La premsa catalana i estatal va reforçar l’estratègia de la por en el conflicte laboral a Seat per l’adjudicació de l’Audi Q3. A més, els mitjans van prioritzar el discurs de l’empresa i van minimitzar els plantejaments sindicals contraris a les retallades laborals. Aquestes són les principals conclusions de l’informe Anàlisi de la cobertura de la premsa catalana i estatal sobre el conflicte entre els treballadors i la direcció de l’empresa Seat per l’adjudicació del nou model Audi Q3, realitzat per Media.cat i l’Observatori de la Cobertura de Conflictes (OCC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L’estudi s’ha centrat en els diaris El Periódico, La Vanguardia, El País, El Punt, l’Avui i Público, i segons les dades recopilades, els dos primers han estat els que han presentat “una perspectiva empresarial més destacada”, tal com ha explicat el professor de periodisme de la UAB i director de l’OCC, Xavier Giró, que ha elaborat l’estudi juntament amb els periodistes Sergi Picazo i Iolanda Parra, durant la presentació que n’ha fet aquest dilluns a la seu de VilaWeb. Tot el material analitzat va ser publicat entre el 5 de febrer i el 23 d’abril de 2009.

La decisió dels mitjans de donar prioritat a l’empresa per davant de les opcions oposades a la congelació de sous que proposava Seat per als seus treballadors “va contribuir a generar un clima de por sota l’amenaça de la pèrdua de 1.500 llocs de treball i va fer recaure la responsabilitat del futur de l’empresa en els assalariats”, destaca Giró. L’estudi també determina que la majoria dels titulars dels sis diaris són referents a l’empresa o al Govern, però pràcticament mai als sindicats, i si ho fan, majoritàriament es refereixen a Unió General de Treballadors (UGT), el sindicat més proper a Seat, ha afegit.

Xavier Giró també ha remarcat la poca presència que la Confederació General del Treball (CGT) va tenir en els articles del diaris, que presentava posicions contràries a l’acord. Igualment, creu que la informació aportada pels diaris se centra a parlar dels 1.500 llocs de feina i de l’Audi Q3, però no dóna detalls més concrets, altres alternatives. “El lector té dret a saber totes les posicions per decidir i això, en aquest cas, no ha passat”, sentencia el professor de periodisme de la UAB, que també ha estat molt crític amb el lèxic utilitzat en molts dels titulars analitzats.

La opinió dels periodistes i dels representants sindicals

L’acte ha comptat amb la presència d’un periodista de El País i una de Público, que han coincidit a afirmar que estan d’acord amb el problema de la falta d’informació sobre la CGT, però que discrepen amb l’ús del lèxic en els titulars, ja que “depèn més de l’espai i el temps que de la intenció”. A més, la redactora de Público ha afegit que “els periodistes no són els que han de donar altres alternatives als lectors, sinó que han de ser els agents els que els hi facilitin aquestes alternatives”. El representant de la CGT, Paco Selas, ha estat d’acord amb aquest darrer argument de la periodista i ha denunciat la poca importància que es va donar als mitjans el fet que l’empresa i el Govern es reunissin en secret per negociar.

La representant del gabinet de comunicació de Comissions Obreres (CCOO) ha explicat que molts dels periodistes que trucaven a la institució per demanar informació ja tenien una idea molt determinada a favor de l’empresa. També considera que un dels principals problemes derivats del fet que passi tot això és que “hi ha poc temps per produir i poca especialització dels professionals en els temes que han de tractar”. Un company seu de CCOO ha recriminat “la pressió brutal que van rebre els treballadors per part dels mitjans de comunicació, de l’empresa i del Govern”.