Antoine Gasquez (Mostaganem, Algèria, 1959) és el redactor en cap de La Semaine du Roussillon, que acaba de sumar 25 anys de recorregut. Fill de pares republicans espanyols, va aterrar a la regió dels Pirineus Orientals amb la seva família després de la guerra d’Algèria, l’estiu de 1962. Graduat a l’Escola de Periodisme de París, va treballar com a redactor a La Voix du Nord (un diari local al nord de França) i com a redactor en cap d’una revista parisenca destinada a executius expatriats. L’any 1995 va impulsar la posada en marxa de La Semaine, que s’ha consolidat com un dels mitjans de referència dels Pirineus Orientals. A Comunicació 21, Gasquez fa una mirada acurada del periodisme que es cou al Rosselló i aposta per enfortir la capçalera en l’espai digital.

Amb quina intenció va néixer La Semaine du Roussillon?
Quan treballava com a periodista al nord de França i a París vaig veure la posada en marxa de setmanaris locals com La Semaine du Pays Basque o La Gazette de Montpellier. Sempre he tingut una vinculació molt estreta amb la regió dels Pirineus Orientals, així que, de tornada al Rosselló, vaig veure la necessitat de crear un setmanari tenint en compte que només hi havia la capçalera L’Indépendant, i El Punt havia fracassat en el seu intent d’implantació a Perpinyà. Un setmanari que fos crític amb la política de la regió, que aleshores hi havia un gran mecenatge.

La llengua predominant de la publicació és el francès. El català també hi apareix, però no té la mateixa presència. A què és degut?
Al poble on vaig créixer, a Paçà, prop de Tuïr, la gent gran, la gent del poble, encara parlava català. Però, a conseqüència de l’ensenyament únic en francès a l’escola i de la forta migració de persones del nord de França per establir-se a la regió dels Pirineus Orientals, l’ús del català entre els ciutadans s’ha reduït cada cop més. Això explica en bona part el fracàs d’El Punt, que va impulsar un mitjà únicament en català a Perpinyà. Per això vam llançar aquest diari en francès, però sempre amb una part de continguts en català com a llengua històrica de la regió.

Tenen previst ampliar la publicació de continguts en català?
Per a un diari com el nostre, a curt termini, això seria una heretgia. El nombre de lectors en català no és suficient per garantir un equilibri financer, tot i l’esforç que fan les escoles en català de la regió –Arrels i la Bressola–, que ajuden a elevar la presència de la llengua catalana al territori. Les coses poden canviar, però no immediatament. Així i tot, continuarem defensant el català al diari.

Quins són els motius per seguir publicant en català?
En són tres. El primer, perquè és la llengua històrica dels Pirineus Oriental i no volem que desaparegui. El segon, perquè és una porta d’obertura cap a la Catalunya del sud i t’obre noves oportunitats. I el tercer, perquè disposar d’una llengua i d’una cultura addicional és sinònim de riquesa. I ho dic jo que la meva llengua materna era el castellà.

Així i tot, sempre ha conviscut amb el francès.
Sí, soc un immigrant que em vaig convertir en francès gràcies a l’escola per a la llengua. Michel Serre, un filòsof francès nascut a Tarragona, va dir que “ens convertim en francesos a través de la llengua”. Per tant, per a mi la diversitat cultural és un enriquiment personal. Per això hem de defensar les llengües i sobretot el seu ús, el català en particular, per evitar perdre tota la riquesa. A França, a París en particular, molta gent encara no ho entén. No parlo català, però l’entenc. Llegeixo molts diaris del sud i m’adono que actualment llegeixo tant català com castellà sense fer-ne cap distinció. El català és una llengua preciosa.

Quina mirada té La Semaine du Roussillon. S’apropa més a París o a Barcelona?
La regió dels Pirineus Orientals sempre ha mirat cap al sud. Els caps de setmana, la gent té el costum de desplaçar-se a Girona, Figueres o la Jonquera per anar a comprar o a passar el dia. Anem molt menys a Montpeller, Narbona o Tolosa de Llenguadoc. I París és lluny. Els nostres lectors estan més units al que passa al sud que al que passa a París. Els equips de rugbi d’aquí, la USAP, els Dragons Catalans, han organitzat grans partits a Barcelona. No van anar a París, i per això és significatiu. Una part del desenvolupament de la regió dels Pirineus Orientals pot passar per una millor cohesió amb la província de Girona, amb un acostament real. Tenim l’exemple d’Alsàcia amb Alemanya o els departaments francesos propers a Suïssa.

