Foto: Maral Fard
Ariadna Font i Llitjós (Barcelona, 1974) és l’actual cofundadora i CEO d’Alinia AI. Llicenciada en Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra i doctora en Lingüística Computacional per la Universitat Carnegie Mellon (Pittsburgh, Estats Units), suma més de 20 anys d’experiència en el desenvolupament de productes i la direcció d’equips interdisciplinaris. Ha treballat en empreses de primera línia en l’àmbit de la tecnologia mundial, sent la impulsora de l’àrea d’ètica algorítmica a Twitter, a més de la directora d’enginyeria de la plataforma d’aprenentatge automàtic. S’ha implicat decididament en la diversitat i la inclusió (com a membre de la junta de Twitter Women i membre activa de Twitter Alas, el grup LatinX de Twitter). Fa més de 24 anys que viu i treballa als EUA. A Comunicació 21, Font posa en valor l’aprenentatge de la intel·ligència artificial com a eina de millora de la qualitat de la feina.
Es forma com a traductora i acaba sent un referent en el sector de la tecnologia als Estats Units. Què l’empeny a redirigir la seva carrera professional?
El doctor Toni Badia em va contagiar l’estima per la lingüística computacional, que té com a missió entrenar un ordinador a dissenyar regles de traducció; és a dir, tot allò que engloba la gramàtica de traducció automàtica i el processament del llenguatge natural o d’intel·ligència artificial. M’hi vaig apassionar tant que vaig acabar fent un màster i un doctorat en aquesta especialitat.
Gairebé la seva primera feina va ser com a lingüista computacional.
Un cop finalitzat el doctorat, vaig treballar en una spin-off que es basava a crear un cercador per a les empreses de portes endins molt similar a Google. Aleshores –parlo de 20 anys enrere– era una aposta molt innovadora. Tot i treballar inicialment com a lingüista computacional, vaig tocar altres tecles que em van ajudar a conèixer i aprendre, sobretot, sobre l’experiència d’usuari. La formació va ser essencial, aleshores.
El sector tecnològic és molt masculinitzat, especialment en els espais de decisió i, sobretot, als Estats Units. Com a dona, com ha sabut posicionar-se en llocs de direcció?
Fins a arribar en el sector tecnològic mai hi havia reflexionat, perquè en la meva etapa d’estudiant majoritàriament érem noies. Un cop vaig aterrar als Estats Units sí que ho vaig detectar. Per a una dona anar escalant posicions en el món laboral als Estats Units té molta complexitat. Quant a posicions de lideratge, has de despuntar molt, has de guanyar-t’ho doblement. Requereix energia, dedicació i, sobretot, posar les bases per a les generacions de dones que vinguin.
Als Estats Units, treballar en llocs de lideratge va intrínsecament lligat a la síndrome del workaholic. L’ha patida?
Sí, per descomptat. Només et dic una cosa: els meus desitjos d’any nou són mantenir l’equilibri entre la vida meva professional i la personal. Als Estats Units hi ha una cultura a la feina que t’obliga a estar permanentment connectada, forma part de l’ADN. La feina no s’acaba mai; per tant, si tu mateixa no et poses límits, acabes esgotada. Jo he posat límits, m’ha ajudat a criar dues filles. Si estigués sola, estaria tot el dia treballant, caps de setmana inclosos. Les filles m’han obligat a parar de treballar, i dedicar-me a ser present aquí i ara. Ha estat la millor medicina per mi.
“X no té la missió que tenia Twitter. Ha perdut popularitat, interès i, sobretot, la relació entre els seus usuaris”
L’any 2019 fitxa per Twitter (actualment X). Quin és l’encàrrec que li fan?
Gestionar la plataforma de machine learning, que estava formada per un equip d’un centenar de professionals. I així va ser. Ara bé, vaig adonar-me que Twitter com a empresa era molt petita si ho comparàvem amb Facebook, Google o Microsoft, i en canvi, tenia un impacte social molt rellevant en l’àmbit global. Per això, necessitava una àrea específica d’ètica de gestió dels algoritmes.
Per què?
