En períodes de normalitat i amb certa estabilitat, la presència dels Mossos d’Esquadra a la premsa és constant, amb predomini de notícies neutres i un cert equilibri entre les informacions positives i negatives. Ara bé, quan es trenca aquesta dinàmica amb algun fet destacat que requereix una actuació d’ordre públic, no només es dispara el nombre de notícies amb presència dels Mossos, sinó que també ho fa la negativitat d’aquestes.
Així ho indica l’estudi Els Mossos d’Esquadra als mitjans de comunicació de l’observatori crític dels mitjans Mèdia.cat, fet públic fa un parell de setmanes. El treball, realitzat pel periodista Oriol Burgada, analitza les notícies dels quatre principals diaris catalans en dos períodes concrets: un, de l’1 al 27 de maig del 2011, sense cap fet rellevant que pogués implicar de forma notòria els Mossos; l’altre, en els períodes concrets després del desallotjament de la plaça Catalunya dels indignats (del 28 al 31 de maig) i de l’intent de bloqueig del Parlament per part del mateix moviment (del 16 al 18 de juny).
Del 34% d’informacions de caire negatiu al 85%
Així, durant els 27 dies de període d’estabilitat analitzats, hi va haver una mitjana de set notícies diàries on apareix la policia catalana, de les quals el 25% tenia connotacions positives, el 34% negatives, i el 41% restant era de caire neutre o no computable; a més, van protagonitzar sis portades.
En canvi, durant els 7 dies estudiats dels dos episodis concrets, el nombre de peces informatives amb els Mossos com a protagonistes es va elevar a una mitjana de 15, i el 85% d’elles amb connotacions negatives. Quant a les portades dedicades, van ser 14, però a més ho van ser de forma més notòria (amb titulars més grans i fotos més destacades).
També va augmentar exponencialment el nombre d’articles d’opinió sobre la policia: dels set articles publicats en els 27 dies del període de normalitat, als 56 en set dies, la majoria expressant opinions contràries a l’actuació o l’estratègia seguida per la policia catalana. A més, l’estudi indica que, entre els quatre diaris, apareixen publicades 94 fotografies dels Mossos fent ús o ostentació de la força.
Calen quatre mesos de notícies positives per contrarestar la mala imatge
Segons l’autor, els centenars de notícies positives sobre l’activitat habitual dels Mossos d’Esquadra queden “minimitzades i invisibilitzades” davant la contundència de les portades on apareixen antiavalots colpejant manifestants o dissolent violentament una protesta pacífica, i solen comportar descrèdit i mala imatge per al cos.
En aquest sentit, l’estudi indica que, pel volum de textos i fotos publicades, caldrien quatre mesos de notícies positives per contrarestar la mala imatge generada durant els set dies analitzats posteriors als aldarulls (prenent com a referència les dades del períodes de normalitat).
De fet, en l’època d’estabilitat informativa, les càrregues i els desallotjaments suposen el 16% del total de notícies sobre els Mossos, però representen el 50% de les portades dedicades a actuacions policials.
Diferències entre diaris
Furgant entre les xifres genèriques es pot observar que hi ha matisos entre els diaris analitzats: El Periódico, La Vanguardia, l’Ara i l’Avui (encara no hi havia hagut fusió El Punt). Així, l’estudi de Mèdia.cat indica que, mentre alguns tenen una línia clara de crítica a la manera d’actuar de la policia en matèria d’ordre públic, d’altres es mostren més favorables i eviten publicar les fotografies més comprometedores que sí apareixen a la resta.
En concret, l’autor identifica El Periódico com el més crític i el que més ressò es va fer dels “abusos” policials en els fets de la plaça Catalunya i el Parlament, mentre La Vanguardia seria el diari més contemporitzador amb els Mossos, tant en les informacions com en les opinions, i l’Avui i l’Ara es situarien en un terme mig.
Pel que fa a les imatges de les actuacions dels Mossos a plaça Catalunya i el Parlament, El Periódico és el diari que en va publicar més (un 32%), seguit de l’Ara (31%), l’Avui (22%) i La Vanguardia (15%). Segons el treball, El Periódico i l’Avui són els que van mostrar les imatges més agressives, mentre que La Vanguardia va evitar publicar fotografies dels Mossos pegant amb les porres.
Durant els dies posteriors als fets de la plaça Catalunya i al Parlament, El Periódico és el que va dedicar més espai a la informació policial d’aquells dies (30%), mentre que La Vanguardia, que va “minimitzar” la informació sobre l’operació neteja, és el que menys en va informar (20%). L’Ara i l’Avui es van situar entremig amb al voltant del 25% de l’espai.
Tots els diaris van condemnar l’operació de plaça Catalunya amb un editorial (El Periódico, tres), excepte La Vanguardia, que no va publicar cap editorial fins a l’endemà de l’intent de bloqueig del Parlament. A més, la menció als Mossos va ser una petició al Govern perquè utilitzés la policia “a fons” per evitar que es repetissin situacions similars.
La visió dels mitjans internacionals
Finalment, Els Mossos d’Esquadra als mitjans de comunicació analitza 423 peces informatives i d’opinió de les edicions digitals de 13 dels principals diaris i de diverses televisions internacionals. L’estudi conclou que els mèdia estrangers fan referència als Mossos “sense cap criteri, de manera confusa i incoherent”.
En concret, alguns diaris els defineixen com a policia espanyola i d’altres de Barcelona. Segons l’estudi, els diaris arriben a denominar els Mossos de sis maneres diferents, i a més no es manté gairebé mai la mateixa definició en els articles d’un mateix mitjà.
