Carles Pérez (L’Ametlla del Vallès, 1984) presenta El matí i la mare que el va parir, el programa despertador radiofònic de Flaixbac. S’emet des de 1997 i és el programa líder en la seva franja horària de les ràdios musicals a Catalunya. L’any 2016 va rebre la distinció de Premi Nacional de Comunicació. Pérez va iniciar-se a la ràdio municipal de l’Ametlla i tot seguit va passar a Ràdio Gramenet. Treballa a Flaix des de fa 20 anys. A més de ser presentador de ràdio és discjòquei i productor de música electrònica.

Després de cinc anys a Flaix FM, hi ha un dia que et posen damunt la taula l’oportunitat de presentar El matí i la mare que el va parir a Flaixback. Des d’aleshores sumes 14 temporades. És una bestiesa.
[Somriu] Jo era d’aquells joves apassionats a la música electrònica i em sentia molt còmode a Flaix FM, però un dia Carles Cuní em va preguntar si estava preparat per jugar la Champions… Amb el temps vaig ser conscient del que suposava dirigir i presentar un programa com el Vaparir a Flaixback. Des d’aleshores sempre ho he fet amb llibertat i amb una confiança intocable. El programa ha anat evolucionant, l’equip de persones amb qui he treballat, també, però l’audiència s’ha mantingut molt fidel.

Hi ha professionals que els esgota que els soni el despertador tan aviat.
Llevar-me d’hora no serà mai un factor que jugui en contra meu. M’agrada fer-ho, sortir de casa sent fosc i treballar ben aviat al matí. Em sento molt més productiu que no pas a la tarda o a la nit.

La ràdio fa companyia. Els programes despertador també?
Així és. I així ens ho fan sentir els oients cada dia. N’hi ha de molt fidels que t’expliquen allò que els passa com si fossis el seu amic, tot i la distància que ens separa. La ràdio té aquest valor de proximitat, és la màgia. Ara bé, amb el pas dels anys i d’acumular hores de ràdio, el més bèstia és contactar amb oients que els vam felicitar quan tenien 3 anys i ara són majors d’edat. O altres oients que van començar a escoltar el Vaparir més d’adolescents i ara felicito els seus fills. Això no té preu.

El Vaparir és un producte d’èxit?
Sí, ho és per diversos motius: per una manera de presentar, d’apropar-se a l’oient i perquè s’emet en català. El Vaparir va revolucionar la ràdio a finals dels 90 i amb el pas dels anys manté la mateixa essència: ser l’acompanyant agradable d’aquells joves que van a l’escola o a l’institut. I ho hem fet mantenint una audiència àmplia i fidel. Per tot, el Vaparir és el degà dels programes despertador de Catalunya juntament amb el Flaix matí de Flaix FM i l’Anda ya, de Los40 Principales, aquest últim en castellà.

“Hem de trobar la fórmula perquè els oients no acabin triant abans Spotify que la ràdio convencional”

Com es manté l’hegemonia en un moment complex davant d’un nou escenari marcat per la transformació tecnològica i digital?
Amb l’aparició de les xarxes socials, les plataformes musicals i els nous continguts de consum per internet han capgirat l’escenari amb una oferta acollonant per a tothom. Això ha provocat que els hàbits de consum de la ràdio tradicional s’hagin trencat. Ara qui decideix és l’algoritme.

El Vaparir sempre ha estat un programa adreçat a la gent jove. Continua sent el públic majoritari?
Fins fa un temps, la prioritat del Vaparir era intentar avançar al mateix pas que ho feia la societat, adaptant-se a allò que vol l’oient, majoritàriament jove. Tot això ho hem pogut fer perquè el canal de connexió amb l’oient sempre havia estat el mateix: la ràdio tradicional. El programa està fent un gir cap a públics no tan joves com fins ara, que té l’hàbit de consum de la ràdio tradicional. Ara bé, els joves són els qui més estan fugint dels mitjans convencionals i hem de fer tot el possible per recuperar-los.

Com us hi adapteu?
Des de fa un temps, a més de fer els gags per la ràdio també ho complementem amb vídeos curts per a les xarxes socials, que enriqueixen el programa per altres vies. Ve un canvi de molta força, però haurem de trobar nous continguts i ens caldrà reinventar-nos per mantenir l’audiència. Hem de trobar la fórmula perquè els oients no acabin triant abans Spotify que la ràdio convencional. En aquest sentit, des de fa temps, tot l’equip del Vaparir hi està bolcat per no perdre pistonada.

Prova d’això és l’estrena del Va de Barça?
Sí, a Flaixbac volem viure el futbol del Barça amb l’estil que ens caracteritza. És per això que a partir d’ara podreu seguir els partits de lliga del Barça amb l’equip del Vaparir. És una altra manera de fer ràdio esportiva, una transmissió al nostre estil, una explosió d’entreteniment en clau d’humor al voltant del Barça.

