Foto: Laia Serch

Bernat Puigtobella (Terrassa, 1968) és el director de Núvol, la capçalera cultural digital de referència del país. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorat en Filosofia de Literatura Comparada a la Universitat Yale. Ha treballat durant una quinzena d’anys en el sector editorial, com a redactor i editor, per a segells com Edicions 62, Empúries, Proa o El Aleph Editores. També va ser crític literari d’El País (2003-2005) i va dirigir la revista Barcelona Metrópolis (2012-2018). Ha traduït diverses obres al català i ha publicat les novel·les D’unes dones (1990) i Síndrome d’Estocolm (2001). Aquesta setmana l’APPEC ha premiat Núvol com a millor digital en la 22a Nit de les Revistes i la Premsa en Català. A Comunicació 21, Puigtobella aposta per un creixement sostingut del mitjà incorporant noves propostes com el pòdcast.

Núvol és el seu fill professional. Després de tants anys lligat al món editorial, per què va apostar per posar en marxa una capçalera digital cultural?
Tenia ganes d’iniciar una nova etapa professional després de tants anys al Grup 62. Tenia clar que no volia fer el mateix; és a dir, posar en marxa una editorial convencional. Així que, amb l’experiència que tenia de contacte amb els mitjans i tal com veia l’escenari, vaig preferir un projecte digital com Núvol.

Quina era la presència de la cultura en els mitjans de comunicació fa deu anys?
En aquell moment els diaris convencionals l’havien deixat de tractar per falta de paper, o simplement perquè no formaven part de la cultura mainstream o no eren un producte d’un gran grup. A més, hi havia moltes persones actives a la xarxa a títol individual o en pàgines temàtiques que volien aportar el seu gra de sorra, i que per sí soles quedaven disperses. Així és com es va gestar Núvol.

Com va ser el procés de captació d’aquests actius culturals a la xarxa?
Vam establir lligams amb tota aquesta gent que tenia molta energia fins a assolir un corrent de simpatia que ens va permetre engegar el projecte amb força. Entre l’equip de redacció (actualment sis professionals) i un equip de col·laboradors externs de forma desinteressada vam aplegar amb criteri tots aquests esforços per tal de sumar i contribuir a crear una massa crítica important al voltant de la cultura del país.

“A Núvol aspirem a arribar al miler de subscriptors”

Des del primer dia, Núvol s’ha associat amb diversos mitjans tradicionals.
Ha estat una sort associar-nos amb diversos mitjans, des de l’Avenç, VilaWeb i l’Ara. La finalitat és que aquestes capçaleres ens han donat visibilitat al projecte. Aquest aixopluc que hem rebut per part d’aquestes capçaleres ens ha permès créixer i aprendre.

En el cas de l’Ara, la vinculació es manté vigent.
Sí, l’acord de col·laboració té la voluntat de sumar i reforçar-nos mútuament. Núvol és un canal més de l’Ara, on a la homepage incrusta diàriament un dels nostres temes i els lectors tenen accés directe als nostres continguts. L’acord també ens permet publicar tres revistes a l’any que s’encarten amb el diari. Amb l’Ara compartim sintonia editorial i una visió oberta i crítica de la cultura i del país.

Foto: Laia Serch

Com es complementen els continguts culturals dels grans mitjans amb els que ofereix Núvol.
Sempre poso el mateix exemple. Hi ha lectors que a primera hora consulten la informació cultural a través dels diaris tradicionals en una cafeteria i es posen al dia; després, un cop a la feina, consulten Núvol, tenen un altre ventall de continguts. Hi ha bones redaccions de cultura als mitjans, però Núvol sempre ha volgut diferenciar-se’n, tot i que no sempre ho aconseguim.

De quina manera?
Els continguts són més d’autor, d’opinió i de pensament. També n’hi ha d’agenda, tot i que intentem fugir-ne. Núvol no és una capçalera contracultural ni una alternativa a l’star system cultural, però hi ha un espai crític on els lectors poden trobar una crítica diferenciada.

