Foto: Xavi Jurio
David Arias (1963) és l’editor de La Guia de Reus, un mitjà que va rebre el reconeixement per part de l’AMIC pel desè aniversari de la seva edició digital i que s’ha consolidat, amb escreix, a la capital del Baix Camp. Arias és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques i sempre ha estat molt lligat al món de la premsa comarcal, tot i que també va treballar a Cadena SER Tarragona – Ràdio Reus. Els seus inicis, a Reus Diari, van seguir amb El Nou Diari, la direcció d’Ona Catalana, i el 2003 va entrar a Bonaimatge, editora de La Guia de Reus. A Comunicació 21, Arias avança els reptes d’una publicació que encara pot créixer quant a públic.
Quin és el secret de La Guia de Reus?
No és una guia tradicional amb molts anuncis, el disseny està molt acurat, fem una capçalera amb molta qualitat i sortim l’últim dia de cada mes. En el cas del paper, oferim una bona qualitat d’impressió, així com dels continguts.
Quanta gent hi treballa?
Entre col·laboradors i gent en plantilla, som una dotzena de persones que ens encarreguem de bastir de continguts la guia en paper i digital. Nosaltres treballem externalitzant, tenim col·laboradors a qui contractem i també tenim dissenyadors, fotògrafs o maquetadors.
Per què?
Ho fem així per les estructures dels mitjans de proximitat, nosaltres podem donar solidesa fins a cert punt. Són professionals reconeguts, i intentem fidelitzar-los, siguin persones o empreses, i per això busquem partners. Tot plegat, sense perdre l’ADN, el que no externalitzem és la línia editorial, això ho tenim clar.
Com és el feedback amb els reusencs?
Hi ha vegades que ens truquen per preguntar-nos quan surt la guia. I per això, nosaltres donem la possibilitat de consultar-la abans, l’enviem a més de 4.000 subscripcions i la gent hi entra i llegeix el PDF. Gràcies a això, moltes famílies han descobert que també existeix en format paper i van a buscar-la.
El tiratge és de 10.000 exemplars mensuals.
Sí, exemplars gratuïts i repartits en prop de 200 punts de distribució. Els que fem paper tenim un cost molt important pel que fa al paper i a la distribució, i vivim al 100% de la publicitat o d’alguna subvenció.
“Molts dels nostres lectors han descobert La Guia de Reus amb el digital i ara saben que també hi ha una edició de paper”
Teniu més de 4.000 subscriptors. Com funciona aquest servei?
És gratuït, qualsevol persona que vulgui rebre l’enllaç ha d’enviar un correu electrònic demanant-ho, per llei ha de fer-ho per escrit.
Us heu plantejat mai que fos de pagament?
Abans de fer el digital, sí, i va ser per una raó: les característiques tècniques de la guia són les d’un producte amb molta qualitat i vam pensar a posar un preu de capçalera. Però vam desistir, perquè preferíem invertir en l’edició digital.
Com recordes el moment en què es va decidir tirar endavant la versió digital de La Guia de Reus?
El primer pas va ser plantejar-nos que havíem de tenir una versió digital, però amb infraestructures petites, té un cost d’inversió i ja comptàvem amb subscriptors. Vam haver de fer un petit portal estàtic i tot va anar lligat, perquè quan vam començar a tenir les subscripcions en línia, de seguida vam tenir la web. Era evident que s’havia de fer.
Per què?
Perquè la societat ha evolucionat i l’entorn també. Però el cas curiós és que molts dels nostres lectors han descobert La Guia de Reus amb el digital i ara saben que també hi ha una edició de paper.
Foto: Xavi Jurio
Quines diferències hi ha entre l’edició de paper i la digital?
Quan fem l’edició en paper, la bolquem tota i també a les xarxes socials. Com que és una agenda, tenim el privilegi de tenir informació que no tenen els altres mitjans. L’edició digital ens permet posar-nos al dia i també hi oferim una guia sobre el Baix Camp i els seus municipis.
Com ho han rebut, aquests municipis?
Molt bé, perquè nosaltres publiquem informació sobre ells i guanyem una inversió en publicitat per part seva. Ha estat una manera d’ampliar la frontera i el pas al digital ens ha permès fer-ho, hem anat més enllà.
Quin paper han jugat per a vosaltres les xarxes socials?
Nosaltres treballem més amb Facebook, i ens ha ajudat per tal que la gent conegui l’edició digital i arribi al paper. Estem fent un club de cultura, està consolidat i l’augmentem. Però també és veritat que, els qui venim del paper i estem fent digital, encara mantenim el paper per un tema de supervivència publicitària. Hi ha un fet, però, i és que els qui són nascuts digitals han trobat la manera de facturar fent publicacions mensuals o trimestrals.
És difícil mantenir els números que teniu i tenint a favor la bona resposta del públic?
Ja que és un producte que agrada, tothom el busca i tothom vol que li publiquem coses, perquè és gratuït. Per a una persona o una associació sense ànim de lucre estem encantats de fer-ho, però si és gent que està fent negoci, els demanem que posin un anunci. És difícil mantenir aquest tipus de publicacions, costen diners i hi ha un esforç diari personal al darrere molt gran. I això les marques no ho valoren i les institucions tenen una mica de miopia.
“Els mitjans digitals, per poder funcionar, necessiten molts periodistes davant d’una pantalla”
Parla’ns sobre l’Indicador d’Economia, un mitjà molt lligat a La Guia de Reus.
Neix fa 23 anys de la mateixa matriu, jo també en soc l’editor, i és un diari econòmic i només hi parlem del territori. Tenim una política molt similar a la de La Guia de Reus, tenim més de 4.000 subscripcions i pengem el PDF complet. S’hi parla d’economia, fem molta pedagogia i ens permet conèixer tota la província en l’àmbit empresarial, i fem periodisme d’investigació i taules rodones de diferents sectors. És una publicació especialitzada i bilingüe.
Per què vau decidir fer-la bilingüe?
Va ser als inicis, i és que al teixit empresarial i executiu hi ha molta gent de fora, i a nosaltres fa uns anys que ens diuen “la pequeña Expansión”, perquè el paper que fem és de color sípia. Pel que fa a la distribució, sí que vam fer una inversió per tenir una pàgina web a mida, amb el domini en català i en castellà.
Com t’agradaria que acabés l’any La Guia de Reus?
Jo firmaria acabar com l’any passat. El nostre creixement està limitat, però voldríem aconseguir que la gent entrés més a l’edició digital, és un repte que tenim sempre. I no deixa de ser una inversió, perquè els mitjans digitals, per poder funcionar, necessiten molts periodistes davant d’una pantalla.