Perquè amb l’impacte global que tenia aleshores Twitter calia disposar d’un equip intern que es preocupés per qüestions relacionades amb la justícia algorítmica i els biaixos. Calia poder entrenar els algoritmes de manera responsable. Així, els vaig fer una proposta: crear l’àrea d’ètica d’algoritmes a Twitter integrat a la plataforma de machine learning. I me la van acceptar.
Foto: Maral Fard
Què va aportar l’àrea d’ètica d’algoritmes a Twitter mentre vostè va liderar-la?
Des de la posada en marxa de l’àrea d’ètica, vam fixar uns objectius i unes mètriques que regulàvem constantment. Va ser una feina de tota l’empresa, perquè vaig implicar-hi tothom, amb una mirada molt transversal. Només així tindria un impacte tant dins com fora l’empresa.
La seva etapa a Twitter, però, acaba amb l’arribada d’Elon Musk com a propietari de la marca.
Sí, així és. Després de mesos d’incertesa que coneixíem a través de la premsa, va arribar un dia que no vam poder connectar-nos amb el xat de la feina. Mai vaig arribar a conèixer personalment Elon Musk, ja que jo teletreballava des de Nova York i les oficines de Twitter són a San Francisco. La majoria del meu equip va anar al carrer. Després de mesos de molta feina, tot se’n va anar en orris. I el més greu: Musk ha eliminat tota mena de controls i la plataforma es troba en una situació insostenible, amb abusos, insults i comentaris denigrants.
Quin recorregut preveu que tindrà X?
No ho sé, però és evident que X no té la missió que tenia Twitter. Tot i les seves imperfeccions, Twitter tenia com a objectiu ser un espai obert per a tothom per dir-hi la seva amb respecte i educació. La filosofia anterior era d’un espai de servei públic. Amb Elon Musk es cobra a l’usuari, i Twitter ha perdut popularitat, interès i, sobretot, la relació entre els seus usuaris.
“ChatGPT ha contribuït a democratitzar la intel·ligència artificial”
Encara n’és usuària?
He perdut l’hàbit de connectar-m’hi diàriament. Actualment, hi accedeixo quan m’envien un missatge directe, principalment.
Els trols a Twitter són inevitables?
Sí, perquè hi ha persones que només volen dir bajanades. Ara bé, tot té un límit. I posar límits formava part de la nostra feina. Un dels objectius que teníem era reduir el nombre de trols. Ara bé, amb Musk n’hi ha molts més, no només ho evita, sinó que sembla que vulgui cultivar trols.
Als Estats Units, hi ha alguna plataforma que s’estigui cuinant que pugui tenir la mateixa funció i el mateix impacte que Twitter?
Hi ha molts projectes que estan intentant posar en marxa per omplir el buit que pugui deixar Twitter si va perdent pistonada. Així i tot, cap d’aquests projectes ha arrelat, de moment.
Foto: Maral Fard
Per què l’algoritme té tant poder?
Perquè tot el que veiem en una pantalla digital està guiat i triat per un algoritme. Els models de llenguatge, per exemple, són algoritmes. I tenen poder perquè, tot i que no sempre en som conscients, ens influeixen decididament en moltes de les coses que fem quotidianament: des de triar un metge, un restaurant o la pel·lícula que veurem el cap de setmana; d’aquests algorismes se’n diuen ‘de recomanació’. Els que pensen que controlen el seu destí en línia, no saben com funcionen les aplicacions i les pàgines web per darrere. I ja no diguem els usuaris d’aplicacions com TikTok!
Pot explicar què és un algorisme de recomanació o de machine learning?
Un algorisme basat en xarxes neuronals és un tipus d’algorisme de machine learning inspirat en l’estructura i el funcionament del cervell humà. Les xarxes neuronals artificials estan compostes per neurones artificials organitzades en capes que processen les dades d’entrada, fan càlculs i produeixen una sortida. Concretament, l’algorisme es un conjunt de fórmules matemàtiques que es fan servir per entrenar un model de machine learning, que tant pot ser de xarxes neuronals com d’un altre tipus. Durant l’entrenament, el model s’exposa a un conjunt molt extens de dades, i el resultat són uns pesos que s’apliquen a les diferents capes neuronals. Un cop entrenat el model, i un cop aquest rep noves dades, hi ha un procés d’inferència que calcula quin ha de ser l’output, basat en els pesos apresos. L’algoritme i les dades són dues cares de la mateixa moneda, són difícils de separar. I nosaltres, des de fa molt temps, convivim entre algoritmes i dades. Ens determinen constantment, encara que pensem que no sigui així.
