Alicia Arévalo González (Barcelona, 1998) fa poc més d’un any va escriure el seu nom en la història del periodisme quan va ser la primera dona a narrar un partit del Mundial de Futbol masculí a RTVE. Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar-se a la revista Panenka abans d’incorporar-se a TVE. A partir del 20 de juliol, serà la veu del Mundial de Futbol femení amb l’emissió de 25 partits per TVE. A Comunicació 21, Arévalo explica com ha preparat aquesta cita, la qual viu amb una estima especial, i és que està lligada al món del futbol des de ben petita.
Com estan sent els preparatius abans no comenci el Mundial?
Ara mateix estic desconnectant una mica, perquè suposa una il·lusió molt gran i una responsabilitat. Han estat dies i setmanes de molta feina, de molta preparació i molt estudi, encara segueixo estudiant, i estic contenta, però alhora amb la responsabilitat de fer-ho de 10, perquè soc molt exigent i vull donar el màxim.
Què estudies i què prepares dels partits?
M’agrada conèixer molt el context històric de cada selecció, la seva trajectòria, les jugadores que hi són i les que no, així com conèixer els perfils i les estadístiques. També estudio els seleccionadors i els sistemes de joc que utilitzen, perquè en narrar els partits sé com poden plantejar-los.
Com es va gestar que tu fossis la veu del Mundial?
Jo vaig estar treballant dos anys a TVE i, quan se’m va acabar el contracte, vaig passar tres mesos fora de la televisió. Més tard em van trucar per locutar la final de la Copa de la Reina, la final de la Champions femenina i el Mundial. Sabia que si aconseguíem els drets, faria algun partit del Mundial, i la notícia va ser que no només faré un o dos, sinó que faré els d’Espanya i tot la resta! [fins a 25].
Com valores que TVE aposti per una periodista jove com tu?
Estic molt satisfeta, també molt orgullosa que la meva empresa confiï en mi. No seré la millor, però hi poso moltes ganes, tinc moltes ganes de continuar aprenent, i estic molt contenta que la casa aposti per mi i em doni l’oportunitat de complir un somni com és narrar un Mundial.
“Ser jugadora de futbol m’ajuda molt a interpretar i analitzar els partits”
Tu vas ser la primera dona explicant el Mundial masculí i ara faràs el mateix amb el femení. Vas arribar a pensar que estaries on estàs sent tan jove?
No, ni de bon tros [riu]. Em van demanar que comencés a narrar partits, perquè necessitaven una veu femenina, i d’aquí vaig anar creixent i evolucionant. Jo sempre he estat molt del futbol, m’hi volia dedicar, i quan vaig començar em va agradar i, a poc a poc, vaig anar millorant. Crec que vaig pel bon camí i estic molt agraïda.
Penses en algun moment que has fet història?
No hi penso gaire, em fa molt feliç que serveixi com a precedent per a futures generacions, però continuo sent la mateixa. Continuo fent la mateixa feina amb el mateix esforç i, per a mi, no ha canviat res. Si això ajuda les futures generacions, me n’alegro molt, però a mi no m’influeix en res.
Fins a quin punt t’ajuda ser jugadora de futbol?
Crec que m’ajuda molt, perquè tinc empatia amb les jugadores, puc saber com se senten, tinc coneixements tècnics i tàctics per a interpretar i analitzar els partits.
Creus que hi ha diferències entre homes i dones a l’hora de narrar els partits?
Sí, tot i que cada cop es nota menys aquesta diferència. De cara a l’espectador, és molt més fàcil que la veu dels homes entri millor a l’oïda. A l’audiència li costa més acceptar una veu femenina en les transmissions de futbol. Però ens hem d’habituar, perquè cada cop serem més les que estarem explicant futbol.
Tens referents masculins i femenins en el periodisme i la comunicació?
Sempre he tingut bons mestres a la televisió, no te’n puc dir només un, i escolto molta gent, com Alba Oliveros, Andrea Segura o Danae Boronat. Som unes quantes, les que estem explicant partits, i també he escoltat veus masculines que m’han servit com a referents, i vaig agafant una mica de tothom per a crear-me el meu estil.
Comences aquesta carrera i retransmetre partits d’aquestes característiques implica que estiguis més exposada al públic. Com gestiones la crítica que ve de fora?
Quan vaig començar, un dels meus primers partits va ser un Barça-Madrid de la Copa de la Reina. i part de les aficions, a Twitter, són molt radicals. Així, es pensaven que anava amb un equip o un altre i van crear una guerra en què em criticaven i m’insultaven.
“Estic molt contenta que TVE em doni l’oportunitat de complir un somni com és narrar un Mundial de futbol”
Quines eren les crítiques?
Ja no només era qüestió de ser d’un equip o d’un altre, quan jo intento ser 100% neutral, els colors es porten per dins i haig de ser 100% professional, sinó que també hi havia les persones que, pel fet de ser una dona, no ho acceptaven. Dels missatges destructius, he après que no m’afectin.
I dels companys de la professió?
Vaig rebre suport dels meus companys, abans del primer partit m’ajudaven a preparar-me i entraven amb mi al locutori, m’han donat consells, han estat a prop meu i em van fer costat. El suport dels meus companys ha estat essencial, sempre.
Com veus el Mundial que és a punt de començar, hi ha seleccions favorites?
Crec que la selecció que més opcions té de guanyar-lo és la vigent campiona d’Europa, Anglaterra, un combinat que té les idees de joc molt clares. Hi sumo França, Alemanya i els Estats Units, que és campiona del món i compta amb jugadores amb molt de futur.
Quin creus que serà el paper d’Espanya?
Mai ha superat la barrera dels vuitens de final, i crec que és un Mundial per reivindicar-se, per intentar superar-la i arribar a quarts de final, crec que és viable i té opcions de ser líder de grup. En els vuitens, i si passa Suïssa, podria superar-la, però tot és hipotètic. Tot i no tenir les millors jugadores, és un equip amb moltes ganes i ambició, i vol deixar enrere el conflicte de fa uns mesos.
