Foto: Maria Cerezuela
Alex Mendoza (Tunja, Colòmbia, 1988) és el cap de política de Ràdio Amèrica Barcelona – RAB Ràdio. Graduat en Ciències Socials per la Universitat Pedagògica Nacional de Colòmbia, màster en Periodisme a la Universitat del Rosario (Colòmbia) i màster en Cinema i Televisió a la Universitat Ramon Llull. A Colòmbia, va treballar per a diversos mitjans, entre ells Caracol Televisión. Un cop va fer el salt de l’Amèrica Llatina, va ser realitzador del programa Origen Catalunya, emès per TV3. En els darrers anys ha treballat com a corresponsal per a diversos mitjans de Colòmbia i per a l’Agència de Notícies d’Andorra. A Exterior.cat, Mendoza posa en valor la funció de RAB Ràdio de ser actiu en la roda de premsa del Consell Executiu del Govern de la Generalitat.
Colombià de naixement i català d’adopció.
[Riu] A mi m’agrada pensar que sí, que soc català, per allò que ho és qui viu, treballa i estima Catalunya.
Com neix la teva passió pel periodisme?
A mi m’agrada molt explicar coses. Quan vivia a Colòmbia, tenia un bloc on parlava d’educació i de les meves inquietuds. Un cop graduat, exercia de professor, però vaig veure una formació sobre periodisme per a no periodistes i m’hi vaig apuntar. Fent això, em van trucar per fer unes pràctiques a una revista molt important que es deia Semana, d’actualitat política i investigació, i em vaig quedar embadalit.
Per què?
El primer dia que m’hi vaig asseure va venir el meu cap i em va donar el telèfon amb un número de telèfon, que era un ministre que havia fet unes declaracions sobre un programa del govern. Els números eren estranys, i jo només feia cinc minuts que era allà i ja tenia el número de telèfon personal per trucar un ministre. Va ser una estrena molt bèstia! Vaig haver de demostrar si valia o no per a la professió, em va encantar i m’hi he quedat. Vaig haver de deixar la docència, estic enamorat del periodisme.
A Caracol Televisión, a Colòmbia, coneixes qui actualment és la teva dona, la periodista catalana Elisabet Cortiles. És el moment en què comences a descobrir Catalunya?
Sí, tot i que ja la coneixia una mica, en bona part pel Barça, que és el gran ambaixador de Catalunya. L’Eli ho feia tot en català: parlava amb els seus pares, mirava la televisió i escoltava la ràdio. A poc a poc em vaig anar interessant pel país.
Fins que l’any 2017 tots dos us instal·leu a Catalunya per fer-vos càrrec del programa Origen Catalunya, que va emetre TV3.
Va ser una experiència molt maca que vam compartir amb l’Eli. De fet, el programa el fèiem quatre professionals, dels quals només viatjàvem ella i jo, la presentadora i el càmera-realitzador. L’Origen Catalunya buscava els autèntics ambaixadors de Catalunya: els productes fets a casa nostra consumits cada dia per milers de persones que viuen en altres països.
“RAB Ràdio combina la professionalitat amb la bona voluntat de la gent, posant en valor les particularitats de cada territori”
Aterres a Catalunya, l’any 17. El país vivia l’efervescència del procés.
L’estiu de 2017, amb el referèndum de l’1-O a l’horitzó, Catalunya era un escenari perfecte per a un periodista. Així que vaig treballar per a diferents mitjans televisius. Malauradament, vaig fer la cobertura informativa dels atemptats del 17-A a les Rambles i després l’1-O.
De Barcelona a Andorra buscant una nova aventura personal i professional.
Vam marxar a Andorra just abans de l’esclat de la pandèmia. Estàvem en un moment d’impàs de l’Origen Catalunya, tot just acabàvem la segona temporada. L’Eli va incorporar-se a El Periòdic d’Andorra, i més tard ens van oferir formar part de l’Agència de Notícies Andorrana. La meva cap era Anna Vives, l’actual delegada del Govern a Andorra [riu].
Foto: Maria Cerezuela
Has begut el periodisme de Colòmbia, el d’Andorra i el de Catalunya. Hi ha diferències?
