Foto: Maria Cerezuela
Àngel Pons i López (Maçanet de la Selva, 1982) és presentador del Canal 24 Horas de RTVE. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar-se a TV Maçanet, on va arribar a ser director d’informatius. Abans de fer el salt a la televisió estatal, va treballar en premsa escrita (Diari de Girona) i ràdio (OMC Radio, Ona Catalana, Ràdio Flaixbac, Flaix FM i RNE Catalunya). En televisió ha treballat els darrers 20 anys a RTVE, on ha presentat durant gairebé una dècada la transmissió de la cavalcada de Reis. A més, ha treballat als informatius de RTVE Catalunya, com a reporter en diversos programes (L’informatiu, Telediario i España directo), i també presentant La hora de La 1. També és professor a l’Institut de RTVE. Pons ens rep a Torrespaña, a Madrid, i l’entrevista la fem des del mateix plató del Canal 24 Horas.
De Maçanet de la Selva a Torrespaña. Com ha estat aquest camí?
La connexió amb Madrid ve de lluny, ja que jo vaig estudiar la primera part de la carrera de Periodisme a la Universitat Carlos III, una etapa que per a mi va ser com un Erasmus, obrir la ment 360 graus, ja que mai havia sortit del meu poble.
La decisió d’estudiar Periodisme a Madrid va ser totalment intencionada o fruit de la casualitat?
Va ser com a conseqüència que no vaig arribar a obtenir la nota de tall d’accés a l’Autònoma! [riu]. Aleshores, vaig preferir formar-me en una universitat pública de l’Estat que no pas fer-ho a la privada a Catalunya, que aleshores era la Universitat Ramon Llull. I va ser així per motius econòmics.
Vas formar-te en una televisió de proximitat, TV Maçanet. Actualment, que ets una de les cares de la informació d’un canal estatal, quina mirada hi poses en aquella etapa embrionària de la teva carrera professional?
Hi poso molta empatia. En una televisió local aprens moltíssim, perquè acabes fent tots els papers de l’auca. Això fa que puguis entendre molt millor tot l’engranatge de la feina que es fa en una televisió. Actualment, jo faig de presentador, però també em poso en la pell d’altres companys de producció o d’imatge. I com a periodista, també poses en valor els teus contactes i les teves fonts, una eina imprescindible per a la nostra feina.
“En les manifestacions del procés, amb els crits de ‘premsa espanyola, manipuladora’ em vaig sentir injustament interpel·lat”
Quina funció té el periodisme de proximitat?
Té una funció absolutament necessària, i molt diferent del periodisme nacional o estatal. Té molta demanda perquè és el primer que t’informa d’allò que és més proper a casa teva. En aquest cas, si jo vull saber què passa a Maçanet de la Selva només me n’informarà el Diari de Girona, la resta de mitjans només se’n faran ressò en funció de la transcendència dels fets.
Tot i ser molt jove has treballat en una munió de mitjans de comunicació i, a més, has exercit el periodisme polític, de societat i, fins i tot, l’esportiu. Ets un tastaolletes?
[Riu] Em mou la meva inquietud. I quan fa molt temps que estic a plató, trobo a faltar el carrer. I a la inversa. Recordo que amb 27 anys vaig ser coordinador de política de RTVE Catalunya, perquè crec que la informació política era la meva secció natural, i sempre estic ballant entre la informació política i la temàtica més social. Aquella època a RTVE Catalunya la vaig viure tancat en una redacció i parlant a totes hores amb els caps de premsa dels partits polítics. Però em vaig cremar, aquella situació em va superar. I vaig fer un gir en la meva carrera: fer reporterisme al carrer, necessitava sortir de la redacció i estar en contacte amb la gent.
Així i tot, la informació política continua formant part del teu dia a dia?
Sí, així és. És que m’agrada molt la informació política! [somriu]. Ara bé, m’agrada la política des d’un to més natural, fresc i proper, que és el que ha de ser. Més enllà de les declaracions i contradeclaracions dels polítics, el repte que tenim com a periodistes és transformar allò que es tracta al Congrés, al Senat o al Parlament de Catalunya, és apropar-ho i fer-ho entenedor per als ciutadans.
Foto: Maria Cerezuela
Mira si ets tastaolletes que, fins i tot, has cantat els gols del Getafe per una ràdio madrilenya!
[Somriu] Va ser durant l’etapa de la universitat a Madrid. Participava en un carrusel esportiu, va ser molt divertit. Recordo que aquella temporada, a Segona Divisió, l’Atlètic de Madrid es jugava l’ascens a Primera a Getafe en l’últim partit de lliga. Els matalassers no van acabar pujant…
20 anys treballant a RTVE entre Madrid i Sant Cugat del Vallès. Què representa per tu?
