Foto: Quim Miró
Dani Gutiérrez (Barcelona, 1979) és el director i presentador del programa Ebrencs pel món, un format que s’ha estrenat recentment al Canal Terres de l’Ebre i que repassa el camí de veïns de les Terres de l’Ebre que han fet carrera lluny de casa. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat en mitjans com l’ACN, La Xarxa, El Punt o TV3, i a Canal TE ha unit les seves dues passions: el periodisme i viatjar. El 27 de desembre passat, a l’Auditori de Tortosa es va presentar Ebrencs pel món, una sèrie televisiva que recull la vida de 84 ebrencs a 21 països de quatre continents. A Comunicació 21, Gutiérrez explica com s’ha cuinat una aposta arriscada per a un canal de televisió local.
Com neix Ebrencs pel món, quina va ser la primera idea?
Va ser tot molt casual. Jo portava quatre anys treballant al programa The Weekly Mag, de La Xarxa, i vaig decidir prendre’m un any sabàtic i dedicar-me a viatjar, perquè m’agrada molt. Li vaig explicar al director del Canal TE i, fent broma, em va proposar que si aconseguia entrevistar ebrencs que visquessin arreu del món em comprava la idea. Va ser un comentari a l’aire, però vaig pensar “per què no?”
Dit i fet.
Sí, vaig començar a buscar ebrencs a través de WhatsApp i al cap d’una setmana ja tenia el contacte de més d’un centenar de persones, i 200 en 15 dies! [riu]. Vaig proposar-me fer-ho per provar, fent un viatge inicial de dos mesos per Europa, i vaig anar a nou països per entrevistar una trentena de persones. Vaig veure que funcionava, que hi havia històries molt interessants, i d’un comentari de broma m’ho vaig prendre seriosament.
Com va ser el procés de cocció del programa?
Durant l’estiu del 2022 vaig estar enganxat al WhatsApp per intentar trobar gent, tirant de contactes i sense ser vergonyós. Durant l’últim trimestre d’aquell any vaig gravar per Europa i vaig tornar per editar-ho tot i vendre la idea.
A qui?
A ajuntaments i empreses de la zona per explicar-los la idea i exposar-los que necessitàvem diners per dur-la a terme, així que van passar uns quants mesos per muntar-ho i tenir la idea tancada.
“Per a una televisió local i regional Ebrencs pel món era un risc”
I el 2023 vas seguir viatjant?
Sí, van ser quatre mesos i mig en què vaig completar la volta al món, amb nou països a l’Àsia, Oceania, Estats Units i Canadà. Al cap d’aquest temps vaig tornar a Catalunya, on havia començat tot.
Vas començar el programa sense saber si podries seguir endavant. Com ho vas viure?
Si et creus la teva història, tot i que sigui difícil i vegis que es tanquen algunes portes, és una aventura molt interessant. Ha estat un aprenentatge molt bèstia, perquè no saps quina direcció podrà agafar tot, malgrat que la resposta era bona, i va ser un exercici de resiliència. Sabia que era interessant i que potser no cridava en algun lloc en concret, però havia de seguir treballant-hi, crec que tenir paciència és del que més he après.
Quines van ser les dificultats per tirar-ho endavant?
Abans de viatjar a Austràlia em van dir que no hi anés, perquè no hi havia diners, i dos mesos abans d’estrenar-se em van dir que no podria ser, perquè el pressupost no arribava. Aguantar i saber que arribaria a estrenar-lo ha estat el principal aprenentatge del projecte. De vegades, en la nostra feina lluitem per coses que no van amb nosaltres, però en aquest cas no era així, era un projecte meu i l’explicava amb amor.
Foto: Quim Miró
L’aposta del canal TE va ser arriscada, sense La Xarxa.
Per a una televisió local i regional era un risc. Potser no tots s’hi haguessin arriscat, has d’estar una mica boig per fer-ho [riu], i agraeixo l’interès. A més, vam començar sense pressupost, viatjava jo sol i m’encarregava de tot el procés, i la televisió m’ha ajudat amb la part final de l’edició. Té molt mèrit que Canal TE hagi apostat per un programa que viatja arreu del món.
Quin és el format que heu seguit en cada capítol?
Cada capítol està dedicat a una regió geogràfica per poder entendre aquell espai, i normalment parlem amb quatre ebrencs. No tenim un temps exacte i clavat de cada programa, aquest també és l’avantatge de treballar amb una televisió petita, que tenim flexibilitat.
Ara que ja s’ha estrenat el programa, per què creus que els ebrencs marxen?
Crec que volen demanar una mica més a la vida, són gent molt formada i que busca poder-se desenvolupar amb el que més els agrada. Però les Terres de l’Ebre és un territori molt particular, la gent hi està molt arrelada, i també ho he vist en tots ells. Si aconseguíssim que el que estan fent fora es revertís en el seu territori, seria espectacular.
“M’encantaria seguir amb l’Ebrencs pel món, perquè me’l sento propi”
És un format que hem vist en altres cadenes de televisió. Què aporta la versió ebrenca?
A Ebrencs pel món posem la mirada en les persones; en aquests programes acostuma a donar més igual qui és el personatge sempre i quan expliqui el país on viu. Nosaltres intentem que la persona tingui més valor, expliquem la seva història personal i la seva relació amb el territori, tenim més cura de tot això, perquè pensem en l’audiència i sabem que els seus veïns connectaran més.
Com t’ho has passat, fent aquest programa?
Ha estat, possiblement, el millor any de la meva vida. Em sembla espectacular haver volat d’un lloc a l’altre i que això fos la meva vida, coneixent gent amb històries espectaculars i poder-me fer amic seu. He patit molt, sobretot per trobar finançament, i perquè és molt estressant veure tantes ciutats. Ho tornaria a fer, perquè volia entrevistar molta gent.
Disposes d’un llistat de 400 contactes ebrencs arreu del món. És un pòsit que convida a planificar més temporades?
De fet, en tenim tres de gravades que s’emetran durant aquest 2024. M’encantaria fer-ne una quarta i una cinquena! Hi ha llocs com l’Àfrica o Llatinoamèrica on no hem estat i m’agradaria molt anar-hi, el somni seria seguir amb això, perquè són programes que interessen, i hi ha moltes històries per descobrir. M’encantaria seguir amb l’Ebrencs pel món, perquè me’l sento propi. M’agradaria a partir de la propera primavera tornar a viatjar. I si no surt res, viatjaré de totes maneres, tot i que sense la càmera.
