VilaWeb gaudeix d’una salut de ferro i arriba als 15 anys de vida amb les millors dades de lectors de la seva història. Ja fa un any va estrenar seu, una antiga fusteria del carrer Ferlandina, en ple Raval de Barcelona. Quan arribem a la redacció, el seu director, Vicent Partal (Bétera, 1960), està atenent un grup de nens. Una de les seves dèries, obrir les portes dels diaris a la societat i fer de la redacció un ateneu com a principis del segle passat.

Ja fa 15 anys del naixement de VilaWeb… Vostè va ser un visionari?
Els visionaris són gent que saben on van i nosaltres no ho sabíem. Un visionari és una persona que diu “d’aquí a deu anys passarà això”, i ni l’Assumpció ni jo quan vam començar ho sabíem. Simplement vèiem una oportunitat. Sempre havíem estat crítics amb els mitjans tradicionals i quan va aparèixer internet vam pensar que podia ser la via per fer alguna cosa diferent. Pensàvem que s’havia d’intentar, però no sabíem a on ens portaria.

Com s’imaginava aleshores que evolucionaria internet?
Els inicis van ser molt durs. Parlàvem d’una cosa que ningú sabia de què parlàvem. Abans d’explicar què era el nostre projecte havíem d’explicar què era internet. El primer canvi va ser el 1998, que va ser quan hi va haver el primer interès, i el 2003 és quan ja la cosa va canviar radicalment, però fins llavors va ser molt complicat explicar què fèiem.

VilaWeb va ser precursor del periodisme digital a Catalunya. Amb quina filosofia va néixer?
Vam intentar experimentar en tot moment. La primera VilaWeb és més un directori que un diari. Vam néixer el mateix mes que Yahoo, pensàvem que endreçar informació era la manera de fer periodisme a internet. A mesura que vam començar a donar notícies, vam intentar aplicar a la xarxa models de bon periodisme. En tenim dos: un, el periodisme que es feia aquí a principis de segle fins a l’època republicana, un periodisme molt proper al carrer on el diari era una espècie de comunitat, ateneu, on la relació amb els lectors no era simplement comercial, un periodisme que donava gran importància a la qualitat de l’escriptura. La segona gran tradició és, salvant les distàncies, el bon periodisme de les empreses familiars de la costa est dels Estats Units; una zona amb una enorme abundància de diaris de propietat familiar i que practiquen un model de periodisme basat en la qualitat, la confiança dels lectors i el respecte. El que vam fer és aquestes dues filosofies transformar-les en la base del que és VilaWeb.

D’aquests 15 anys, quin moment recorda amb més satisfacció i quin amb més tristesa?
El moment més impactant sens dubte va ser l’11-M. VilaWeb va jugar un paper determinant quan els mitjans tradicionals mantenien la tesi d’ETA del Govern espanyol; nosaltres vam ser els primers que vam començar a explicar que era un atemptat islamista. Van ser uns dies d’una tensió extraordinària, realment jo vaig passar por, però va ser evident que aquell dia va canviar la percepció que la gent tenia de VilaWeb. I va pensar que això era una alternativa. Dies dolents? Sóc molt exigent amb la meva redacció i cada petit o gran error que cometem és per a mi una tortura.

Acaben d’estrenar una nova redacció. Quins projectes de futur té VilaWeb?
Aquesta seu és el resultat d’un treball plantejat durant molt de temps. Fins a l’any passat portàvem 7 anys vinculats amb Hermes i El Punt. Ens vam plantejar que era el moment de separar els nostres camins. Mantenim una relació excel·lent amb ells, però ells necessitaven fer la seva web i nosaltres fer el nostre camí. Això va portar a elaborar una sèrie de projectes. Tots incideixen en dos elements: el futur d’internet i la comunicació està en el vídeo i en els dispositius mòbils. Aquesta redacció està pensada des del primer minut per al vídeo. I els nostres projectes immediats són tots vinculats als mòbils, que pensem que és on hi haurà els grans canvis dels pròxims anys. Tenim a punt l’aplicació per a iPhone i estem a punt de tenir enllestida la d’Android. Respecte a l’iPad, publicarem l’any vinent una revista mensual, que es podrà comprar per iPad número a número, i que si algú vol en format paper oferirem la possibilitat d’enviar a casa segons la demanda.

