Foto: Maria Cerezuela
Cori Calero (Lleida, 1975) és periodista i divulgadora especialitzada en l’àmbit del medi ambient en els serveis informatius de TV3. Llicenciada en Filologia Catalana a la Universitat de Lleida i de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, va iniciar-se a Segre Ràdio. Després del seu pas com a reportera a CNN+ o Antena 3, va aterrar a TV3 fa més de dues dècades. Ha treballat en programes com De la terra, Viure Catalunya, De vacances, En directe o Espai terra. Ha publicat dos llibres: Explora Catalunya amb Cori Calero (Triangle Books, 2016) i Si el cel es tornés vermell (Editorial Viena, 2021). Al llarg de la seva carrera professional ha rebut diverses distincions com el Premi Trajectòria en Divulgació de la Biodiversitat, per part de la Fundació Barcelona Zoo i Barcelona Serveis Municipals (BSM); el premi especial Sol d’Or per la seva tasca de sensibilització al Festival de Cinema de Medi Ambient Suncine, i el Premi Periodisme a càrrec del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya. A Comunicació 21, Calero lamenta la manca de sensibilització que tenen la majoria de mitjans amb el medi ambient.
Aquesta és la setmana de la Conferència de Nacions Unides sobre el canvi climàtic, la COP30. És una data assenyalada en vermell en el teu calendari?
En vermell, no. Ara bé, és una data en la qual sé que tota la meva feina d’aquesta setmana estarà dedicada a aquesta conferència. La COP30 és una cimera on uns senyors negocien i la ciutadania no entén ni per què ho fan ni quins acords segellen. Com a periodistes tenim l’obligació d’explicar-ho de forma planera.
Per què és rellevant aquesta cimera?
Pel fet que té lloc en un moment en el qual ja tenim clar que superarem la línia vermella dels 1,5 graus quant a l’escalfament global, per tant, som en un moment molt crític. Així que cal que es fixin totes les mesures possibles per combatre-ho. Aquest escalfament ens afecta directament. A Catalunya hem viscut un període de sequera de gairebé quatre anys i que sembla que ens n’hàgim oblidat; patim onades de calor, i inundacions o danes que han afectat de ple el País Valencià amb víctimes mortals.
“TV3 hauria d’haver fet una cobertura completa de la Conferència de Nacions Unides sobre el canvi climàtic, la COP30”
En aquesta cimera, la COP30, és on es talla el bacallà.
En aquesta cimera és on es marquen unes bases internacionals a partir de les quals els països després han de treballar. Tan sols són unes bases, de les quals ara estem posant en relleu que els acords assolits en la triomfal conferència de París de l’any 2015 no s’han complert. Això allunya la ciutadania. Fins i tot com a experta, a mi em costa moltíssim entendre la burocràcia d’aquesta dansa escenificada. Tot i la rellevància de la cimera, hi ha notícies més importants per a la nostra audiència.
Quines?
Tot allò que passa i que envolta la biodiversitat a Catalunya. Aquesta és una obligació meva i també de TV3, ja que un dels reptes que tenim és fer arribar a l’audiència tota la informació vinculada al medi ambient.
Com a experta i amb l’ADN de servei públic de TV3, Cori Calero hauria de ser aquests dies fent cròniques des de Belém?
TV3 hauria d’haver fet una cobertura completa d’aquesta cimera. No ho hem fet amb totes, però aquesta és especial, perquè és la primera que es fa a l’Amazones, i té una simbologia rellevant: és el pulmó del planeta quant a la defensa de la biodiversitat i dels pobles originaris. Hi serem aquest cap de setmana, però és un contrasentit no fer-ne una cobertura sencera. I, personalment, em dol, perquè he dedicat molts esforços a formar-me per explicar cimeres com aquesta. És una mica frustrant no poder-ho fer.
Foto: Maria Cerezuela
Els mitjans de comunicació estan implicats en tot el que té a veure amb el canvi climàtic i l’escalfament global?
Aquesta pregunta és molt difícil de respondre. Jo et podria respondre ràpidament que no, perquè no ho fan tant com a mi m’agradaria, però, en canvi, els mitjans generalistes i informatius tenen moltes branques per abraçar. No hem d’oblidar que la crisi climàtica ho condiciona absolutament tot, però entenc que ha d’haver-hi altres notícies. Ara bé, és molt més complex del que la societat pensa.
Per què?
Lamentablement, l’ecologia és una assignatura en la qual la majoria de la societat suspenem de llarg. No és una qüestió que la gent la conegui profundament. Patim una desnaturalització del gènere humà cada cop més greu. Els mitjans són un reflex de la societat i també pateixen la manca de lligam amb el medi ambient.
Arran de la pandèmia, TV3 ha fet un pas endavant quant a prioritzar la informació vinculada a la ciència, la salut i el medi ambient?