“En la pandèmia hem tingut la sort de comptar amb un gran suport de l’Estat francès, cosa que ha permès que la companyia hagi pogut continuar obtenint beneficis, tant l’any passat com aquest”

Com conviuen amb la nova realitat digital i tecnològica?
Com altres mitjans, estem presents a internet i a les xarxes socials. Ser-hi ens consumeix molt de temps i, fins ara, molt pocs diaris aconsegueixen equilibrar el temps dedicat al digital, més enllà del New York Times. Per als diaris locals és molt difícil. Distribuïm gratuïtament a internet i xarxes, informació de baixa qualitat i fets diversos. La informació de qualitat, aquella que té valor i que requereix un treball periodístic important, està reservada als lectors i subscriptors de diaris en format paper o digital. Internet encara ens serveix avui com a eina de promoció.

Com adapten el contingut web a l’edició impresa?
No oferim el mateix contingut al web que a l’edició impresa o digital de pagament. Les peces es treballen més en el format paper. És el flux ràpid d’informació que es transmet a la xarxa. Ara bé, els continguts de qualitat es reserven per al pagament en paper i digital.

El contingut del web és gratuït. Han pensat a aplicar la fórmula de pagament?
Sí, havíem pensat a establir una fórmula de pagament per article, però per a nosaltres no seria rendible. Continuarem apostant pel model de subscripció digital de pagament, i estem estudiant una fórmula que inclogui un paquet de pagament que donarà accés a 10 o 20 articles.

Com està afectant la pandèmia als mitjans de comunicació del Rosselló?
Amb el confinament vam patir una caiguda de la venda de diaris als quioscos. Però, un any després, tornem a les xifres d’abans de la pandèmia, amb pràcticament un augment de les vendes de subscripcions digitals. Un any en el qual La Semaine ha multiplicat per quatre el nombre de visitants en la versió web. Cal subratllar que hem tingut la sort de comptar amb un gran suport per part de l’Estat francès, cosa que ha permès que la nostra companyia hagi pogut continuar obtenint beneficis, tant l’any passat com aquest.

“La premsa diària regional ha perdut lectors regularment des de fa més de 30 anys a França i s’està accelerant. Els joves llegeixen menys diaris”

Els productes periodístics en format paper es troben en crisi. Creu que les publicacions impreses tenen data de caducitat?
Crec que el futur serà molt difícil per a la premsa diària a causa de la velocitat d’internet. Però encara hi ha espai per a setmanaris o mensuals que tinguin temps per treballar temes i afrontin menys competència a causa del ràpid flux de notícies. Cal donar un registre de notícies diferent del que proposen les xarxes.

Amb la seva experiència de premsa de proximitat, quines diferències veu entre el model de publicacions que s’editen a Catalunya i a França?
Trobo que hi ha una gran dinàmica a la premsa catalana de proximitat, que compta amb capçaleres petites en zones molt reduïdes amb el suport d’anunciants molt implicats en la premsa. Aquesta realitat no es viu de la mateixa manera a França. La premsa diària regional ha perdut lectors regularment des de fa més de 30 anys a França i s’està accelerant. Els joves llegeixen menys diaris. Però França destaca per la gran proporció de revistes publicades i venudes, generals o especialitzades.

Després de 25 anys, quins són els reptes presents i futurs de La Semaine?
El repte és augmentar el nombre de subscriptors digitals mitjançant un nou web on ja hi estem treballant. I tot plegat anirà lligat amb campanyes promocionals, que fa gairebé deu anys que no en fem i l’increment de les vendes digitals l’hem aconseguit sense promoció. I finalment, estem treballant en el llançament de noves edicions temàtiques, sempre d’àmbit local.