“Mikimoto i Carles Cuní es van avançar en el temps creant una marca d’èxit i un estil Flaix molt genuí. Salvant les distàncies, RAC1 és l’estil Flaix de la ràdio convencional a Catalunya”

La música ha estat un pilar en l’ecosistema de Flaix. És el que fa bategar el cor de la vostra ràdio?
La fórmula cuinada entre dos prescriptors com Mikimoto i Carles Cuní va permetre als joves del país escoltar la música electrònica del moment amb una programació feta en català. Només per aquest fet, de consumir programes amb la nostra llengua a joves que a cap altre lloc tenien accés al català, és una contribució molt gran al país. Fins aleshores cap altre mitjà hi havia apostat, hi havia un buit. L’aposta de Flaix, també, va contribuir a impulsar un seguit de macrofestes de música de ball al Palau Sant Jordi, que van allargar-se uns anys seguits, i cap altre mitjà ha estat capaç de fer.

I Mikimoto i Carles Cuní cuinen l’estil Flaix.
Sí, Mikimoto i Carles Cuní es van avançar en el temps creant una marca d’èxit i un estil Flaix molt genuí. Flaix és una barreja de l’experiència nord-americana de Mikimoto i el to sincer i directe amb l’oient de Cuní. Aquella fusió, que va permetre posar en marxa Flaix, va marcar un punt d’inflexió de la ràdio a Catalunya. Salvant les distàncies, RAC1 és l’estil Flaix de la ràdio convencional a Catalunya.

Flaix ha creat escola?
Sí, ho demostren dos fets. El primer, per minimitzar l’efecte del Vaparir, RAC105, que fins aleshores mai havia tingut un programa despertador, va posar en marxa un espai matinal fet a mida com va ser el Fricandó matiner. I segon, hi ha un seguit de locutors com Llucià Ferrer, Vador Lladó, Albert Buscarons, Ernest Codina o Xavi Canalías, que s’han forjat a Flaix. És curiós que tots ells van acabar fent el salt de Flaix a RAC105. Tots, menys jo. Probablement la competència considera que no soc prou bo [riu].

Perquè no hauràs volgut.
No, mai he rebut cap proposta per marxar de Flaix. Sé que el meu nom ha aparegut en algun projecte, però a mi personalment ningú me l’ha posat sobre la taula. Continuo a Flaix pel projecte que hi ha al darrere i per la confiança que em genera. Perquè gaudeixo fent ràdio i perquè com a discjòquei la gira d’estiu també és un al·licient més.

Durant els darrers anys, la competència ha fet mans i mànigues amb projectes diversos per intentar prendre l’hegemonia a Flaix.
Sí, hi ha emissores que han anat a cegues, capgirant projectes cada temporada i buscant una audiència a curt termini. S’obliden que la ràdio necessita continuïtat, l’audiència no s’obté de la nit al dia. No m’explico tants canvis, alguns d’ells sobtats, en algunes emissores. Per tot plegat, segueixo feliç a Flaix.

“Quan es diu que el tercer programa més escoltat és Hoy por hoy de la Cadena SER no és veritat. Després d’El món a RAC1 i El matí de Catalunya Ràdio, el programa amb més oients és el Vaparir de Flaixbac”

L’audiència dels matins de la ràdio musical continua sent per a Flaix.
Sí, i que duri! Pel que fa al rànquing de ràdios musicals, els dos segells del Grup Flaix –Flaixback i Flaix FM– ocupen la segona i tercera posició, respectivament. Per tant, ens demostra que continuem fent bé les coses. Però hi ha una cosa quan es fan públics els EGM que m’emprenya.

Quina?
El rànquing hauria d’incloure totes les emissores del país i no dividir-les entre generalistes i musicals. Quan es diu que el tercer programa més escoltat a Catalunya és Hoy por hoy de la Cadena SER no s’està dient la veritat. Després d’El món a RAC1 i El matí de Catalunya Ràdio, el programa amb més oients és el Vaparir de Flaixback. No acabo d’entendre aquesta manera d’invisibilitzar-nos.

Després de consolidar les marques de Flaixbac i Flaix FM, al grup hi ha una tercera pota: Flaix Studio.
És una línia de fer esdeveniments i que forma part de tot l’engranatge del Grup Flaix. Esdeveniments que ja ha liderat com ara la inauguració de la Copa Davis de tenis a Madrid, d’una nova línia d’Audi al Port de Barcelona o una gira musical des del Liceu.

Com a veu autoritzada a Flaix, quina és la prioritat que s’ha fixat el grup a curt o mitjà termini?
Puc avançar-vos que Flaix canviarà el concepte de ràdio musical. Hi estem treballant des de fa temps. I ho farà perquè la creativitat i la innovació formen part de l’ADN del Grup Flaix. Per això tothom vol treballar-hi. A Flaix no hi té cabuda aquell a qui no l’emocioni la ràdio. Aquí, la ràdio la fem des de l’estómac. I el primer a fer-ho és Carles Cuní, que més enllà d’empresari és un home de ràdio, que se l’estima i que ho contagia a tots.