Abans de la pandèmia, TV3 ja va ser pionera en la informació sobre la crisi climàtica adherint-se al moviment Covering Climate Now, una eina que ens implica a tots. Quan esclata la pandèmia, la covid-19 passa per davant de tot. Aleshores ja no ens importava que el món es morís, era una malaltia que ens afectava a nosaltres mateixos. Hi ha companys a la secció de societat de TV3 que es dediquen únicament a ciència, a medi ambient o a clima. Hi ha altres mitjans generalistes en els quals aquesta situació no passa.
“Els mitjans són un reflex de la societat i també pateixen una manca de lligam amb el medi ambient”
Quan decideixes especialitzar-te en la informació vinculada al medi ambient?
Des que soc petita em volia dedicar professionalment a una feina relacionada amb el medi ambient, aquesta era la meva obsessió. Quan als nens els feia por el Papu, jo tenia por que es repetís el cas de Txernòbil, un abocament il·legal en un riu o una espècie en perill d’extinció. Potser hauria d’haver cursat una carrera de ciències.
Però vas acabar fent una carrera de lletres.
Sí, perquè va haver-hi un moment que vaig dir-me: el més important és divulgar. Un dels camins per fer-ho és el periodisme. I m’hi vaig llançar. Així i tot, des dels meus inicis no vaig poder-m’hi dedicar, perquè al principi els mitjans no apostaven pel medi ambient. Així i tot, al final ho vaig aconseguir i penso que he complert el meu somni d’infantesa.
Els teus inicis com a periodista comencen en els mitjans locals, concretament a Segre. Només vas fer-hi un tastet.
El periodisme local no era el meu àmbit, hi vaig ser per necessitat. Jo tenia clar que volia dedicar-me a la informació mediambiental, i per això vaig buscar altres vies, perquè les informacions vinculades al medi ambient eren escasses. He de dir, en favor del periodisme local, que és una gran escola.
Foto: Maria Cerezuela
Ara ets un referent des de la televisió pública del país, has fet carrera a la tele.
Al principi em va costar adaptar-me al format televisiu. La tele em semblava un mitjà superficial i amb molta rapidesa, però vaig trobar la manera de fer-me-la meva: sent molt expressiva i dient les coses tal com ragen. Tot i escriure a la revista Descobrir, no m’imagino treballar en un altre mitjà que no sigui la televisió.
Quins consells donaries als joves periodistes que vulguin especialitzar-se en la informació mediambiental?
M’agradaria traspassar-los coneixement, com jo he begut d’altres periodistes. Malauradament, hi ha poques vocacions periodístiques vinculades al medi ambient. Em dol veure com la ciència està de davallada a les universitats. En canvi, altres matèries, com les econòmiques, estan a l’alça. Potser és un reflex dels interessos que té la nostra societat i cap a on van, cosa que m’entristeix.
Quins reptes té el periodisme ambiental?
Moltíssims. El primer, fer connectar la societat amb la natura, ja que no hem d’oblidar que nosaltres, els humans, som una espècie més. El segon, hem de fer entendre que el que passa en el medi ambient ens afecta en tots els aspectes. Sense anar més lluny, un insecte que a la majoria de gent li fa mania, ràbia o nosa, en realitat és important per mantenir tota una cadena que fa que puguem continuar vivint com a espècie i, en definitiva, per a la nostra salut i supervivència. Això costa molt d’explicar, no ho hem entès, encara, com a societat. El repte més gran és explicar qüestions complexes per a l’audiència de manera atractiva, captant l’atenció i amb un llenguatge planer. Hi ha mitjans que s’obliden de fer-ho així.
Per què?
Perquè no tenen periodistes especialitzats ni periodistes que sàpiguen explicar coses de manera senzilla; és un art. En el meu cas, les peces que faig han de ser curtes, de poc més d’un minut de durada. Incloure un document de veu de només 15 segons d’un científic té molta complexitat. Però acabem aconseguint-ho.
“El medi ambient és la ‘maria’ de la informació, sempre hi surt perdent”
Així és com s’aconseguirà que la informació sobre el canvi climàtic tingui més incidència en la societat?
Hi ha un debat molt gran que no ha resolt ningú, malgrat molta gent es pensi que sí, i és com explicar les notícies. N’hi ha que pensen que les notícies negatives allunyen i generen rebuig a la ciutadania. Explicar-ho en positiu, com per exemple iniciatives per combatre-ho, no genera prou interès perquè no impacta. Per tant, si no impacta, no és tan greu i em desvinculo. Trobar aquest equilibri és el més difícil, i no tinc la fórmula ni la resposta de quina ha de ser la balança entre una cosa o l’altra.
Per a la informació sobre el medi ambient, és difícil competir en un informatiu amb la política o els esports?
Moltíssim! El medi ambient és la ‘maria’ de la informació, sempre hi surt perdent. Però com que no soc editora, no tinc més capacitat de decisió [riu].
