Albert Sabater Ruscalleda (Tordera, 1975) és el director-gerent de Ràdio Tordera, que aquest 2022 està celebrant els seus 40 anys d’existència. Tot i fer els estudis d’Econòmiques i treballar durant una temporada a “la Caixa”, mai va perdre el seu lligam amb la ràdio. Tot i iniciar-se de forma amateur a Ràdio Tordera, la seva experiència professional va ser a Ràdio Marina i Ràdio Calella. El 1999 va assumir el lideratge de Ràdio Tordera, de titularitat municipal, tot i que depèn d’una entitat autònoma amb un consell d’administració format per representants de l’Ajuntament i l’emissora. A Comunicació 21, Sabater posa en valor l’essència dels inicis de Ràdio Tordera, que es manté intacta quatre dècades després.

La ràdio t’ha acompanyat sempre?
Sí, el meu lligam amb la ràdio va ser des de ben petit, ja que la meva mare va ser una de les veus primerenques de l’emissora a Tordera. Ella era mestressa de casa, carnissera, li apassionava la ràdio, tot i que mai va dedicar-s’hi professionalment. Jo no aixecava un pam de terra i ja volia interactuar amb el micròfon. Aleshores no em deixaven, però quan vaig canviar la veu en plena adolescència, em van convidar a participar. Però jo em vaig fer pregar.

Però vas posar poca resistència.
[Riu] Sí, vaig decidir fer ràdio pels amics. A Tordera hi ha molta tradició de ràdio i hi havia molta implicació de la gent jove. Però professionalment vaig iniciar-me fent els esports a Ràdio Marina, fins que va trucar a la porta Ràdio Tordera, l’any 1999, per la marxa de l’antic director-gerent, i vaig rellevar-lo.

I des d’aleshores han passat 23 anys.
Sí, recordo que quan vaig arribar vam posar en marxa el web, que aleshores tenia un aspecte i una funcionalitat ben diferents a les d’ara. Més endavant, la presència a les xarxes socials ens va permetre interactuar amb els oients, que hi participen amb assiduïtat.

Quines són les potes de la graella?
Bàsicament, la informació local, perquè en tenim l’exclusiva. Disposem d’una xarxa veïnal que va més enllà de la informació institucional, per tant, tenim la participació de la societat civil. Fem informació local de dilluns a diumenge, on destaca el format magazín que fa companyia i genera participació, a més de les transmissions esportives. També intentem mastegar la informació el millor possible per a l’oient. És a dir, després de cada sessió plenària municipal, emetem una tertúlia de 30 minuts, on els polítics intenten explicar millor els punts d’interès del debat al consistori.

“La Xarxa posa més dedicació als mitjans de televisió que a les ràdios”

La majoria d’emissores municipals sobreviuen per la implicació dels col·laboradors. A Tordera, també?
Sí, la implicació dels col·laboradors és molt gran. Hi ha un pes amb la història i el recorregut de la ràdio. El perfil de col·laborador és molt transversal, però els mitjans locals acaben sent un trampolí per aquells qui volen fer el salt als mitjans més grans. Per altra banda, durant la pandèmia hem viscut el moment més crític. A Tordera sempre hi ha hagut el costum de fer activitats paral·leles, que fan caliu al projecte de la ràdio, des d’arrossades a visites a mitjans d’abast nacional. La pandèmia ho ha tallat, i ara que estem intentant reprendre-ho.

Com s’està adaptant Ràdio Tordera a la revolució digital i tecnològica?
Al principi semblava un escenari complex, fins i tot generava un cert temor. Però amb el temps, l’adaptació ha estat molt bona. Actualment som força actius a les xarxes socials, hem generat molta interacció, i la tecnologia ens ha obert noves oportunitats. Durant la pandèmia vam iniciar les emissions a través de YouTube, cosa que genera més dificultat per sumar-hi la imatge. En les transmissions esportives, veient les xifres de seguiment, et fa replantejar implicar-t’hi molt més. I a més, la tecnologia ha situat els mitjans petits i grans a la mateixa alçada. El fet diferencial es troba ara en la capacitat i la imaginació de cada mitjà. Per la resta, estem de tu a tu.

Què aporta La Xarxa en els mitjans públics locals del país?
És positiu l’aportació que en fa la Diputació de Barcelona per dinamitzar la comunicació local. Crec fermament en La Xarxa com a motor d’aquesta dinamització, que promogui projectes i ofereixi oportunitats als mitjans. Així i tot, crec que La Xarxa posa més dedicació als mitjans de televisió que a les ràdios. És cert que el món televisiu és més complex, però no necessàriament haurien d’acaparar més atenció. Possiblement, com a col·lectiu, les televisions funcionen millor i tenen millor resultat. Espero que tard o d’hora La Xarxa s’impliqui de ple amb les ràdios.

El dia de Reis és una data assenyalada per a Ràdio Tordera.
Sí, aquell dia sempre bufem les espelmes, som gent de celebrar-ho tot. Va ser l’any 1982 quan un grup de joves interessats en el món de la comunicació van impulsar una revista, explicant coses en català. En plena efervescència de la creació de ràdios locals, van impulsar la ràdio a Tordera, tenint en compte que era un mitjà molt més directe.

“Ràdio Tordera ha de ser un segell de confiança i de qualitat a l’hora de donar a conèixer la informació de proximitat”

Què en destacaries de les primeres quatre dècades de Ràdio Tordera?
Destacaria el que no ha canviat: que Ràdio Tordera és una iniciativa popular i que manté la seva essència gràcies a l’assemblea, una entitat autònoma que s’encarrega de gestionar l’emissora. En aquesta assemblea –que la integren una seixantena de membres– es posen a debat totes les qüestions que afecten la ràdio i després s’eleven al consell d’administració. Fins al punt que els representants en la política local i que formen part del consell d’administració respecten molt el criteri pel qual aposta la pròpia assemblea. Així i tot, tots els membres de l’assemblea no tenen la mateixa implicació.

Com esteu celebrant el 40è aniversari?
Buscàvem originalitat. Així que celebrem aquests 40 anys de ràdio amb l’emissió de programes antics enregistrats en formats de tota mena (cintes de casset i Revox). Hi ha anys que hem posat la mirada al futur, i aquest cop l’hem posat en el passat. Durant la programació estiuenca hem fixat una franja horària dedicada a l’emissió d’aquests continguts específics per l’aniversari. Pels volts de Nadal, farem un sopar commemoratiu.

Quins són els reptes a partir d’ara?
No hi ha una estratègia fixada de futur, perquè la prioritat continua sent mantenir l’essència, la qualitat, la solvència i el valor afegit que genera la ràdio als oients de Tordera, i sentir aquesta interacció permanent. Possiblement, la ràdio haurà d’encaminar-se més cap a l’streaming, però la clau serà tenir l’encert de trobar el canal adequat per continuar fent allò que hem fet durant 40 anys. I, sobretot, en un futur ser un segell de confiança i de qualitat a l’hora de donar a conèixer la informació de proximitat, tot i que no necessàriament siguem els primers a fer-ho. El canal és una incògnita, perquè potser acabarem fent ràdio amb ulleres de realitat augmentada [riu].