Cristina Riba Roig (Manresa, 1980) és periodista i presentadora del Telenotícies cap de setmana de TV3. Llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar-se a Ràdio Gràcia i RAC1. Ha viscut a Nova York en dues etapes com a reportera de RAC1, NY1 Noticias i Celebrities (laSexta), a més de col·laborar en el rotatiu El Diario NY. De tornada a Catalunya es va incorporar als serveis informatius de TV3. El 2017 es va estrenar com a presentadora del TN, on fa parella amb Ramon Pellicer. A Comunicació 21, Riba posa en valor els debats constructius per intentar trobar noves fórmules a l’hora de seguir consolidant la marca TN.
T’estrenes com a presentadora del Telenotícies l’estiu de 2017.
Tot i que anteriorment ja havia passat pel 3/24 i pel TN comarques, l’estrena al TN migdia va ser a l’estiu amb Carles Prats de parella. I sí, el 2017 va ser un any trepidant! A més del procés, també vam explicar els atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils. Recordo que el dia dels atemptats i els dies posteriors estava sola fent el TN perquè Prats era de vacances… Va ser tot un aprenentatge.
És un somni fet realitat?
És el que volia fer des de ben petita: explicar notícies davant de la càmera. A casa sempre hi havia molt interès per la informació i possiblement ho vaig anar integrant de mica en mica. Sí que he fet ràdio, sobretot als inicis, però la televisió és el mitjà on més còmode em sento.
En els darrers quatre anys formes tàndem amb Ramon Pellicer. Tenint en compte la trajectòria impecable de Pellicer al capdavant dels informatius de la casa, què n’has après fins ara?
A ponderar bé la informació, a discernir ben bé què és i què no és rellevant i, sobretot, a posar-hi tots els ingredients i totes les mirades a l’hora d’explicar els fets. Fer-ho de la millor manera tenint en compte els recursos que disposem, fer-la interessant i atractiva mantenint el rigor. És aquesta visió d’editor, com va dibuixant l’escaleta argumentant amb criteri el lloc on se situa cada peça. Pellicer hi té la mà trencada. N’estic aprenent molt al seu costat.
És un referent per a tu, en Pellicer?
Sí, indiscutiblement. Sempre he tingut molts referents en la professió, però he tingut la sort que al llarg de la meva carrera professional he pogut treballar amb periodistes molt bons, dels quals n’he après i segueixo aprenent, com és el cas d’ara amb Pellicer. Un dels grans mestres que he tingut en la meva carrera ha estat Martí Anglada, que sent el cap de la secció d’internacional em va dedicar temps per revisar-me els textos i va donar-me molts consells. Li tinc una gran estima, és un dels meus grans mestres.
“L’excel·lència no existeix, però intentem apropar-nos-hi al màxim”
Ser parella professional de Pellicer els caps de setmana va per llarg?
[Somriu] Espero que sí! Amb tot l’equip del TN cap de setmana tenim molt bona relació, que va més enllà de l’àmbit professional. Treballem moltíssimes hores en pocs dies, i això fa que tot sigui molt més intens. Som conscients que treballem els caps de setmana, que anem al revés del món, però personalment faig allò que m’agrada i n’estic encantada.
Treballar els caps de setmana compensa en l’àmbit personal?
Sí, de moment em va bé així, tot i saber que vas al revés del món. Aprens a tenir l’espai social entre setmana. És una qüestió d’organitzar-se. La feina ho compensa.
El bon rotllo entre els presentadors també explica el lideratge inqüestionable que el TN atorga a TV3 des de fa onze anys?
És possible, tot hi suma! Aquest lideratge fa que des de fa temps tinguem un llistó molt alt i que acabi sent un repte per a tots aquells qui formem part del TN de la casa. Ens honora que el TN sigui un referent informatiu, la marca TN té molta força.
Excel·liu?
L’excel·lència no existeix, però intentem apropar-nos-hi al màxim. El lideratge d’audiència t’avala, però no pots badar. I molt menys en un escenari on els hàbits de consum estan canviant contínuament i això t’exigeix molt més. Per això és bo que, de portes endins, mantinguem debats constructius per intentar trobar noves fórmules i revisar les temàtiques per continuar millorant. Aquest és el nostre repte.
“Em faria il·lusió assumir una corresponsalia a l’estranger, tot i que ara ho veig lluny”
Fins a quin punt la tecnologia acaba sent una eina de suport en la millora dels informatius?
