Foto: Maria Cerezuela
Cléophée Hamami (Perpinyà, 1998) és la nova veu de Ràdio Arrels, l’emissora en català de referència a la Catalunya del Nord. Formada a la universitat de La Sorbonne i l’Institut Francès de Premsa, i després de passar per Ràdio Inter, la més escoltada a França, ha arribat a Ràdio Arrels en un viatge de tornada als seus orígens. A Comunicació 21, Hamami explica com han estat els primers mesos i fa un cop d’ull a la ràdio en català.
Has tornat a Perpinyà, entrava en els teus plans?
No, no ho estava, perquè vaig començar una estada de pràctiques a Ràdio Inter, la ràdio pública de França, la qual és la més escoltada de l’Estat francès. Així, vaig començar-hi el 2021 i vaig quedar-m’hi treballant després d’acabar les pràctiques per participar en emissions molt diverses i interessants.
Després de dos anys, vas fer el pas?
Sí, vaig decidir tornar per raons personals, perquè volia apropar-me a la meva família. I he tingut la sort que Ràdio Arrels necessités un periodista més després de la sortida de la Laura Bertran.
Sembla que es van alinear els astres en favor teu…
Sí, totalment [somriu].
Tu venies de fer ràdio en francès, com va ser el canvi de tornar al català?
Ràdio Arrels és una ràdio molt més petita i és un canvi molt més humà, he guanyat en llibertat.
Per què?
Perquè a Ràdio Arrels pots fer pràcticament tot el que vulguis, treballem junts i fem moltes coses, en el format que volem. No pensava que això fos possible, i és que a l’Estat francès no tens tanta llibertat, has de fer la feina que tens encarregada i prou. A Ràdio Arrels pots tenir la iniciativa i això és molt agradable.
“Ràdio Arrels intenta cobrir la integralitat de la Catalunya Nord i totes les seves comarques, intentem parlar del país en català”
En la graella actual, hi ha continguts que tu mateixa hagis proposat? S’hi comença a veure la teva mà?
Penso que la meva mà no es veu gaire, perquè ha coincidit que hem arribat força persones noves de cop i el canvi se sent a causa de totes nosaltres. Encara no he fet gaire coses, no fa ni sis mesos que hi soc, és poquet. I a més, feia deu anys que no parlava català.
I has hagut de preparar-te d’alguna manera, t’ha costat?
Sí [riu], i penso que he fet progressos, perquè el meu català de fa sis mesos no era fàcil d’entendre. A l’hora de parlar-lo, estava encara més bloquejada que ara, però l’ambient de la ràdio, on tothom parla català, m’ha ajudat molt.
Durant la teva època a París, senties parlar en català?
No, però mentre vaig estudiar a La Sorbonne hi havia una opció de fer alguns cursos en català i els vaig agafar. Eren dues hores per setmana i, tot i que no es tractava de parlar en català, era divertit.
Foto: Maria Cerezuela
De què t’encarregues a Ràdio Arrels?
Parlo de nosaltres, perquè entre tots ho fem tot. Així, fem entrevistes, parlem de la meteorologia, muntem peces o fem informatius, entre tots ho traiem endavant.
Tot i que tu vas arribar el mes d’abril de 2024, ja coneixies l’emissora, com creus que està?
És una ràdio molt coneguda i és l’única ràdio en català de la Catalunya Nord. Pel que he vist i he sentit, és una ràdio escoltada per gent que no parla català –un fet una mica estrany–, la qual arriba a partir de la llista musical que oferim. A banda de nosaltres, no hi ha gaire més ràdios, més enllà de France Bleu Roussillon i d’altres més petites. De fet, Ràdio Arrels intenta cobrir la integralitat de la Catalunya Nord i totes les seves comarques, intentem parlar del país en català, amb gent que parli en català, i volem demostrar que, perquè una llengua sigui viva, cal parlar-la. No és greu tenir un nivell de català fluix, el que cal és parlar-lo i fins ara no havia tingut la importància que té ara.
El fet de captar públic que no parli català indica el pes que té Ràdio Arrels a la Catalunya Nord?
Sí, i et posaré un exemple: els meus pares no parlen català, però escolten Ràdio Arrels i s’ho passen bé.
“Ràdio Arrels és una ràdio molt més petita, he guanyat en llibertat”
Quin llegat ha deixat Laura Bertran?
Ella encara té un peu a la ràdio, perquè forma part del consell d’administració. No hi és, però hi té un ull i treballa des de fa molts anys amb el nostre director.
A Catalunya existeix un ecosistema de mitjans públics més petits, com el mireu des de la Catalunya Nord?
Personalment, jo no coneixia com és l’ambient mediàtic de Catalunya, no sabia que hi havia tants mitjans i és una descoberta que estic fent. Penso que a l’Estat francès i a Catalunya Nord estem acostumats a tenir pocs mitjans, i no sé si tenir-ne més suposaria tenir més audiència, no estic segura que fossin tan escoltades. Penso que consumir els mitjans és molt cultural i que a Catalunya Nord estem més a prop del que es fa a la resta de l’Estat francès, on no hi ha tants diaris ni ràdios. No estic segura si aquest escenari funcionaria en el nostre territori.
Com es presenta la nova temporada de Ràdio Arrels?
Estem treballant-hi i volem fer canvis. Estem provant coses i ja veureu, en poques setmanes, el que canviarem.
