Cada vegada més persones reprodueixen els vídeos i pòdcasts de les plataformes a velocitats més ràpides de les que van ser produïts i, especialment, els àudios entre usuaris particulars d’aplicacions com WhatsApp. Això pot tenir conseqüències?
Aquesta tendència, coneguda com a speedwatching, és molt més freqüent en els grups d’adults joves i adolescents, encara que tots els sectors de la població són susceptibles de recórrer-hi de vegades, segons els experts. “L’speedwatching és un model de consum actual que ofereix alguns avantatges, tot i que també té conseqüències, encara més en les generacions joves que experimenten un període de formació i aprenentatge, així com un procés de maduresa de capacitats com l’atenció, la retenció, la comprensió i la memòria”, apunta Sylvie Pérez, psicopedagoga i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya.
Des que la plataforma de vídeo YouTube va introduir la possibilitat d’accelerar la velocitat d’un vídeo el 2010, diferents aplicacions de missatgeria com WhatsApp o Telegram, xarxes socials com TikTok, i els pòdcasts o plataformes de vídeo en directe com Netflix o Amazon Prime Video ofereixen entre les seves funcions l’opció d’incrementar la velocitat del contingut d’1x fins a 1.25x, 1.5x i fins i tot 2x. Una eina que avui dia és una pauta comuna per al consum d’àudios, vídeos i conferències que l’estudiantat utilitza en la seva etapa educativa.
“L’speedwatching és la resposta a visualitzar les coses des d’un món amb presses, en què la gestió dels temps d’espera no és suficient. De fet, moltes vegades i en molts camps s’està anant massa ràpid en aquest procés, especialment per als més joves, fins i tot adolescents”, comenta Pérez.
Motivacions de l’‘speedwatching’ o consum accelerat
Entre els factors que expliquen l’speedwatching destaquen la disponibilitat d’aquesta funció en el reproductor, la manca de temps, el ritme de vida o l’ansietat per no participar d’alguna acció o activitat, també coneguda com a por d’estar absent o fenomen FOMO, per les seves sigles en anglès.
Segons el parer d’aquesta experta, l’estimulació ràpida i permanent suscita una gratificació en el cervell i no requereix tant d’esforç mental. “I a causa d’aquesta estimulació constant, és normal que no es processi tota la informació aportada i es perdi la valoració de l’esforç que fa l’emissor del missatge, sigui el professor, un company o el mateix producte audiovisual”, adverteix Pérez.
Quant a dades concretes sobre l’speedwatching, segons el gegant tecnològic Google i Alphabet, “els usuaris de YouTube van estalviar una mitjana de més de 900 anys de temps per dia en mirar vídeos a velocitats més elevades”. “Tot i que a molts dels nostres usuaris els fascina aquesta funció, per a alguns la velocitat encara no és prou alta. Fins i tot hem rebut sol·licituds per agregar velocitats de reproducció de 3x, 3.5x i 4x”, destacava Neal Mohan, director de producte de YouTube el 2022.
I en el cas del pòdcast, la situació és similar. Les estadístiques del consum del pòdcast en castellà de 2023 publicades per la plataforma iVoox reflecteixen que la majoria de la població consumeix els pòdcasts a velocitat normal, no obstant això, el 10,48% els escolta a una velocitat accelerada. “La retenció i comprensió de la informació permet interioritzar-la i desenvolupar sobre aquesta base la capacitat crítica, però amb el consum accelerat estem anul·lant aquesta capacitat, així com l’atenció o la gestió dels temps d’espera”, explica l’experta sobre els possibles efectes d’aquesta tendència de consum.
Riscos, conseqüències i possibles beneficis
Malgrat ser un fenomen relativament nou, ja hi ha recerques sobre les possibles conseqüències i riscos del consum de productes audiovisuals a una velocitat accelerada. En aquest aspecte, un treball recent de l’Associació Americana de Psicologia (APA, per les seves sigles en anglès) detalla que reproduir més de pressa un vídeo, en aquest cas una conferència, afecta la comprensió del contingut, encara que també té el benefici de rebre una quantitat més gran d’informació en menys temps. No obstant això, cal tenir en compte que les conseqüències i els rèdits d’aquesta forma de consum depenen del coneixement previ sobre la temàtica, el model d’aprenentatge i l’interès de cada persona.
“Actualment, vivim en la cultura de la pressa i l’estrès, una manera de viure que pot afectar sobretot els joves i menors en etapes educatives. Els adults més grans tenen el cervell format, però un menor, adolescent o jove es troba en una fase de construcció, per la qual cosa el seu cervell és més fràgil i molt més feble”, argumenta la psicopedagoga, qui detalla que, si aquesta classe de consum es prolonga o es converteix en costum, “cal molt més esforç per contrarestar el mal que això hagi pogut ocasionar en capacitats com l’atenció, la concentració, la retenció, la memòria o la crítica, així com en el desenvolupament cognitiu, emocional i social”.
D’altra banda, estudis recents expliquen que els adults més joves poden mirar vídeos de conferències a velocitats més ràpides sense dèficits significatius en la memòria, mentre que el rendiment dels adults més grans a velocitats més elevades es veu afectat. De fet, les velocitats de reproducció més ràpides poden arribar a reduir les distraccions en els joves, un grup social més propens a distreure’s.
Tanmateix, malgrat que no hi ha inconvenients demostrats en adults o estudiants universitaris, els experts es mostren contraris a accelerar els vídeos simplement per estalviar temps. De manera destacada, perquè cada vídeo o àudio té una complexitat, dificultat, diàleg i superposició audiovisual específica que poden perdre’s en augmentar-ne la velocitat.
“Davant tant d’estímul accelerat, el cervell ‘s’avorreix’ i, si no rep aquesta mena d’estímul a aquesta velocitat, es torna més passiu, ja que no està acostumat a estar atent ni concentrat, sinó exclusivament a rebre estímuls. Fenòmens com l’speedwatching fan que ens tornem més primitius i només actuem davant l’estímul-resposta sense processament de la informació”, detalla l’experta de la UOC.
En aquest aspecte, s’ha de tenir en compte que el consum de vídeo i àudio està totalment vinculat a una pantalla, en concret, al telèfon mòbil o telèfon intel·ligent. I en el cas dels menors, els riscos derivats d’un ús excessiu de la pantalla estan relacionats amb els mals hàbits, la falta de descans i hores de son insuficients que poden derivar en el desenvolupament de malalties no transmissibles.
“Convertir l’speedwatching en una norma pot comportar conseqüències greus en els grups socials més joves, per la qual cosa s’ha de recórrer a aquesta tècnica d’una forma conscient i responsable, i evitar-ne l’abús continuat per assegurar-se tant la comprensió dels missatges com el gaudi del contingut audiovisual”, conclou Pérez.
Article publicat a UOC News.
