Foto: Eix Diari
Carles Castro (Barcelona, 1968) és el director d’Eix Diari, que aquesta setmana ha complert 10 anys de vida. Després d’exercir estudis d’imatge i so, va treballar com a corresponsal gràfic de La Vanguardia durant 30 anys donant cobertura al Penedès. En periodisme, Castro va treballar al Diari de Vilanova, Canal Blau i L’Hora del Garraf, i després va dirigir Vilanova Digital. Des de fa una dècada, lidera Eix Diari, que cobreix la informació de la vegueria del Penedès (Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès). La capçalera està editada per Garraf News Media. A Comunicació 21, Castro reivindica la premsa de proximitat i el paper que ha jugat durant la pandèmia.
Fa deu anys van impulsar Eix Diari agafant el relleu de Vilanova Digital. Per què?
Teníem la necessitat de créixer. Va ser una aposta arriscada i atrevida passant de cobrir una comarca (el Garraf) de només sis municipis a fer-ho tres comarques (el Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès) amb més d’una cinquantena de poblacions. Vam fer un salt gegantí.
Un dels distintius d’Eix Diari és la vegueria del Penedès.
Sí, encara avui crea confusió, tot i el sentiment penedesenc. Vist amb perspectiva, encara queda molt camí perquè aquesta vegueria arreli comunicativament.
Per què?
L’arrelament té un element curiós. A Vilanova se’ns veu com els de Vilafranca, i a la inversa [riu]. El Baix Penedès és una comarca que forma part de la província de Tarragona, mira molt més cap al Camp de Tarragona i té la dificultat que, a l’hivern, la majoria de municipis perden molta activitat respecte a l’estiu. I l’Alt Penedès i el Garraf són comarques que en la darrera dècada han vist com desapareixien força capçaleres.
Quin és l’arrelament d’Eix Diari?
Amb dades a la mà, l’arrelament d’Eix Diari al Garraf és d’un 60%; a l’Alt Penedès d’un 25%, i al Baix Penedès d’un 15%.
Eix Diari va apostar fa deu anys per aplicar un mur de pagament.
Sí, tot i que aleshores el mur de pagament no estava tan integrat com avui, on els mitjans el veuen com una fórmula per sufragar el cost d’una redacció. En el moment que vam fer el pas de Vilanova Digital a Eix Diari vam considerar-ho oportú, i vam arribar a comptabilitzar 400 subscriptors. Després d’un debat intern, vam arribar a la conclusió que ens interessava molt més apostar per la gratuïtat.
Per què?
Ens ha permès eixamplar molt més el nostre projecte com a mitjà de comunicació en l’àrea de cobertura geogràfica, i la publicitat també té molta més amplitud. Amb el mur de pagament teníem la sensació que només treballàvem per als 400 subscriptors. Avui, l’opció de mur de pagament està descartada.
“La pandèmia ha marcat el creixement d’Eix Diari”
Més enllà de la publicitat, com es finança econòmicament la capçalera?
Coincidint amb el desè aniversari, i com a novetat, impulsarem un format d’ingrés mitjançant la col·laboració dels nostres lectors. Es tracta d’una quota d’1 euro a la setmana que ens permeti obtenir més recursos de finançament. Com a contraprestació, aquests subscriptors tindran un butlletí diari d’informació.
En aquests 10 anys, la continuïtat de la capçalera ha perillat?
Hi ha hagut moments difícils, sobretot a l’hora d’elaborar el balanç econòmic. En l’etapa anterior, a Vilanova Digital, que era un projecte menys professionalitzat i en el qual cadascú tenia la seva pròpia feina, la continuïtat mai va estar assegurada. Amb Eix Diari la mirada canvia. Tothom s’hi implica professionalment, i després de tots aquests anys ningú baixa del vaixell.
Eix Diari és una capçalera associada a l’AMIC. Quin paper hi juga?
És l’associació que vertebra les capçaleres del país, especialment en la distribució de la publicitat institucional, i que ens ofereix el seu banc de continguts.
Eix Diari és una capçalera digital. Es plantegen l’aposta per una capçalera de paper?
És una proposta que l’hem tinguda moltes vegades sobre la taula, però mai ens hem atrevit a tirar-la endavant. Tot i que actualment no hi ha cap diari de paper i de pagament que tingui la mateixa cobertura geogràfica que la nostra, l’actual situació de la premsa impresa tampoc convida a fer-ho realitat.
La revolució digital i tecnològica canvia constantment. Com s’hi està adaptant Eix Diari?
Tan de pressa com ens és possible. Cada dos anys fem un redisseny del web, adaptant-lo a la manera de consumir dels lectors i en els diferents dispositius. A més, la tasca del periodista s’ha multiplicat. Avui ja no només és publicar una notícia amb la màxima rapidesa, sinó adaptar-la per a les diferents xarxes socials. Hi som presents, però ens cal molt més, especialment per arribar a la gent jove.
Per què?
Ens ho diuen les nostres pròpies xifres. Comptem amb 6.000 subscriptors d’una newsletter gratuïta, però la gran majoria és un públic adult. Ens cal connectar amb el públic jove, ja que no comptem amb lectors de 25 anys en avall a la newsletter. Per això, aviat impulsarem un canal de TikTok, la xarxa social més propera a la gent jove.
“Impulsarem un format d’ingrés mitjançant la col·laboració dels nostres lectors amb una quota d’un 1 euro a la setmana”
D’aquests primers 10 anys, quin és el moment més dolç de la capçalera?
El consum d’informació que va provocar la pandèmia, un moment en el qual assolim el rècord d’audiència superant la barrera dels 200.000 usuaris únics auditats. Va ser brutal! I ho vam fer en un moment de màxima incertesa, amb les limitacions que hi havia durant el confinament, i teletreballant.
Aquesta tendència a l’alça de consum d’informació s’ha mantingut en la postpandèmia?
Hem consolidat el nostre projecte sumant una mitjana de 100.000 usuaris únics auditats, refermant que la pandèmia ha marcat el creixement d’Eix Diari. Ha estat un moment clau, també, per a la premsa de proximitat. En un moment excepcional com aquest, el mitjà de referència ha estat el més proper al ciutadà.
El 19 de novembre és previst un acte de celebració del desè aniversari d’Eix Diari.
Així és. Reunirem col·laboradors i lectors, que sense ells seria impossible el nostre projecte. A més, serà una bona oportunitat per retrobar-nos presencialment, ja que amb la pandèmia ha estat impossible.
L’última, més personal. Perquè va renunciar a ser fotoperiodista de La Vanguardia per dirigir Eix Diari?
Mai he renunciat al fotoperiodisme! Tot i dirigir Eix Diari, mai he deixat d’exercir-lo. Soc feliç perquè continuo fent allò que m’apassiona, encara que m’obligui a estar permanentment connectat tots els dies de l’any.
