Foto: Cristina Cantal
Abel Font (Bellcaire d’Empordà, 1970) és el director de Ràdio l’Escala (Alt Empordà). Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar-se professional en la redacció de Girona al desaparegut Nou Diari, i després va ser corresponsal de Catalunya Ràdio al Baix Empordà. Suma gairebé 30 anys com a director de Ràdio l’Escala, on ha viscut tota la transformació del món analògic al digital. A Comunicació 21, Font reivindica el posicionament de la comunicació local en les plataformes actuals.
Tota una vida a la ràdio.
Sí, tot i que jo sempre havia dit que volia fer premsa escrita. De fet, així van ser els meus inicis a Nou Diari, com a periodista en un suplement d’estiu on vaig fer reportatges de la Costa Brava. Durant molt de temps deia que aquell havia estat el millor estiu de la meva vida. Després vaig treballar un any com a corresponsal del Baix Empordà del Nou Diari, fins que va desaparèixer, i de Catalunya Ràdio, que va ser la primera picada d’ullet a la ràdio.
Fins que arriba l’oportunitat de Ràdio l’Escala.
Sí, era l’any 1994… i encara hi soc! L’estabilitat laboral me la va donar una emissora municipal. L’any següent d’aterrar a l’Escala vaig assumir la direcció de la ràdio, va ser arribar i moldre!
“Personalment, em vindria molt de gust fer ficció a través de la ràdio”
Quina emissora et trobes?
Una ràdio poc atrevida i marcada per un seguit de crisis des dels seus inicis, feia una dècada. De la voluntarietat inicial, l’Ajuntament hi va apostar de ple amb una plantilla de fins a vuit nòmines (no totes a jornada completa). Però, el mateix Ajuntament va iniciar un procés de racionalització. De vuit treballadors van passar a sis; per tant, els meus inicis van ser incòmodes, fins i tot, desagradables. Així vam passar uns anys sobrevivint com vam poder, però sense perdre l’essència.
Hi va haver un punt d’inflexió?
Sí, es produeix l’any 2001, amb el trasllat als nous estudis de l’emissora, on encara som avui. Va ser un moment en el qual s’uneixen en una redacció única els mitjans audiovisuals de l’Escala (televisió i ràdio) i s’inicia el pas definitiu cap a la digitalització de l’emissora i la gestió automàtica de la programació.
Què comporta un canvi així?
Aleshores ja estàvem equipats amb telèfons mòbils i descobríem internet. Així es posa en marxa un portal, la sistematització de tots els continguts a través del web (l’emissió digital, càpsules del magazín) i la comunicació a través de les xarxes socials. A més, va ser el moment de la diversificació; és a dir, de les possibilitats d’escolta de la ràdio, i prenent consciència del que actualment és una realitat. La ràdio ja no és sinònim d’FM, es pot escoltar en directe per internet o a demanda a l’hora que l’oient desitja. Les xarxes t’acosten la web cap al mòbil o la tauleta.
En quina fase es troba avui aquest procés de digitalització de l’emissora?
Actualment ens trobem en la fase d’acabar d’entendre que estem fent continguts transmèdia. Si no fos per la pandèmia, haguéssim entrat en la fase definitiva. L’edifici on som actualment s’havia d’enderrocar de cap a peus per convertir-lo en l’espai per als diferents mitjans audiovisuals de l’Escala. Amb la covid-19, el projecte es va aparcar i actualment es troba en standby. Veurem si es desencalla després de les eleccions municipals.
“La ràdio ja no és sinònim d’FM”
Quins són els continguts que oferiu?
Especialment, els continguts que combinen la informació, la divulgació i l’entreteniment. Són espais on els oients participen activament. Tenim clar que no hem de generar continguts que ens mantinguin en la nostra pròpia bombolla. Per això, coproduïm continguts amb La Xarxa o amb emissores veïnes. Aquest és un dels nostres segells, també.
És el cas del magazín temàtic sobre actualitat marítima i marinera, Arran de mar, que coproduïu entre set mitjans locals del litoral català i La Xarxa.
Tot i que inicialment era una aposta territorial, en el nostre entorn no va quallar la proposta. I, en canvi, sí que es va poder gestar amb aquests mitjans amb els quals ens separa la distància en kilòmetres, però ens uneix la comunicació marítima. A més de l’Escala, s’hi sumen Ona Malgrat, Ràdio Arenys, Canal Blau, Tarragona Ràdio, Ràdio Delta i La Cala Ràdio. Aquest projecte ha estat aire fresc, ha tingut molt bona acceptació.
A més d’aquest distintiu marítim, hi ha algun altre projecte que tingueu previst?
Personalment, em vindria molt de gust fer ficció a través de la ràdio. Com a precedent hi ha el projecte que va fer el desembre passat La Xarxa amb El conte de Nadal de Dickens, amb la participació d’una vintena de veus, cadascuna d’una emissora diferent. El mes vinent estrenarem una adaptació dels primers capítols d’una novel·la, potser aquí hi ha recorregut.
Quin pes tenen els col·laboradors en la programació?
Especialment es concentren en l’emissió dels caps de setmana, amb programes molt d’arrel, com el dedicat al món sardanista o a l’havanera. En el cas de l’havanera, La Xarxa distribueix aquest programa a una quarantena d’emissores de tot Catalunya. Això em genera molt d’orgull.
Quins serien els reptes a mitjà, curt i llarg termini de l’emissora?
Sense oblidar l’FM, el repte principal és ser presents en el món comunicatiu actual, a través de tots els mitjans i plataformes on la gent consumeix informació. Perquè la comunicació local té un lloc necessari en les plataformes de difusió de continguts. Sempre que sigui produïda amb una màxima professionalitat i dignitat amb les eines que hi hagi en cada moment. Aquesta és la nostra batalla.