Crec que tot el periodisme té les mateixes virtuts i els mateixos vicis a tot arreu, però la diferència rau en com es manifesten aquests vicis. M’explico: l’autocensura és més difícil quan tens un anunciant o un govern molt proper que et pot posar en problemes. És molt més fàcil ser més lliure si tens darrere una empresa periodística enorme que et recolza i t’ofereix el seu equip legal, com em passava a Colòmbia. Però hi ha altres poders que entren en joc, si toques segons quins temes, pots tocar la fibra. Els qui volen fer periodisme, els apassionats pel periodisme, el faran allà on sigui.
La precarietat, també?
Sí, existeix i en diferents nivells. Quan treballava a Colòmbia com a productor, tenia un equip amb tot el que necessités, però parlava amb altres col·legues que alguns d’ells no cobraven. Hi ha precarietat a tot arreu, tot i que els caps cobrin bajanades i els periodistes no tant. Em va sorprendre molt la manera de fer les coses d’aquí.
Per què?
En termes audiovisuals, a Catalunya tot és més brut i pragmàtic; importa més el contingut que el continent. A Catalunya, els periodistes no van arreglats a la televisió, a Colòmbia és impensable aparèixer en pantalla amb una samarreta, es preocupen pel detall. A diferència de Catalunya, a Colòmbia la gent dona un punt més per ser una mica millor.
“En termes audiovisuals, a Catalunya tot és més brut i pragmàtic; a Colòmbia es preocupen pel detall”
Després de l’etapa d’Andorra, t’arriba l’oportunitat de RAB Ràdio.
És una bogeria d’en Germà Capdevila, a qui jo dic que és com un entrenador de Pokémon. Ell va per la vida caçant gent, perquè li encaixa en un dels seus projectes. Jo escrivia una columna quinzenal a l’Ara Andorra, li va caure a les mans, i després de llegir-me em va convidar a participar un dia en una tertúlia de RAB Ràdio. Quan va saber que ja estava a Catalunya em va oferir encapçalar la política de RAB Ràdio, així de senzill.
Quin és el teu paper a can Capdevila?
Des del febrer RAB Ràdio va impulsar l’ampliació de la seva oferta informativa, incorporant més continguts de política. Així, soc al Parlament i al Consell Executiu del Govern preguntant tot allò que té interès per a la Catalunya exterior. De tot plegat n’informo als dos programes diaris que té RAB Ràdio: als matins per a l’audiència d’Europa, i a les tardes per a la d’Amèrica.
Recordo les teves primeres intervencions al Consell Executiu amb la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Quina va ser la reacció dels mateixos periodistes?
Al principi, la meva participació va ser una mica estranya, perquè jo vaig començar a preguntar per política exterior quan s’estaven debatent els pressupostos. Estava una mica descontextualitzat, però el meu objectiu és donar a conèixer als catalans a l’exterior què els afecta de la política que es fa al Parlament. Ara ja ho han entès, i ja esperen les meves preguntes [somriu].
Foto: Maria Cerezuela
RAB Ràdio està en procés de creixement. Quin és el full de ruta previst?
La prioritat és consolidar aquest creixement i que no mori d’èxit! Cal enfortir les emissions de la xarxa internacional des de Luxemburg, Mèxic i l’Argentina. A l’estiu s’obrirà una delegació a Madrid i, a la tardor, a Nova York. Comptem amb molts col·laboradors, especialment integrants de les comunitats catalanes. L’objectiu és que la ràdio no es faci únicament des de Barcelona, sinó que sigui bidireccional. I sense perdre de vista la nostra essència: oferim un servei per als catalans i catalanes que viuen a l’exterior.
El projecte de RAB Ràdio l’integren professionals i persones aficionades. Com es gestiona tot plegat?
Tenint molt clar que a aquells qui col·laboren no els pots exigir. Si ho féssim, correm el risc que no en vulguin saber res més. RAB Ràdio combina la professionalitat amb la bona voluntat de la gent, posant en valor les particularitats de cada territori.
La Catalunya exterior té actualment dos altaveus informatius: Exterior.cat i RAB Ràdio. Quin valor tenen per al mig milió de catalans que viuen a l’estranger?
Fem que el cordó umbilical de la Catalunya exterior no es trenqui. Quan tu migres, i ho dic per experiència pròpia, desconnectes molt de pressa i et costa molt seguir l’actualitat. Com a mitjans de comunicació tenim l’encàrrec d’explicar-los què passa a Catalunya i al món amb una mirada catalana. I que puguin escoltar i llegir en català és molt rellevant quan vius a l’estranger. Sent un poble tan eminentment migrant com el català, és important que s’hi doni visibilitat.