Ho és tot. Mentre estudiava la carrera de Periodisme ja vaig escollir fer les pràctiques a RTVE pensant, sobretot, en els referents que tenia aleshores de la casa i que eren la llavor de bona part del periodisme a tot l’Estat. Després d’una etapa inicial a RTVE Catalunya, des de fa vuit anys que treballo ininterrompudament des de Torrespaña.
Treballar a Madrid ja entrava en els teus plans?
Sí, soc molt ambiciós, tinc la mirada allargada. Sempre he tingut ganes de conèixer i de créixer professionalment. I Madrid té això. Treballar a RTVE sempre havia format part de la meva projecció com a periodista.
“En l’era de les fake news, el model d’informació continuada de televisió 24/7 es fa més necessari que mai”
Actualment, ets un dels presentadors del Canal 24 Horas de RTVE. Què aportes al teleespectador?
Tinc un to molt fresc i natural. Intento aplanar el discurs i les paraules, amb un llenguatge molt proper. El meu objectiu és que el teleespectador entengui l’actualitat, no donar res per fet ni per descomptat. També intento preguntar allò que es pot estar preguntant el teleespectador des de casa. I és clau la preparació prèvia abans de posar-te davant de la càmera. No és sortir a la càmera, llegir del telepròmpter i cap a casa!
Creus que el perfil de presentador d’informatius ha evolucionat?
Sí, en els inicis de la televisió els presentadors podien escenificar un personatge quan s’encenia el pilot vermell. Era un perfil més rígid i sempre amb corbata. Actualment, no. Crec que ara preval molt més la naturalitat a l’hora de comunicar, mostrar-te, també, com ets fora de les càmeres.
En canvi, sempre portes corbata.
[Somriu] Per als informatius del 24 Horas, sí. No és obligatori, de fet hi ha companys que no la porten. Però és una mania personal, una cosa inconscient. A mi em dona més seguretat, em fa sentir més endollat. Quan presentava España directo no feia servir la corbata.
L’accent gironí i l’adaptació al castellà t’ha penalitzat a l’hora de presentar els informatius en una televisió d’àmbit estatal?
No, però he hagut de treballar-m’ho. Durant un temps vaig posar-me en mans d’una logopeda per parlar un castellà més neutre. Soc molt partidari dels accents i els dialectes, enriqueixen la televisió. El més important és que l’accent no acabi distraient el teleespectador d’allò que realment és rellevant: allò que li estàs explicant. Jo tinc un accent gironí molt integrat, m’ho diu tothom.
Foto: Maria Cerezuela
El model d’informació continuada 24/7 està molt guionat fins que l’actualitat ho capgira tot i arriba el moment d’improvisar.
Sí, i m’agrada quan això passa. Més enllà de la informació contrastada, també per l’àrea de verificació que té RTVE, incorpora l’entrevista a protagonistes i l’anàlisi que serveixen per ampliar la informació. Per això, repeteixo, és bàsic llegir molt i entendre els conceptes que marquen l’actualitat. Si no, estàs venut davant del teleespectador.
Aquest model d’informació continuada de televisió 24/7 continua sent atractiu en la nova manera de consumir l’audiovisual?
Ho és, sense cap dubte. Aquest format actua com a referent informatiu per dos motius: per la immediatesa i per la credibilitat. Quan l’actualitat crema, el teleespectador hi connecta. Ho fa per interès, però també per reputació, perquè com a canal t’has guanyat la confiança del teleespectador. Per això, en l’era de les fake news, el model d’informació continuada de televisió 24/7 es fa més necessari que mai.
També es fa necessari reivindicar l’aposta pel servei públic que exerceix RTVE?
Així és. Els periodistes tenim una responsabilitat molt més enllà de la necessitat d’informació, que és explicar allò que passa. I no fa falta tenir pressa per dir-ho. El més important és contrastar-ho. I això fa que moltes vegades no siguem els primers a dir-ho, però intentem ser els que expliquem la veritat.
Amb l’aparició de les televisions privades a l’Estat espanyol, RTVE va perdre l’hegemonia. Com pot ser competitiva una televisió pública davant una graella privada?
Continuant refermant diàriament els valors fundacionals de RTVE: l’aposta pel servei públic i mantenir els òrgans interns de control que ens permeten no dependre del govern de torn.
“RTVE Catalunya ha de seguir apostant per la credibilitat, amb una bona oferta televisiva que la fa complementària a TV3”
La bipolarització política que es viu a l’Estat, traspua entre els periodistes a la redacció de RTVE?