T’has discutit amb molts editors perquè la informació sobre el medi ambient tingui més presència en els informatius de la casa?
Moltes vegades! [riu] I no només per tenir un minut més, sinó perquè aquella peça editada fa un parell de setmanes s’acabi emetent. Més enllà d’un fet puntual, el 90% de la informació del medi ambient no té un vincle directe amb l’actualitat. I en aquest aspecte, molts mitjans hi estan atrapats.
Foto: Maria Cerezuela
La pandèmia semblava ser un punt d’inflexió en la divulgació de la ciència i el medi ambient. Creus que en els informatius s’ha mantingut aquest interès o ha perdut pistonada?
No estic d’acord que la pandèmia fos un impuls per a la divulgació científica, sinó per a la informació lligada a la salut, perquè ens afectava directament amb la covid-19. De fet, quanta gent sap que la degradació del medi ambient ha tingut a veure en la transmissió d’aquesta malaltia? Quanta gent sap que protegir el medi ambient ens protegeix d’altres malalties que puguin aparèixer com aquesta? En canvi, tothom s’ha quedat amb la idea que potser va ser un ratpenat que ens va contagiar, quan no s’ha demostrat mai i és força improbable.
Els mitjans de comunicació com poden combatre les fake news, la desinformació i, fins i tot, les teories conspiratives que també tenen incidència en la ciència i el medi ambient?
Amb dades incontestables i fent molta pedagogia. Totes les informacions que fem es reforcen a través de l’evidència científica. Ara bé, som conscients que vivim en la societat de la desinformació múltiple i en tots els àmbits és molt difícil combatre-ho.
Els mitjans públics haurien de tenir un paper més actiu en la informació mediambiental?
Crec que des de TV3 n’informem molt. Ara bé, el problema és en quin marc i de quina manera. Actualment, no hi ha cap programa de medi ambient a TV3, quan jo fa anys que el reivindico i lluito per recuperar un programa com Espai terra. Penso que és bàsic, era un programa que lligava molt amb el territori i el país.
“Malauradament, hi ha poques vocacions periodístiques vinculades al medi ambient”
El programa de medi ambient que reclames a la Corpo hauries de presentar-lo tu mateixa?
No té per què. Podria dirigir-lo o codirigir-lo.
A la competència –a TVE– s’emet Aquí, la tierra, que ara s’emet també en català a La 2Cat.
Així és. Aquí, la tierra, que té molt bones audiències, és una còpia d’Espai terra que emetia TV3, com van explicar en la roda de premsa de presentació.
Ja que parlem de competència, com veus el nou impuls que ha fet RTVE Catalunya amb La 2Cat?
No l’he vist perquè no consumeixo televisió, habitualment. Quan surto de la feina faig de mare d’un nen de 9 anys i dono moltes conferències. La 2Cat? S’ha de veure com evoluciona, tant de bo aporti coses positives.
Des de fa unes setmanes, hi ha un xup-xup a la Corpo amb les marques 3Cat, 3CatInfo, TV3 i Catalunya Ràdio. Quina mirada hi poses?
Sabia que aquesta pregunta me la faries [somriu]. El primer cop que vaig haver de gravar “Cori Calero, 3CatInfo, Sant Joan Despí” vaig haver de repetir-ho cinc vegades, quan sempre la clavo a la primera. Jo TV3 me la sento molt meva, és on treballo i la defenso així. Encara més, per a mi és Televisió de Catalunya, que simbolitza el lligam que té amb el país, la llengua i la seva gent. Deixar de banda això no ho comprenc.
“El 90% de la informació del medi ambient no té un vincle directe amb l’actualitat. I en aquest aspecte, molts mitjans hi estan atrapats”
El 27 de novembre és prevista la consulta interna perquè els treballadors es posicionin en les marques. Votaràs a favor de les marques de TV3 i Catalunya Ràdio?
I tant!
Tot i viure a l’àrea metropolitana de Barcelona mantens prou bé l’accent nord-occidental. És una riquesa per a la televisió pública del país?
El meu accent està molt malmès! [riu] M’encantaria haver-lo mantingut totalment verge de Lleida, però em vaig casar amb un senyor del Vallès… I el meu fill se’n riu de mi quan dic xollar, botonar i popes! Actualment, a TV3 som diverses presentadores amb l’accent nord-occidental, és molt bo i enriquidor. Fa anys només hi havia el Lluís Caelles i poca cosa més. És un percentatge baix, no és una percepció meva.
Amb Lleida hi continues tenint lligams?
Sí, hi tinc tota la meva família sencera. Hi sovintejo sempre que puc. Ja sé que la gent no li troba cap encant, però a mi m’apassiona Ponent, no només la meva ciutat.
Foto: Maria Cerezuela
Antonio Pampliega: “Em van haver de segrestar per tenir una oportunitat en el periodisme”
