Dario Muhi (Barcelona, 1978) és el director de Ràdio Masquefa. Format a Aula Ràdio, inicia la seva trajectòria professional a Ràdio Esplugues per treballar en diferents emissores municipals fins aterrar a Masquefa, el 2007. L’any següent, l’Ajuntament el va nomenar director i des d’aleshores s’ha convertit en l’alma mater de l’emissora municipal. A Comunicació 21, Muhi reivindica millores i canvis en la gestió de la comunicació a Masquefa.
Aterres a Masquefa el 2007, fa 15 anys. Com ha evolucionat l’emissora municipal?
Era una ràdio on tothom s’hi dedicava de manera voluntària, fins i tot la direcció de l’emissora. Quan vaig entrar hi havia molta feina a fer, sobretot per endreçar, però era un projecte que em va engrescar.
Quins van ser els primers passos?
La ràdio que em vaig trobar era tècnicament molt precària, els estudis estaven sense insonoritzar i, a poc a poc, vaig intentar fer canvis en la part tècnica. L’Ajuntament va invertir en el projecte millorant l’arribada del senyal de l’FM, i vam estrenar nous estudis a l’antiga biblioteca, que és molt visible.
Com es nodria la programació aleshores?
Als inicis de Ràdio Masquefa hi havia una vintena de col·laboradors que eren una peça fonamental. Vaig dedicar molts esforços a comptar amb un bon equip, gent autònoma que anés fent el seu programa, però la seva participació va anar decaient a causa de la persistència de problemes tècnics i amb la sintonització de l’antena. Actualment, tenim moltes dificultats de comptar amb col·laboradors, perquè no ens poden garantir una continuïtat i una presència setmanal.
Quines són les potes de la programació de Ràdio Masquefa?
Disposem d’un magazín diari, un programa de producció pròpia, un de música comercial i un espai de concurs sobre la història local que hem estrenat recentment. Fora de la graella emetem dos pòdcasts. A banda de la programació, ens hem iniciat a YouYube. Anem tastant les noves vies que ens aporta la tecnologia, també.
I La Xarxa, què aporta?
Moltíssim. Bàsicament, nodrim la programació amb els continguts que ens proporciona La Xarxa, que és l’aliat perfecte per a les emissores on, com la nostra, només hi ha un professional en plantilla. Aporta contingut, presència i professionalitat.
“A Masquefa, el futur passa perquè hi hagi un departament de comunicació propi (i no externalitzat com ara) que gestioni tota la comunicació, inclosa la ràdio”
Ets un director tot terreny, fas de tot.
[Somriu] Així és. Abans es feia més ràdio, però amb la incorporació de les xarxes socials i la digitalització, dedico molt temps a fer altres coses, en detriment de passar menys hores davant del micròfon. He d’actualitzar permanentment les xarxes socials de l’emissora, amb videonotícies i entrevistes. Entenc que és una evolució de la nostra feina. No és viable que un sol professional continuï fent-ho tot.
Com és possible en ple segle XXI que Masquefa, amb prop de 9.000 habitants, només disposi d’un sol professional a sou en la seva emissora municipal?
Actualment, a Masquefa la ràdio va per una banda i el departament de comunicació va per l’altra. L’estil també és diferent, la comunicació que genera l’Ajuntament és molt institucional. Quan fas periodisme de proximitat, la prioritat és trepitjar el territori, viure al lloc dels fets. En l’elaboració d’una notícia es nota si no ets del lloc, per molt bé que escriguis.
Hi ha hagut la possibilitat d’incrementar la plantilla de la ràdio?
Mai, però la reflexió és molt senzilla: el futur passa perquè hi hagi un departament de comunicació propi (i no externalitzat com ara) que gestioni tota la comunicació de l’Ajuntament, inclosa la ràdio, però mantenint la independència que té avui la ràdio, que no pateix cap ingerència política. Si fos així, es faria un salt qualitatiu molt rellevant.
Has d’escriure la carta als Reis a l’alcalde.
[Somriu] No tinc cap queixa de l’alcalde. Tot el que vaig demanant, encara que costi d’entendre, acaba arribant. Comprenc les dificultats que representa contractar una persona més dins l’administració pública.
Més enllà de comptar amb més mans, quins serien els reptes de l’emissora a mitjà termini?
El repte principal és continuar captant oients, perquè sense oients no hi ha ràdio. I ens costa molt. L’audiència de la ràdio connecta més per les xarxes socials que per l’FM. Per això estem treballant directament amb les escoles, fan visites als estudis i experimenten amb la ràdio. A l’Institut hi ha l’optativa d’elaborar un pòdcast. Tan de bo siguin eines que ens ajudin a captar nous col·laboradors i noves veus per a la ràdio. I, de retruc, que acabin sent bona part de la nostra audiència.
