Foto: C21
Ares Teixidó Domínguez (Lleida, 1987) és la presentadora d’Ares Revolution de 8tv, un programa de divulgació sexual. Va iniciar-se professionalment en la comunicació a La Manyana TV, el pas previ al seu salt a Barcelona i posteriorment a Madrid. En televisió ha combinat els papers de presentadora, col·laboradora i reportera a Canal Català, 8tv, TV3, Telecinco, Neox, laSexta i Cuatro, i en ràdio a Onda Cero i Onda Cero Catalunya. A Comunicació 21, Teixidó se sincera i es mostra confiada que l’aposta de 8tv tindrà un recorregut llarg.
És la segona temporada que presentes l’Ares Revolution. A banda del nom del programa, què hi ha de nou?
Una de les novetats és que aquesta temporada el programa s’emet els divendres i diumenges, obrim i tanquem el cap de setmana. La proposta de divendres és molt més esbojarrada, amb una mirada més bandarra, amb més connexions en directe i amb molt contacte amb l’espectador. El format de diumenges és més reposat, hi ha entrevistes, té un altre ritme, i serveix per tancar la setmana.
Els canvis dels dies d’emissió eren necessaris?
Els divendres el programa és en directe, és un repte increïble. Tens una adrenalina que no et dona un programa gravat, i busquem la implicació de l’espectador, volem ser un altaveu i fem moltes crides durant l’emissió. És un programa que depèn molt del que vulgui l’espectador i el rebem cada divendres amb els braços oberts. Li dediquem moltes hores, li posem moltes ganes, i el resultat és admirable.
El programa manté la mateixa essència?
Sí, té a veure en voler normalitzar les converses sobre sexe, fem divulgació sexual d’una manera divertida, sense perdre el rigor de què volem transmetre a l’audiència. Volem que sigui un programa que es pugui veure en família. I això té a veure amb una tasca i un buit que hem tingut a les escoles i a casa, i que té a veure amb l’educació sexual.
Hi ha poca educació sexual?
En tots els sentits, en falta molta, i que el nostre programa faci aquesta funció és un honor. A Ares Revolution normalitzem i divulguem sobre sexualitat. Les persones dormim, mengem i també tenim relacions sexuals. Avui ja s’hauria de visualitzar sense tants complexos ni tabús, pretenem normalitzar-ho.
“Els contractes no et diuen que hagis de patir per les audiències, però no ho puc evitar. Soc patidora de mena”
Més enllà de l’oferta de televisió convencional, quina és la manera per eixamplar l’audiència?
Les xarxes socials hi ajuden. Des d’Ares Revolution estem oferint molts continguts a les xarxes, és un suport complementari que hem afegit des de l’inici. Per exemple, a través de TikTok hem arribat a una audiència de tres milions de persones. Alguna cosa estarem fent bé.
T’atreviries a dibuixar el perfil de l’espectador d’Ares Revolution?
És molt divers, i un dels distintius del programa. Segons el feedback que rebo de la gent del carrer, hi ha un públic gran que al·lucina amb els continguts i que està encantat. També hi ha la gent molt jove que el programa li serveix per aprendre, s’interessen per la necessitat de voler experimentar. I també hi ha la franja del mig que al·lucinen i que se’ls queden per dur-los a terme. Aquesta diversitat, que és molt gratificant, té a veure en què el sexe és per a tothom.
Quin rol tens com a presentadora i l’equip que t’hi acompanya?
És genial, perquè és un grup de dones molt diferent entre si i és un reflex de la societat. No totes pensem el mateix i és genial veure perfils tan diferenciats de dones. Els reporters són homes que van i entren i que entenen la sexualitat d’una manera diferent entre ells, i sense prejudicis per part meva. No només és un programa parlant de sexe, sinó de relacions humanes, que no és poc.
L’Ares Revolution és un programa fet a mida, a la teva mida?
Soc molt jo davant les càmeres, i l’Ares Revolution em permet ser una presentadora bandarra, cosa que no és habitual en els presentadors. Aquí tinc la meva naturalitat, sent jo mateixa, i ara he arribat on sempre he desitjat: soc molt jo, mostrant la meva essència, sense voler ser una presentadora perfecta.
“Fem divulgació sexual d’una manera divertida, sense perdre el rigor”
El teu programa encaixaria a TV3?
No m’ho he plantejat. Encaixa a 8tv, perquè és la cadena catalana amb gent més jove i amb els continguts i programes més atrevits, però no es pot comparar amb d’altres. Crec que el mèrit és per aplaudir-lo, ho hem suat molt i l’objectiu de tots era entretenir l’audiència. I això que som un equip molt petit, però ben avingut. Aquest programa en una cadena nacional el faria un equip enorme, però som quatre gats i això, per a mi, té encara més mèrit.
I quin mèrit té en tot plegat el conseller delegat de 8tv, Nicola Pedrazzoli?
Tot, tan ell com tot l’equip directiu. Sense el seu entusiasme no hauríem pogut tenir el privilegi de fer un programa així. La direcció confia en nosaltres amb els ulls tancats. El programa el podem fer al nostre gust, sense imposicions. I crec que això només ho fem els bojos d’aquesta casa [riu].
