Caterina Karmany Jaume (Sant Joan, Mallorca, 1975) és la nova corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a les Illes Balears rellevant Margalida Solivellas i Eulàlia Ferrer. Llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha fet carrera a Catalunya Ràdio, on es va incorporar fa 17 anys al departament d’informatius, i va conduir el programa El vidre i una secció cultural a Factoria sensible. Des de desembre de 2017 va ser coordinadora de Catalunya Ràdio a Madrid. A Comunicació 21, Karmany aborda la seva tornada a les illes amb el repte majúscul de convertir-se en la imatge i la veu dels catalans en territori balear.
Diuen els Amics de les Arts que “tornar és la millor part de l’aventura”.
[Somriu] Sí, reconec que fa uns anys no estava preparada per tornar a casa, si més no per assumir un repte com aquest. Però m’arriba en el millor moment professional i personal.
Quin és el llegat que et deixen Margalida Solivellas i Eulàlia Ferrer, dues veus de referència des de les Illes per l’audiència catalana?
Són referents, jo ara em sento molt petita. La Margalida és una autoritat, tothom sap qui és i fa molt de respecte, aquesta és la paraula. Amb l’Eulàlia he pogut parlar, amb la Margalida tenim una trobada pendent, només hem pogut parlar per telèfon.
Quin és el bagatge que t’has emportat de set anys vivint i treballant a Madrid?
Els set anys que vaig passar a Madrid són un màster en tots els sentits, i això crec que t’ho diran tots els periodistes de fora que hagin passat una època a Madrid, i també ho diuen els polítics.
Per què?
A Madrid ho toques absolutament tot. Potser perquè a la redacció de Barcelona et dediques exclusivament a cobrir el teu hortet, a treure els teus temes, i és molt diferent fer-ho en una delegació a Madrid, on hi ha menys gent i el volum d’informació és molt gran. I sempre al peu del canó, twenty-four seven.
Sempre disponible.
Sí, jo he arribat a fer cròniques a les 7 del matí des del Retiro mentre sortia a córrer. El meu cas no és excepcional, passa a tots els periodistes expatriats a Madrid. És molt bèstia, has d’estar preparat, però arriba un moment en què ho has integrat tant a la teva vida que funciones així.
“El que perjudica més el periodisme són les presses”
Amb l’afegitó que has viscut uns anys periodísticament molt intensos amb el procés i la pandèmia.
Han estat uns anys molt intensos i trepidants, també en l’àmbit personal. Hem viscut uns anys ple de dies històrics; recordo alguns companys que em deien que n’estaven tips de dies històrics [riu].
Quina és la relació entre periodistes a Madrid?
A Madrid tothom suma i hi ha una ajuda molt gran entre els periodistes. Si hi ha una intervenció d’un ministre o un off, sempre hi ha algú que t’avisa, i si no hi has anat i preguntes, hi ha molta companyonia. I entre els expatriats també, els periodistes fan molta pinya. Han estat uns anys en els quals m’he sentit molt ben acompanyada.
I la relació amb els polítics?
És molt accessible, els ministres accedeixen a parlar, tothom s’atura i t’explica. La relació entre polítics i periodistes està molt normalitzada, és molt propera. Els corrillos del Congrés existeixen. A Madrid tot és més fàcil i gairebé sempre acaba amb unes canyes.
En una entrevista a Comunicació 21, Margalida Solivellas va dir que la seva substituta havia de ser “una veu de les Illes, que defensi el territori i la llengua”. Compleixes els requisits?
Sí, estimo aquesta terra amb bogeria, i també la llengua. És com t’expresses, com penses, és essencial. Quan algú l’ataca, em sento ferida per dins, per això se’n diu llengua materna, perquè la tens al ventre, a les entranyes. El territori és casa meva, però em dol pel turisme excessiu que pateixen algunes zones. Allà on hi havia un pou, ara hi ha una piscina, en un moment de màxima sequera.
“Hi ha una cosa de les Balears que em té el cor-robat: la premsa forana”
Assumeixes la corresponsalia de dos mitjans: TV3 i Catalunya Ràdio. Tu sola fas la feina que durant molts anys han fet dues professionals. Aquest model d’abaratir costos perjudica el periodisme?
És el model que estan fent a les corresponsalies internacionals, però en el meu cas em van assegurar que és temporal. No m’havia plantejat mai com afecta al periodisme. Jo intentaré fer igual de bé una cosa i l’altra. M’estimo molt els dos mitjans per igual. El periodista d’avui és el d’home orquestra, fem de tot. Però crec que el que perjudica més el periodisme són les presses.
Quin serà el teu segell com a corresponsal dels mitjans de la Corpo a les Illes?
Faré el que pugui per trencar tòpics. No només vivim en una illa, fem sobrassada i ensaïmades, i tenim molts turistes a l’estiu. M’agradaria que ens veiessin com una part més dels Països Catalans, compartim cultura i llengua, i no cal aquest paternalisme que de vegades tenen cap a nosaltres. A ses Illes fem coses, tot i que nosaltres tenim molt poc sentiment de comunitat.
Creus que la informació a les Balears està molt centralitzada a Mallorca?
No vull ser únicament una corresponsal de Mallorca, abraçaré totes les illes, visualitzar-les. M’agradaria recórrer-les, sent conscient que no sempre podem arribar a tot arreu.
Tornes a casa. Quina mirada has fet com a mallorquina dels mitjans de comunicació de les Illes mentre has estat fora?
IB3 necessitava recorregut per convertir-se en el que és avui, el mitjà que ocupa la centralitat del periodisme a les Illes. Treballen molt bé la proximitat i s’han guanyat la fidelitat de l’audiència. Ara bé, hi ha una cosa de les Balears que em té el cor-robat: la premsa forana. Defensen la llengua i el patrimoni, i fan periodisme de proximitat de veritat. Se’ls hauria de fer un monument! Els vull fer un reportatge, s’ho mereixen.