Cap a on van els diaris digitals?
Tota la premsa, no només els digitals, camina cap a un sistema amb empreses multiplataforma, on l’important és la marca. Ja no hi ha debat sobre si fas text o vídeo, tu fas informació i el lector l’agafa com creu convenient. L’aparició de l’iPhone determina un futur per a la informació basat en els instruments de mobilitat.

En què es diferencia VilaWeb de la resta de diaris digitals catalans?
Això li correspon decidir-ho al lector. Som un diari de hard news: política, cultura, economia i tecnologia. No fem rumors, no fem successos, no fem pràcticament opinió.

Quin futur li espera a la premsa en paper?
És evident que el paper serà cada vegada més marginal. És un procés que s’està accelerant a una velocitat espectacular. Estic convençut que el paper passarà a ser un producte de luxe, molt marginal, però no sé a quin ritme ni a quina velocitat.

VilaWeb és de les publicacions que defensa amb més claredat el concepte de Països Catalans. Troba a faltar a la resta de mitjans aquest mateix punt de vista?
Un aclariment, no defensem res. Sempre diem que tenim compromís amb el periodisme i amb el país, però no defensem cap causa. No ens adrecem als Països Catalans, sinó als lectors en català. Hi ha lectors a Nova York o a Buenos Aires, molts més del que sembla. La nostra filosofia és ser un diari global des de l’àmbit local. Qualsevol lector català és un client potencial i per tant hem d’atendre allò que li pot interessar.

Què li demanaria a la nova Conselleria de Cultura en relació als mitjans de comunicació en català?
No li demano res. Correspon al Govern definir les polítiques públiques, ja que la gent els ha votat a ells. En relació a la societat, però, em causa perplexitat que 15 anys després encara sembla que els diaris digitals són de segona fila comparats amb els diaris en paper, quan els digitals som més font d’informació i les últimes dades de l’EGM diuen que ja hi ha més gent que llegeix diaris en digital que en paper. En aquest sentit, la nostra societat està menys avançada respecte altres societats europees, i no cal dir els Estats Units. Els digitals no existim mai per a res, que no surtin els nostres titulars a la ràdio i la televisió em sembla inaudit, no passa a cap país d’Europa.

Com canviaran les xarxes socials l’actual model de periodisme?
Hem sigut sempre particulars. Nosaltres no acceptem comentaris de les nostres notícies, ens sembla que això va en contra del periodisme. És cert que dóna visites, però destrueix el periodisme que fas. No es pot parlar de les xarxes socials en abstracte. Em sembla que s’han magnificat en excés, no n’hi ha per tant. Hi ha alguns instruments de les xarxes socials extraordinàriament útils per als periodistes, com el Twitter, que canvia la professió. Però d’altres, com el Facebook, no hi sé veure cap canvi extraordinari per al periodisme. Hi ha certa exageració: excepte amb el Twitter, les xarxes socials no canviaran el periodisme.

Com valora la decisió de Catalunya Ràdio de deixar d’emetre L’Internauta?
El mes de setembre, contra el que ens havien dit el juliol, Catalunya Ràdio ens va comunicar que no volia seguir amb L’Internauta. La meva primera reacció va ser pensar que tindria una feina menys a la setmana, però la veritat és que em va sorprendre molt veure la reacció de gent que reclamava que no tiréssim la tovallola. Ens vam adonar que L’Internauta no necessitava de Catalunya Ràdio; no sé si Catalunya Ràdio necessita de L’Internauta, això ho han de decidir ells. Vam decidir fer-lo nosaltres. Vam haver d’improvisar perquè aquesta redacció no estava pensada per fer ràdio. Molta gent ens va demanar que continuéssim. Ho fem amb molt de gust. L’Internauta era el podcast més baixat de Catalunya Ràdio i ara, segons les últimes dades de l’iTunes, pràcticament tots els oients s’han passat al de VilaWeb i ja és el podcast de tecnologia més visitat en català.