Pedrazzoli és qui fa un any et va fer la proposta de liderar el programa.
Sí, era com tornar als meus inicis, quan vaig ser col·laboradora del Condició femenina de Canal Català, que aleshores Nicola era el meu cap. L’any passat quan em va trucar volia recuperar l’essència d’aquell programa. Amb una gran diferència: em demana que deixi enrere la nena jove que feia de col·laboradora i que agafi el rol de presentadora. Va ser un honor que m’ho digués. Així hem tancat el cercle.
Què va suposar ser partícip del Condició femenina?
Va ser un aprenentatge constant, una autèntica escola de televisió, ja que vaig començar com a reportera col·laboradora fins a assumir la subdirecció del programa. Aquella experiència em va portar, després, a Telecinco i a la majoria de cadenes privades espanyoles. I és més, gràcies a aquell Condició femenina ara he pogut tornar a casa.
Foto: C21
Un dels programes que et va donar més visibilitat en l’audiència catalana va ser la presentació de Tot o res. Una experiència molt efímera.
La recordo amb molta tristor. A l’inici tothom em deia que quan entres a TV3 ja no en surts. “Et cauran les popes” (els pits), em deien. I no em van caure pas, tot el contrari. Gairebé la primera decisió que com a director de TV3 va prendre Vicent Sanchis (que ara és company meu a 8tv) va ser acomiadar-me.
Per què no va quallar la proposta?
Veníem d’El gran dictat, que portava molts anys en antena i amb molt d’èxit. Jo era molt jove, estava totalment desubicada per a l’espectador, però havia estat la millor opció en el càsting. També va coincidir que era un moment de molts canvis a TV3, i van decidir treure’l de la graella, perquè no va enganxar l’audiència.
Avui tens més experiència i, a més, ets molt més coneguda per al públic perquè ets molt activa a les xarxes socials. La versió de l’Ares a les xarxes és la mateixa que al plató?
Sí, per descomptat, és la meva manera de ser i la meva naturalitat. A les xarxes em vaig batejar fa uns anys com a “influmierder”, que és una mica el “vull i no puc” de l’influencer. Les xarxes són el meu fort, m’agrada gravar-me mentre em desperto, fer-ho en pijama i sense maquillatge. Et fa arribar a l’audiència d’una altra manera, la gent s’hi veu reflectida.
“Tenim el repte de posicionar 8tv on es mereix, farem molt soroll, i ho farem entre tots”
En algun moment les xarxes t’han passat per sobre, o t’hi has volgut allunyar o agafar-hi distància?
Sí, segurament hi ha hagut diferents moments, i principalment perquè soc molt sentida. Si em passés ara no li donaria tanta importància, i crec que va tenir molt a veure amb la baixa autoestima que vaig tenir durant un temps i em van passar per sobre les crítiques que vaig rebre des de fora. Al final, al hater se l’ha d’abraçar molt, perquè prou trista és la seva vida. A mi, el que m’ha funcionat molt ha estat no escoltar les crítiques, però tampoc els elogis, intento mantenir-me neutra. Les xarxes hi són, però sempre amb unes limitacions que es posa un mateix.
Et sents més presentadora que periodista?
Jo em sento, sobretot, comunicadora. I diré més: crec que soc millor col·laboradora que presentadora, perquè tinc una forma de ser molt diferent.
Has treballat en molts projectes televisius, alguns de curts. Té a veure amb què ets un cul inquiet o amb la fragilitat del mercat?
Indiscutiblement la segona, aquesta professió és així. A Cuatro, per exemple, em van anunciar que el programa acabava mentre dinava amb els companys, no vaig poder acomiadar-me com tocava.
“Ara soc on vull ser, amb qui vull ser i fent el que vull fer”
Com gestiones aquests moments?
Soc molt sentida, i els contractes no et diuen que hagis de patir per les audiències, però no ho puc evitar. Soc patidora de mena, tot i saber que treballem bé els continguts. De vegades, pels motius que sigui, no passa i crec que té a veure molt amb la crueltat de la televisió. Així i tot, no sé si m’acostumaria a estar en un programa durant cinc anys.
Aquest serà el segon a 8tv.
Ara estic molt còmoda, però també soc un cul inquiet. Potser arribaria un moment en què necessitaria fer altres coses. L’edat et demana una estabilitat, una rutina, estar a prop dels de casa, i abans deia que sí a tot. Ara soc on vull ser, amb qui vull ser i fent el que vull fer.
Com veus l’aposta que ha fet Pedrazzoli en aquesta nova temporada?
És fantàstica! Recordo el dia de la presentació de la temporada, mirava els meus companys i em sentia molt orgullosa de formar part d’aquest equipàs. Tenim el repte de posicionar 8tv on es mereix, farem molt soroll, i ho farem entre tots.
Les audiències marcaran el camí?
Sí, tot i que no hem d’obsessionar-nos. Acabem de començar la nova temporada i a 8tv tenim un avantatge: la direcció genera una paciència i confiança absolutes.
Què reps dels teleespectadors al carrer?
Em paren pel carrer i m’estic una estona parlant-hi. Estic en un moment en què ho gaudeixo tot, el programa hi té molt a veure. Estic vivint un moment molt dolç de la meva vida. Tot rutlla, que duri.
