Esteve Vaills (Arràs, França, 1971) és l’editor de La Clau, un digital que explica l’actualitat de Catalunya, especialment del nord del país. Apassionat de la comunicació, va treballar gairebé 20 anys com a locutor del programa matinal de Radio France 3 des del Rosselló. Enguany farà 15 anys que va posar en marxa La Clau, un web d’informació de Perpinyà que ha servit per apropar l’actualitat de la Catalunya del nord i, al mateix temps, oferir allò més rellevant de la Catalunya del sud per al públic francès. A Comunicació 21, Esteve Vaills defensa el seu projecte com a mitjà alternatiu fet des de Perpinyà.

Com a molts nord-catalans, formes part de la generació que va descobrir la comunicació a través de Ràdio Arrels.
Així és. Vaig caure a l’olla de Ràdio Arrels, perquè va ser impulsada per una colla de bojos, entre els quals els meus pares, que van col·laborar-hi econòmicament des del primer moment. Des de ben petit vaig tenir l’oportunitat de descobrir-la i va ser l’eina amb la qual vaig aprendre a parlar en català. L’aprenentatge que vaig tenir a Ràdio Arrels em va permetre treballar, més endavant, a la delegació de Radio France al Rosselló.

Gairebé 20 anys davant dels micròfons de Radio France 3.
Durant tot aquest temps vaig fer de locutor conduint l’espai matinal de Radio France en desconnexió al Rosselló. Tot i que els continguts del programa són en francès, a les hores en punt sempre deia l’hora en català. Fer-ho així, en català, a l’emissora líder a França i a l’hora punta de la franja amb més oients, va ser la meva aportació com a català. Durant aquests anys també vaig elaborar molts reportatges.

Aquest va ser l’embrió per acabar posant en marxa, anys més tard, La Clau?
És possible. Els reportatges que vaig fer en català per a Radio France 3 anaven més enllà dels tòpics culturals i d’identitat de la Catalunya del nord. Vaig posar molt èmfasi en àmbits com l’economia o la tecnologia en català. Uns anys més tard vaig tenir la necessitat d’explicar la realitat del sud i el nord de Catalunya en format bilingüe: català i francès. Hi ha moltes informacions de la Catalunya del sud que no s’expliquen en francès i que també hi ha la necessitat d’apropar-les a aquest segment de població.

“París i Barcelona no tenen el monopoli del pensament. La Clau proposa amb impertinència d’analitzar també la fressa del món des de la Catalunya del nord”

Quina és la prioritat de La Clau?
La Clau és un mitjà digital, obert al món i concebut amb l’ambició d’oferir claus per entendre millor les evolucions accelerades del nostre temps. La Clau sintetitza el pensament nord-català original. I s’adreça a lectors sensibles a les modalitats modernes de la qüestió regional i els reptes europeus.

Perpinyà se situa al mig del camí, entre Barcelona i París. Com reflecteix aquesta mirada La Clau?
Els mitjans de comunicació es nodreixen d’anàlisis locals elaborades a les capitals polítiques i culturals. Però París i Barcelona no tenen el monopoli del pensament. La Clau proposa amb impertinència d’analitzar també la fressa del món des de la Catalunya del nord. Ben lluny de formar un hàndicap, el mosaic de les diversitats, autèntica riquesa d’Europa, suposa que els actors dels territoris portin aquesta pedra a l’edifici comú. La Clau vol contribuir en aquesta realitat i fa de pont entre Barcelona i París.

Així La Clau va més enllà de la informació de proximitat?
A França hi ha molt interès per allò que passa a Barcelona i a la Catalunya del sud. Però no hi ha cap mitjà que en parli. Per això crec que aquesta mirada és la que La Clau té i simbolitza des de fa tants anys des de Perpinyà. Explicar en català allò que passa a França i explicar en francès allò que passa a Catalunya del sud. Així és com es connecten les dues realitats en una sola.

En l’ecosistema comunicatiu de Catalunya Nord, com es pot finançar un mitjà com La Clau?
La Clau, com Ràdio Arrels, és un projecte completament insensat. La força pròpia voldria que no existís. Tot és advers, lluita i esforç. Així i tot, la supervivència de La Clau és una forma de patiment. Aquest territori és massa petit per crear un mitjà potent i sostenible. Així i tot és necessari que des de la Catalunya del sud no sempre ens mirin amb el prisma de la catalanitat.