catalans emeten únicament en català, mentre que el 26% ho fa majoritàriament en aquesta llengua. Un 10% emet només en castellà, un 6% ho fa majoritàriament en castellà, i l’11% fa la meitat dels continguts en català i la meitat en castellà.

Tot i que tres quartes parts dels canals que estan emeten programació pròpia tenen el català com a llengua majoritària o exclusiva, l’estudi remarca que hi ha alguns canals que no s’han comptabilitzat en aquest percentatge. Són aquells que encara no han començat a emetre programes produïts per ells mateixos i amb continguts adreçats a la demarcació on donen cobertura, però sí que estan emetent: el que emeten 24 hores al dia és la programació d’àmbit estatal de la cadena espanyola a la que pertanyen, i tots els seus continguts són en castellà.

Majoritàriament aquests canals estan al País Valencià, i això significa que, si es compten dins dels que emeten, el 57% de canals de TDT local a les comarques valencianes emet únicament en castellà.

És per tot això que l’informe conclou que la presència de continguts en llengua catalana a Catalunya i les Illes és similar a la que hi havia abans de la transició digital, però al País Valencià no s’ha avançat i, fins i tot, ha estat perjudicada per la irrupció d’aquests grups espanyols.

Afinitats ideològiques dels adjudicataris amb els governs

El color polític dels governs ha condicionat les empreses beneficiades de la TDT local. La situació, però, ha estat molt diferent en uns territoris que en uns altres. Així, l’informe explica que a Catalunya les llicències han recaigut en un ventall ampli de perfils ideològics dels propietaris de les empreses beneficiades per les adjudicacions.

Per contra, al País Valencià i les Illes Balears, en el moment de les adjudicacions el Partit Popular tenia majoria absoluta als governs autonòmics i això ha comportat que els grups afins ideològicament a aquest partit hagin obtingut la immensa majoria de les llicències. Segons indica l’informe, això es tradueix en el fet que en algunes demarcacions l’espectre ideològic dels propietaris dels mitjans es mogui només entre la dreta i l’extremadreta.

Desaparició d’algunes televisions històriques

A Catalunya, de les 38 televisions locals privades que hi havia abans de la transició digital, 33 van aconseguir llicència de TDT. La situació, però, ha estat molt diferent a la resta de territoris, on el pas a la TDT ha impossibilitat la continuïtat de molts projectes televisius que feia anys que funcionaven i estaven arrelats al seu entorn.

A les Illes s’ha trobat una sortida que no satisfà massa els operadors, però que no els ha forçat a desaparèixer del tot: s’han convertit en corresponsals del canal públic TV Mallorca. Al País Valencià, però, diverses televisions històriques no han pogut continuar emetent.

L’informe, a més denúncia que InfoTV, que tenia una audiència regular de 70.000 espectadors, s’ha quedat sense llicència perquè el Govern del País Valencià “no li va voler donar” continuïtat. Aquest canal havia nascut amb el compromís de fer uns continguts de qualitat, en català i compromesos amb el País Valencià.

Oportunitat perduda

Tot plegat, porta l’informe de Media.cat a concloure que les adjudicacions de la TDT local han estat una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació.

A banda de la llengua i de la irrupció de grups espanyols, el balanç també afegeix que l’intercanvi de programes entre televisions locals de diferents territoris autonòmics dels Països Catalans és anecdòtic, cosa que mostra que continua sense haver-hi circulació estable de continguts entre els diversos territoris.

Garantir el compliment de les condicions per les quals es van atorgar les llicències

Finalment, l’informe assenyala que, un cop s’apagui el senyal analògic, serà el moment que els governs autonòmics decideixin què fan amb els canals que han deixat buits alguns operadors que han renunciat a les llicències que havien obtingut.

A més, serà el moment perquè els governs autonòmics (o el CAC, en el cas de Catalunya) revisin el compliment dels plecs de condicions que van elaborar per a l’adjudicació de les llicències. Serà la manera de garantir que els canals beneficiats compleixen amb els requisits lingüístics i de programació pròpia de proximitat que tots els governs van fixar.

En el cas de no complir amb les condicions preestablertes, hauran de decidir com actuen sobre els operadors que, per exemple, no emeten producció pròpia sinó que connecten les 24 hores del dia amb la programació en castellà del grup espanyol al qual pertanyen. En el cas dels operadors que no emeten i no han retornat la llicència, també caldrà estudiar com es resol la situació.

Finalment, l’informe també recull que en algunes demarcacions els operadors han expressat dificultats per omplir la programació amb continguts adequats al seu caràcter de televisió de proximitat i en llengua catalana. Aquesta situació es produeix especialment al País Valencià.

En aquest sentit, l’estudi assenyala que les converses que hi ha entre operadors locals per compartir programació o la possibilitat d’associar-se amb televisions locals d’altres territoris dels Països Catalans pot ajudar-los a omplir aquesta programació i a avançar en la vertebració de l’espai català de comunicació.