Foto: Maria Cerezuela
L’any 2001, quan internet encara era un territori incipient per a la divulgació acadèmica, el professor Francesc-Josep Deó i un grup de periodistes i docents van prendre una decisió arriscada: publicar en línia un estudi sobre l’educació en comunicació als territoris de parla catalana. Aquella aposta digital, nascuda per falta de recursos per editar-lo en paper, es va convertir en el germen d’un projecte pioner que recentment ha celebrat 25 anys.
“Vam optar per fer-ho a internet, que aleshores era una mica atrevit, perquè no hi havia massa publicacions digitals”, recorda Deó. L’impacte va ser immediat i tant lectors com professionals van enviar nous articles i aportacions que van ampliar la recerca inicial. Aquell moviment col·laboratiu va desembocar, el maig del mateix any, en la creació de la revista digital AulaMèdia.
“L’educació mediàtica actual prioritza la recepció de missatges, però falta treballar la creació audiovisual dels alumnes”
Des dels inicis, la iniciativa va tenir una mirada transversal als diferents territoris. Els contactes amb docents del País Valencià i les Illes Balears van permetre constatar una realitat comuna. “La situació era força similar arreu: hi havia professors que treballaven l’educació mediàtica per voluntat pròpia, però no era una matèria reconeguda”, explica el director.
Més de dues dècades després, Deó considera que els avenços han estat limitats. “Ara hi ha més recursos i més sensibilitat, però el problema de fons continua, perquè no hi ha un reconeixement real dins del currículum”, afirma. Segons ell, aquesta disciplina sovint es tracta de manera aïllada, sense una estructura estable ni sistemes d’avaluació propis.
Foto: Maria Cerezuela
Algunes institucions han intentat impulsar-la, com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, però Deó creu que el lideratge hauria de recaure en l’àmbit educatiu. “Hi ha organismes que s’ho prenen seriosament, però no és només una qüestió reguladora, és una qüestió pedagògica”, sosté.
Per a AulaMèdia, l’educació mediàtica està íntimament lligada al pensament crític. “Vivim en un context amb grans conglomerats mediàtics molt potents, i aquesta mirada crítica no sempre interessa”, adverteix. També alerta que, un cop entra a les escoles, sovint ho fa amb un enfocament massa tecnològic: “L’educació actual prioritza la recepció de missatges, però falta treballar la creació audiovisual per part dels alumnes”.
“Ara hi ha més recursos, però no es reconeix l’educació mediàtica en el currículum”
L’entitat ha centrat bona part de la seva tasca en la formació del professorat. Des de 2004 impulsa cursos i jornades amb l’objectiu de generar un efecte multiplicador. “Vam veure la necessitat d’actuar com una taca d’oli, donant eines perquè els docents puguin consolidar l’educació mediàtica a primària i secundària”, explica Deó.
En plena era de la desinformació, el director insisteix que el repte és més vigent que mai. “Hem d’aprendre a comparar notícies, identificar fonts fiables i entendre com es construeixen els missatges”, afirma. I conclou amb una idea que resumeix el sentit del projecte: “Quan un alumne crea una peça audiovisual, és quan realment entén com es poden manipular els missatges i, per tant, com defensar-se’n”, rebla. AulaMèdia encara, ara, una època per decidir quin camí tria i avaluarà el paper que vol exercir.
De la televisió a l’aparador digital: així camina Canal Terrassa cap als 40 anys