Ho és, i molt! Ho demostra, per exemple, l’ús de la realitat augmentada que permet a l’espectador entendre molt millor allò que volem explicar. Cada cop hi ha més possibilitats tecnològiques que ens permeten explicar-nos millor, i acaben sent rellevants. Com ho és, també, la presència a les xarxes socials.
Twitter s’ha convertit en la gran agència dels mitjans de comunicació?
Twitter és una eina més, com pot ser una trucada de mòbil o un correu electrònic. Però el més rellevant és actuar sempre com a periodistes: contrastar la informació. L’error –com a periodista– és creure’t una informació que no està contrastada, més enllà si es fa viral. Per això cal ser molt curós i establir els paràmetres que ens marca l’ofici.
La televisió convencional –el format amb la qual hem crescut tots– desapareixerà?
No, s’haurà de reinventar davant la nova oferta que plantegen les noves plataformes digitals. La televisió convencional haurà de trobar elements que la facin atractiva, i estic segura que seguirà sent un format amb molta tirada.
Dins i fora l’entorn digital, TV3 sempre és en el punt de mira de totes les crítiques. Com es viu de portes endins?
Tot neix des d’un punt de partida fruit d’un eslògan molt gràfic: TV3, la teva. Tothom se la sent seva. Se li afegeix el fet que és pública, cosa que provoca que l’exigència ja sigui molt més gran que a qualsevol altra televisió privada. Fets aquests preàmbuls, s’ha de saber separar les crítiques constructives i aquelles que no aporten res.
Una de les crítiques més recurrents és l’ús de la llengua catalana.
És una crítica que es retroalimenta; és a dir, que hi ha els dos extrems: aquells qui creuen que hi ha massa presència del català i aquells qui, al contrari, consideren que el castellà hauria de ser molt més residual. Aquesta crítica és molt genèrica, n’hi ha d’altres que tenen a veure amb els continguts dels informatius.
Quines?
Treballem perquè hi hagi més presència femenina quan hem de parlar amb experts. O a l’hora de tractar les informacions relacionades amb la violència masclista no posem el focus en la dona ni la presentem com a víctima. Estem fent un gran esforç per modificar certes tendències. Les crítiques que sumin, benvingudes siguin.
Les crítiques també arriben des de l’escenari polític. El moment més convuls social i polític del país va provocar l’aplicació d’un 155 que va fer perillar, fins i tot, la continuïtat de TV3. Com ho vas viure?
Va ser un temps incòmode i amb molta incertesa. No sabíem què passaria, van ser uns dies molt intensos, perquè vam veure perillar els drets fonamentals i democràtics, com són la llibertat d’expressió i d’informació. Vam patir pel nostre futur.
El teu futur està lligat al TN?
Espero que sí, que duri molts d’anys! Em faria il·lusió assumir alguna vegada una corresponsalia a l’estranger, especialment als Estats Units, tot i ser conscient que és la més llaminera de la casa, té massa nòvies. Així i tot, ara mateix tinc la vida molt feta a Barcelona, i ho veig lluny. Però no tanco la porta a treballar a l’estranger, ni de bon tros.
“L’aplicació del 155 va ser un temps incòmode i amb molta incertesa. Vam patir pel nostre futur”
No seria la primera vegada que vius i treballes fora de Catalunya. Que sent tan jove treballessis a Nova York va ser tota una declaració d’intencions?
Viure i treballar a Nova York va ser un regal, una oportunitat que vaig buscar, que em venia molt de gust i en la qual vaig poder experimentar moltíssim. És una de les etapes més complertes en l’àmbit personal i professional de la meva vida.
Ara que es torna a obrir el meló de candidats a dirigir TV3, creus que ha de ser liderada per una dona?
Crec que tant la dona com l’home han de tenir la mateixa consideració a l’hora de poder dirigir qualsevol projecte. Però malauradament no és així, perquè a la dona se li exigeix molt més. Si finalment fos una dona no seria la primera, ja que Mònica Terribas ja va dirigir la tele i de manera brillant i canviant hàbits.
Qui seria més bon candidat per dirigir la casa: algú que la conegui des de dins o algú altre que aterri des de fora sense prejudicis?
Conèixer la casa és un valor afegit a tenir en compte per davant d’algú que no en té massa coneixement, però en canvi qui ve de fora no té vicis adquirits. Ara bé, aquell qui coneix la casa podrà saber quines seran les possibilitats reals d’aplicar els canvis previstos. El marge de maniobra és rellevant a l’hora de modificar les inèrcies.
Ramon Pellicer seria un bon director per TV3?
Sí, indiscutiblement. Una altra cosa és que ell volgués ser-ne! [riu]. Perquè no és el mateix editar un TN que dirigir la casa.