Si et refereixes a pressions polítiques, mai n’he patit. Ni de cap director d’informatius de la casa ni tampoc quan vaig ser coordinador de política a RTVE Catalunya. Una altra cosa són els debats que es generen dins l’equip, sempre des d’una mirada periodística. N’hi ha moltíssims! Però l’única discussió es basa en criteris periodístics.
En una entrevista a Comunicació 21, el mestre Ramon Besa assegurava que “la informació política s’ha hooliganitzat”. Ho comparteixes?
Sí, totalment. S’han plantejat debats des dels budells i que han anat més enllà de la política, des d’una banda i de l’altra. Tothom hi té la seva responsabilitat. La passió s’ha imposat a l’hora de debatre i d’argumentar, i hi ha hagut una manca de respecte cap al contrari traspassant línies vermelles. No és el què s’ha debatut, perquè és totalment lícit en una societat democràtica, sinó com s’ha fet.
Els anys més intensos del procés els vas viure a Madrid. Com ho vas viure?
Amb molta tensió, sí. Especialment amb companys d’altres mitjans. Vaig haver de fer molta pedagogia.
En les manifestacions del procés es cridava “premsa espanyola, manipuladora”.
Òbviament, no m’agradava. Em vaig sentir injustament interpel·lat. Des d’una mirada professional, a RTVE ens limitàvem a informar, com hem fet sempre. No érem culpables.
Foto: Maria Cerezuela
El format de tertúlia està esgotat en els mitjans de comunicació?
No, el què està esgotat és el format de tertúlia en la qual els qui participen parlen de tots els temes. Crec que hauríem de passar aquesta pantalla. Crec que els mitjans han d’apostar molt més pels experts, per periodistes especialitzats que aportin un context.
Televisivament t’has format a RTVE Sant Cugat. Per què TV3 té aquest lideratge inqüestionable i allargat en el temps?
El que fa TV3 té molt mèrit, molt, perquè ser líder durant tants anys és molt difícil. I des d’aquí els felicito. Fan una tasca de servei públic útil i necessària.
Què té TV3 que no té rival a Catalunya, ni entre els mitjans públics ni els privats?
És una bona pregunta. Té una estructura molt sòlida, uns professionals molt reputats, i ha sabut sempre adaptar-se a la realitat en cada moment. El fet idiomàtic juga un pes rellevant, el català ha estat un distintiu que des dels inicis l’ha fet molt forta a Catalunya. I diré més: TV3 té el mèrit de vehicular la indústria audiovisual catalana.
Què hauria de fer RTVE Catalunya per intentar apropar-se a les dades d’audiència que marca TV3?
Competir amb TV3 és molt difícil, però RTVE Catalunya té una altra finalitat. El centre de producció a Sant Cugat, per història i trajectòria, és totalment necessari a Catalunya. Ara bé, està integrat en una televisió d’àmbit estatal en la qual combina l’ús del català i el castellà. Crec que RTVE Catalunya ha de seguir apostant per la credibilitat, amb una bona oferta televisiva que la fa complementària a TV3.
“Durant un temps vaig posar-me en mans d’una logopeda per parlar un castellà més neutre”
La televisió convencional té els dies comptats?
Sí, si el mitjà no es converteix en transmèdia. La televisió convencional no morirà, però haurà d’evolucionar. El format directe encara continua sent el millor argument de la televisió convencional, però les plataformes estan entrant de ple en la lluita pel directe. Per això, RTVE ha fet l’aposta amb RTVE Play, una plataforma gratuïta i amb una oferta molt àmplia que s’adapta a la nova realitat digital i tecnològica amb la intenció d’arribar a nous públics que, per tradició, no consumeix la televisió convencional.
El teu futur professional passa per continuar presentant els informatius a Madrid?
[Somriu] Actualment treballo a informatius i vaig fent de tastaolletes en alguns programes. M’agraden els informatius i els programes amb un cert contingut informatiu. Em sento còmode a parts iguals, no m’he encasellat enlloc. M’atrauria, també, presentar un concurs en prime time.
Sent tan ambiciós, t’has plantejat ser director de RTVE Catalunya?
[Somriu] No, perquè no m’agrada la gestió, la direcció ni l’administració. Per exercir aquests càrrecs necessites molta sang freda, molta pausa. I jo, en canvi, soc molt inquiet i sensible. Prefereixo exercir el periodisme des del carrer o des del plató.
Acceptaries una proposta per presentar els Telenotícies de TV3?
Parlem-ne! [riu].