Actualment és cofundadora i CEO d’Alinia AI. En què es basa aquesta start-up?
És una start-up que fa que la intel·ligència artificial generativa sigui més accessible i segura per a les empreses. A Alinia treballem per garantir que els sistemes d’IA generativa estiguin alineats amb els valors i polítiques d’empresa, els comportaments esperats, i fins i tot els requisits normatius. Personalment, m’interessa la intersecció entre la recerca, el producte, el disseny, la intel·ligència artificial, l’ètica i la societat, i treballo per garantir que els creadors de tecnologia entenguin no només el context empresarial dels seus productes i serveis, sinó també l’impacte social i les implicacions ètiques de les noves tecnologies.
“Les empreses han vist el potencial que té i un dels objectius és com utilitzar aquestes tecnologies per millorar la productivitat o el servei al client”
Per què les empreses han d’invertir en el marc ètic de governança?
Fruit de l’eclosió que està tenint la intel·ligència artificial generativa, les empreses han vist el potencial que té i un dels objectius és com utilitzar aquestes tecnologies per millorar la productivitat o el servei al client. Ara bé, és essencial que les empreses ho facin d’una manera responsable i fiable.
Amb la intel·ligència artificial, hi ha més riscos o més oportunitats?
Ambdues coses. Hi ha tants riscos com oportunitats. L’IA és una eina, i si se sap fer-ne un bon ús i hi ha bones intencions al darrere, clarament té més oportunitats que riscos. Això no vol dir que no hi hagi riscos. Per això, és prioritari que amb la intel·ligència artificial s’estableixin els límits des d’un punt de vista de negoci, d’ètica i de legalitat.
Qui posa els límits a la intel·ligència artificial?
Com a societat hem de decidir com volem que sigui la nostra relació amb la intel·ligència artificial. No hem de deixar-ho a l’atzar, ni que ho decideixin les persones més riques del planeta ni els quatre governs més poderosos i influents del món. Per això, és essencial entendre la tecnologia. Si ho fem així, la conversa serà molt més productiva, i podrem decidir com interactuem i ens relacionem amb aquesta tecnologia.
Foto: Maral Fard
L’oposició o el menyspreu que, per a alguns, genera la intel·ligència artificial respon al desconeixement?
El desconeixement genera incertesa i, fins i tot, por. La intel·ligència artificial té riscos i perills, però són les persones darrere de la tecnologia les que decideixen per a què serveix i com fer-la servir. I aquells qui no volen interactuar amb la intel·ligència artificial cometen un error, perquè si no l’entenen, no se’n poden beneficiar. Per això, aquells qui formem part de la societat actual, hem de fer l’esforç d’entendre què pot aportar la intel·ligència artificial i decidir quins models hem de delegar a aquesta tecnologia. Hi ha coses que no volem fer els humans i que la tecnologia –la IA–fa molt bé.
Quines?
Feines repetitives, que ens cansen, però no ens enriqueixen. Per exemple, processar milers i milers d’articles per acabar elaborant un resum, ens pot donar idees per a un títol de llibre… En aquest sentit, ChatGPT ha contribuït a democratitzar la intel·ligència artificial. És un error pensar que ChatGPT té resposta per a tot; en canvi, sí que et pot ajudar a plantejar-te preguntes i problemes. En aquest sentit, animo a tothom que el faci servir.
Amb ChatGPT, el periodisme i la funció dels periodistes està en perill?
És una pregunta que em feu gairebé tots els periodistes, però se l’hauria de fer tothom. Volem una societat sense periodistes? Si m’ho preguntes a mi, ho tinc clar: de cap manera! La intel·ligència artificial no reemplaçarà els periodistes, però és una tecnologia que ajudarà els periodistes a millorar la qualitat de la seva feina i, sobretot, a fer-la molt més de pressa. Així, els periodistes que no usin la intel·ligència artificial estaran en desavantatge.