L’audiència és elitista?
La nostra audiència és, sobretot, fidel. Hi ha dies que els nostres lectors deuen sortir per cames, hi ha articles molt llargs i densos. A vegades ens deixem anar, potser caldria fer-ho més curt. La nostra audiència ha de tenir ganes de llegir i una gran capacitat d’atenció. Per això, en un moment en el qual hi ha molts estímuls a la xarxa, té molt valor.

Núvol ha creat debat i ha anat més enllà de la notícia. Aquest és l’èxit de la capçalera?
Indiscutiblement. Vam projectar Núvol com l’univers de converses. Així és com a través de les seccions del digital s’estableixen comunitats d’interessos. Aquells a qui els apassiona la llengua, la música o el món editorial. Som una comunitat de comunitats que intentem explicar com es viu la nostra cultura per dins. I ens podem preguntar per què fem les coses d’una determinada manera i situar-nos en el context cultural del moment.

“Hi ha bones redaccions de cultura als mitjans, però Núvol sempre ha volgut diferenciar-se’n”

Els subscriptors són la força de Núvol, el motor que garanteix la viabilitat del projecte.
Sí, així és. En una campanya de micromecenatge fa cinc anys enrere vam captar 600 mecenes en forma de subscriptors. Durant la pandèmia vam superar la xifra dels 700, i actualment els freguem. La majoria dels subscriptors són de la modalitat digital i paper.

S’han fixat una xifra més ambiciosa a mitjà termini?
Ara el repte és arribar al miler de subscriptors, que ens han de permetre apuntalar el projecte, posar en marxa noves iniciatives editorials i tenir més capacitat d’inversió.

Hi hauria la possibilitat d’incrementar la plantilla?
No és la intenció, no està previst. L’objectiu ara és créixer sense créixer; és a dir, augmentar subscriptors sense la necessitat d’ampliar plantilla, perquè avui seria inviable econòmicament.

Foto: Laia Serch

Una dada són els 700 subscriptors. L’altra és que Núvol aglutina més de 100.000 lectors segons OJDinteractiva.
Sí, aquesta és la nostra realitat. Defensar aquesta comunitat té la seva complexitat, tenint en compte que l’univers cultural català és el que és. Sempre bromejo amb el meu equip que la competència de Núvol no són la resta de capçaleres, sinó un article que vam publicar fa anys sobre la llengua catalana i que apareix constantment com la peça més llegida.

Per això van posar en marxa Faves Tendres, per donar visibilitat a articles que es perdien durant la setmana?
Els divendres, Faves Tendres. És un suplement setmanal digital literari per tal d’agrupar i fer més visible el seguiment de les novetats editorials, unes lectures molt recomanables pel cap de setmana. Evitem així dues trampes de l’entorn digital: la immediatesa i la dispersió. La pretensió és oferir una visió àmplia de la literatura que es fa als Països Catalans.

Acaben d’impulsar un secció de pòdcasts.
És un projecte que es diu pòdcast.cat, que forma part de Núvol. L’objectiu és donar a conèixer i informar sobre els pòdcasts que hi ha en llengua catalana. Oferim un acompanyament a pòdcasts que ens agraden, els ajudem en l’edició i la visualització. Hi ha un esclat de pòdcasts, cosa que ens permet veure-ho com una aposta a llarg termini. Volem crear una escuderia de pòdcasts en català.

Núvol és avui la capçalera de referència de l’ecosistema comunicatiu i cultural en llengua catalana?
Soc dins el projecte, potser ho hauria de respondre algú altre. És una capçalera que agrada, que atrapa, i prova d’això és que ha fidelitzat una comunitat d’interès per la cultura. Les dades que tenim ens avalen, però hi ha altres digitals culturals que tenen més audiència. No sé si som referents o no, però hem aconseguit que tothom vinculat al món cultural vulgui tenir presència a Núvol, costi el que costi. El repte és oferir cada dia millors continguts.